CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’amor conjugal segons Francesc L’amor conjugal segons Francesc

L’amor conjugal segons Francesc

La recent exhortació apostòlica del papa Francesc Amoris Laetitia («l’Alegria de l’Amor») és una síntesi magnífica de la doctrina de l’Església sobre l’amor conjugal i familiar, escrita en un llenguatge senzill i molt sensible a les inquietuds i febleses dels homes i dones del nostre temps
Opinió 11 abril, 2017 Carles Ros i Arpa 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » L’amor conjugal segons Francesc

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook15Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

Es tracta d´una mirada a l’amor oberta, positiva i basada en la realitat de la persona. Amoris Laetitia recull les conclusions dels dos sínodes sobre la família celebrats els anys 2014 i 2015. Aquests sínodes són una profunda reflexió de tota l’Església (amb un procés de consulta prèvia als laics i grups de fidels a través dels bisbats dels cinc continents) sobre el matrimoni i la família avui, des de la perspectiva de la doctrina contemporània de l’Església expressada al Concili Vaticà II. Aquest Concili va revisar des d´una òptica clarament personalista l’amor conjugal i el sagrament del matrimoni. Aquest ja no s´entén com un contracte sinó com una comunitat de vida i amor, de forma que aquest últim passa a ocupar el primer pla en la comprensió del matrimoni. 

El capítol 4 d´Amoris Laetitia, dedicat a l’amor en el matrimoni, comença amb un comentari detallat de l’himne a l’amor del capítol 13, 4-7, de la 1a Carta de Sant Pau als Corintis, un dels textos evangèlics més utilitzats a les cerimònies matrimonials, i que les persones casades hauríem de revisar sovint a la vida quotidiana. Sobre l’amor pacient el Papa afirma que «el problema és quan exigim que les relacions siguin celestials o que les persones siguin perfectes, o quan ens col·loquem en el centre i esperem que només es compleixi la nostra voluntat. Aleshores tot ens impacienta, tot ens porta a reaccionar amb agressivitat». Sobre l’amor servicial, ens diu que «l’amor no és només un sentiment, sinó que s´ha d´entendre en el sentit que té el ver «amar» en hebreu: és «fer el bé». El Papa subratlla la importància que té la humilitat en l’amor: «per poder comprendre, disculpar o servir als altres de cor, és indispensable sanar l’orgull i conrear la humilitat». 

Sobre l’amor amable, Francesc afirma que «ser amable no és un estil que un cristià pugui escollir o refusar, (€) tot ésser humà està obligat a ser afable amb els que l’envolten». Sobre l’amor que no s´irrita, el Papa ens diu que mai hem d´acabar el dia sense fer les paus a la família, i per això n´hi ha prou amb un petit gest per recuperar l’harmonia familiar. Sobre el perdó, Francesc afegeix que «fa falta resar amb la pròpia historia, acceptar-se a si mateix, saber conviure amb les pròpies limitacions, fins i tot perdonar-se, per poder tenir aquesta mateixa actitud amb els altres». Francesc ens recorda quines són les tres paraules clau de la vida familiar: si us plau, gràcies i perdó. El document menciona aquests altres trets característics de l’amor conjugal: buscar el bé de l’altre, la reciprocitat, la intimitat, la tendresa, l’estabilitat i una semblança que es va construint amb la vida compartida. L’exclusivitat i indissolubilitat del vincle no són cap imposició exterior a la parella, sinó que arrelen en les inclinacions espontànies de la naturalesa humana, que exigeix una obertura a allò definitiu, una promesa per sempre: «qui està enamorat no es planteja que la relació pugui ser només per un temps;€ els fills no només volen que els pares s´estimin, sinó que estiguin sempre junts». 
Segons Francesc, el matrimoni posa de manifest la rellevància del vincle amorós i de la mútua responsabilitat en front de l’altre, i «la superació de l’individualisme adolescent». I afegeix: «això val molt més que una mera associació espontània per a la gratificació mútua». El Sí matrimonial «és dir a l’altre que sempre podrà confiar, que no serà abandonat quan perdi l’atractiu, quan hi hagi dificultats o quan s´ofereixin noves opcions de plaer o d´interessos egoistes». El Sí matrimonial és la manifestació «d´un amor tan decidit i generós que és capaç d´arriscar el futur».

El Papa ofereix una visió molt realista de l’amor matrimonial, i diu que no ajuden per res a l’amor les fantasies sobre un amor espontàniament idíl·lic i perfecte. L’amor matrimonial sempre ha de créixer i madurar, sinó comença a córrer riscos: «No podem encoratjar a un camí de fidelitat i d´entrega recíproca si no estimulem el creixement, la consolidació i l’aprofundiment de l’amor conjugal i familiar». En aquest el millor és allò que encara no s´ha assolit. Francesc constata com la cultura avui dominant de la provisionalitat i del rebuig impedeix el creixement i la maduració de l’amor conjugal. 

L’amor conjugal, en tant que amor total, inclou els desitjos, sentiments i emocions. Francesc afirma que «la sexualitat no és un recurs per gratificar o entretenir, sinó que és un llenguatge interpersonal en el qual es pren l’altre seriosament, amb el seu sagrat i inviolable valor». Constata que avui, en aquesta mentalitat contemporània tan perillosa de «l’usar i tirar», la sexualitat es despersonalitza, i esdevé satisfacció egoista dels propis desitjos i instints, o mera evasió d´un mateix. Sobre els sentiments, el Papa avisa que «creure que som bons només perquè sentim coses és un gran engany», i que sovint «els sentiments distreuen dels grans valors i oculten un egocentrisme que no fa possible conrear una vida sana i feliç en família». I recorda l’important que és acceptar que el plaer troba altres formes d´expressió en els diferents moments de la vida.

Avui l’esperança de vida més gran fa necessari en els cònjuges un «tornar-se a elegir». Segons Francesc «No podem prometre´ns tenir el mateixos sentiments durant tota la vida. En canvi, sí podem tenir un projecte comú estable, comprometre´ns a estimar-nos i a viure units fins que la mort ens separi, i viure sempre una rica intimitat. L’amor que prometem supera tota emoció, sentiment o estat d´ànim, tot i que els inclou. És un voler més profund, amb una decisió del cor que involucra tota l’existència». 

És difícil trobar avui unes paraules més belles, més reals, més útils sobre l’amor conjugal. S´ha de subratllar que l’anàlisi dels problemes actuals de les relacions de parella i familiars, que es recullen en el Capítol segon d´Amoris Laetitia, coincideixen en bona part amb les de destacats pensadors aliens a l’àmbit eclesial (Bauman, Castells, Han). La diferencia és que Francesc i l’Església aspiren no només a reflexionar sobre la situació actual sinó a superar-la, per la qual cosa ofereixen aquesta doctrina, realista i esperançadora alhora, i ofereixen, sobretot, la gràcia de la vida en Crist per a qui vulgui acollir-la, convertir-se i ser capaç d´estimar a les persones més properes tal com ens proposa Amoris Laetitia.

 Article publicat al diari de Girona

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook15Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

Carles Ros i Arpa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies