CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La Xina i la “Nova Ruta de la Seda”:  a la conquesta cultural del món La Xina i la “Nova Ruta de la Seda”:  a la conquesta cultural del món

La Xina i la “Nova Ruta de la Seda”: a la conquesta cultural del món

Havent consolidat la seva posició econòmica mundial, Beijing està desplegant noves eines, molt més sofisticades, per a seguir expandint la seva influència. La darrera és un ambiciós projecte que vol incloure tot el continent eurasiàtic
FocusMónSense categoriaZPortada IzquierdaZResto 31 Març, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La Xina i la “Nova Ruta de la Seda”: a la conquesta cultural del món

El dilluns 15 de febrer arribà a Teheran un tren de mercaderies de 32 vagons provinent de la regió de Shanghai. L’Iran i la Xina obrien així un nou capítol de cooperació i comerç: es tractava del primer comboi ferroviari directe de la història. Els dos països estan molt interessats en incrementar els seus vincles econòmics: alliberat de les sancions occidentals, la República Islàmica de l’Iran espera esdevenir la principal potència de l’Orient Mitjà. La Xina, per la seva banda, té uns objectius encara més ambiciosos.

La via ferroviària s’emmarca dintre de la iniciativa “Nova Ruta de la Seda” (habitualment anomenada en anglès “One Belt, One Road”). Es tracta d’un ambiciós projecte presentat al 2013 pel president xinès, Xi Jinping, que inclou dos àmbits d’actuació. El primer és el desenvolupament d’una infraestructura terrestre que uneixi la Xina amb la resta del continent eurasiàtic (“Cinturó Econòmic de la Ruta de la Seda”), i l’altre és la millora de la comunicació i comerç per mar amb tots els països que queden al seu sud i oest (“Ruta Marítima de la Seda”).

Per a la Xina, aquesta vegada no es tracta només de comerç. Diversos analistes han descrit el projecte com “la iniciativa més ambiciosa de la història de la Xina”. Xi Jinping indicà que la Nova Ruta de la Seda havia de “promoure intercanvis entre civilitzacions per a construir nous ponts d’amistat pels nostres pobles, promoure el desenvolupament humà i protegir la pau mundial”.

Traçat del “Cinturó Econòmic de la Ruta de la Seda” (terra) i de la “Ruta Marítima de la Seda” (mar) que Beijing vol desenvolupar. Font: China Focus

Traçat del “Cinturó Econòmic de la Ruta de la Seda” (terra) i de la “Ruta Marítima de la Seda” (mar) que Beijing vol desenvolupar. Font: China Focus

La retòrica del president xinès deixa entreveure que el que realment busca és fer de la Xina no només un soci comercial, sinó una referència cultural. Tim Winter escriu a The Diplomat  que de fet, Beijing porta temps esforçant-se per transmetre a la seva població l’herència cultural xinesa. No es tracta de Mao i el comunisme, sinó de la Xina tradicional.

És un salt qualitatiu: Beijing vol exportar no només productes “made in China”, sinó també els seus valors i referències culturals. La Ruta de la Seda històrica és vista com un exemple de com els vincles econòmics contribueixen, inevitablement, a perdre la por a l’altre, a obrir-se al intercanvi i a viure en pau amb els veïns. I de passada, introduir la forma xinesa d’entendre el món.

Això no vol dir que Xina s’aprofiti directament dels seus socis eurasiàtics, sinó que ha trobat una efectiva manera per compaginar els seus interessos nacionals amb els dels seus veïns. De fet, Winter afirma que els països centro-asiàtics, com el Tadjikistan, el Turkmenistan o l’Afganistan, comparteixen la visió de la Ruta de la Seda històrica com una font de pau, entesa i prosperitat.

En definitiva, la Xina sembla estar desplegant les mateixes eines que Estats Units porta utilitzant, amb gran èxit, des de mitjans del segle XX: la difusió cultural o soft power. Aquesta manera d’exercir influència internacional és més sofisticada i costosa que la simple expansió econòmica o el poder militar. I sovint s’afirma que només la són capaços de desplegar actors que ja són potents en termes materials. Si la Xina s’ha llançat a la iniciativa de la Nova Ruta de la Seda, és perquè és sent més forta que mai.

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies