La virtut guaridora de l’oli d’oliva

L’oli d’oliva ha estat molt estimat al llarg de la història. Aquesta substància s’obté per la pressió mecànica sobre la polpa de les olives madures, però també s’extreu un oli de menor qualitat del pinyol. L’olivera conreada sembla que prové de l’antiga Mesopotàmia i fa més de 5.000 anys els egipcis ja se servien de l’oli d’oliva per a il·luminar els espais sagrats, per a conservar els aliments i, també, usaven oli perfumat per a fer ungüents cicatritzants i per a combatre els dolors de l’artrosi i altres malalties del cos.

L’oliva –i sobretot el seu oli– són de molt bon nodriment gràcies a l’equilibri del seu contingut greixós, on hi predominen els greixos anomenats “saludables” com ara l’àcid oleic. La gran diversitat d’olives (verdes, negres, morades) confitades i perfumades amb sajolida, orenga, fonoll o timó, o bé farcides d’anxova o pebrot, tenen un lloc eminent a la nostra taula ja que contribueixen a augmentar la qualitat de les nostres menges.

De les nombroses varietats d’olives, a la Península Ibèrica destaquen l’anomenada “grossal”, l’ arbequina, la verda i les negres d’Aragó, aquestes darreres de gust suau i persistent. Amb l’oli d’oliva la medicina popular s’elabora un ungüent excel·lent per a cicatritzar les ferides i com antiinflamatori, anomenat oli de cop, obtingut de la maceració de l’herba foradada, o pericó, amb oli verge oliva, a sol i serena durant quaranta dies.