CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La Xina també vol conquerir el Mediterrani La Xina també vol conquerir el Mediterrani

La Xina també vol conquerir el Mediterrani

Un cop efectuada la compra del port d’Atenes, la Xina pot desenvolupar un excel·lent centre d’operacions per guanyar importància al Mediterrani. No obstant, no és més que una petita part d’una estratègia xinesa molt més ambiciosa
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 29 Abril, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La Xina també vol conquerir el Mediterrani

El dia 8 d’abril es feia públic que la Xina comprava el 67% de les participacions del Pireu, el port d’Atenes i el i més gran de Grècia. El Pireu és a més el major port europeu en termes de passatgers i el dissetè en numero de contenidors moguts per any.

El govern grec espera que la compra, que s’efectuà per 368,5 milions d’euros, comporti més inversions pel país. La companyia xinesa de serveis marítims COSCO (China Ocean Shipping Company), que és qui ha efectuat l’operació, es comprometé a realitzar inversions al port per valor de 350 milions d’euros al llarg de la propera dècada. L’acord té un valor total de 1.500 milions d’euros si s’inclouen a més els impostos, dividends i interessos que Grècia espera obtenir en els propers 35 anys, segons informa The Wall Street Journal.

Tot i que ha estat una empresa qui ha realitzat la compra, al darrera de COSCO s’amaga el govern xinès, ja que la companyia, com la major part de les altres grans multinacionals del país, pertany a l’Estat.

Com Catdiàleg informava recentment, la Xina es troba immersa en un nou programa d’expansió econòmica, comercial i cultural anomenat Belt and Road –cinturó i ruta (anteriorment, One Belt One Road). La iniciativa vol unir els dos extrems del continent euroasiàtic, com en el passat feia la llegendària Ruta de la Seda. La compra del Pireu no es pot entendre doncs per separat, sinó que forma part d’una “gran estratègia” que ha de catapultar la propera fase del creixement xinès en un moment en que mostra signes de cansament.

Major presència xinesa equival a més creixement

Grècia té motius per alegrar-se de la venda del seu principal port. Segons escriu Elodie Sellier per a The Diplomat, des de que al 2009 COSCO obtingué una primera concessió al Pireu, el moviment de contenidors s’ha multiplicat per cinc i l’activitat econòmica s’ha triplicat. Sens dubte, aquesta activitat econòmica real, productiva, és el que necessita un país ofegat pels deutes i amb escassa industria pròpia.

I la Xina és generosa amb els clients que li fan confiança: COSCO està ara interessada en un altre port grec, Tessalònica, i en invertir en la companyia nacional de ferrocarrils hel·lens, TRAINOSE. La idea del govern xinès sembla ser utilitzar Grècia com el seu centre d’operacions per penetrar en el Mediterrani.

El Pireu, una simple peça més de la nova estratègia xinesa

Segons Sellier, que la Xina estigui posant més atenció al Mediterrani és una excel·lent noticia pels països de la seva ribera, ja que pot significar recuperar la seva categoria d’important espai d’intercanvis comercials i culturals. Des del 2015, a més, el canal de Suez pot suportar el doble de tràfic de mercaderies, obrint encara més la porta als navilis provinents de l’Extrem Orient.

Imatge de les operacions de desdoblament del canal de Suez.

Imatge de les operacions de desdoblament del canal de Suez.

La Xina és conscient que de la importància que té el mar per a qualsevol país que vulgui expandir la seva influència. El mar és l’espai d’intercanvi comercial per excel·lència. Impedir l’accés al mar d’una economia és assestar-li un cop mortal. Així, la iniciativa xinesa Belt and Road contempla també en la seva part marítima (la “Ruta Marítima de la Seda”), la construcció o expansió de ports situats a Sri Lanka, Pakistan, o Kenia.

D’altra banda, la seva part terrestre (el “Cinturó Econòmic de la Ruta de la Seda”) es troba també en ple desenvolupament. En efecte, la construcció de la xarxa de ferrocarrils d’Àsia central avança ràpidament.

El que l’anàlisi de Sellier no sembla encertar és que per a la Xina, el Mediterrani és una part relativament petita de la seva “gran estratègia”. Difícilment incrementant els llaços amb la Xina els països de la ribera mediterrània recuperaran importància en el món en termes relatius. Això només els hi correspon fer-ho a ells, i de moment no semblen gaire preocupats per a fer-ho.

Imatge de portada: el primer ministre xinès Li Keqiang assenyala un mapa durant una visita al Pireu al juny del 2014. REUTERS/Louisa Gouliamak

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies