CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La política exterior xinesa (II): “Rússia i Estats Units viuen encara en la Guerra Freda” La política exterior xinesa (II): “Rússia i Estats Units viuen encara en la Guerra Freda”

La política exterior xinesa (II): “Rússia i Estats Units viuen encara en la Guerra Freda”

Per a la Xina, Estats Units i Rússia segueixen pensant i actuant en uns termes obsolets. A més, no està en absolut interessada en formar el seu propi bloc d’aliats.
MónReviewZPortada DerechaZResto 8 Gener, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La política exterior xinesa (II): “Rússia i Estats Units viuen encara en la Guerra Freda”

Fins no fa gaire, la política internacional es resumia en les relacions entre dos grans blocs de països. Per una banda els capitalistes i teòricament liberals, liderats pels Estats Units, i per l’altra els socialistes, capitanejats per la Unió Soviètica.

Si no estaves en un dels dos blocs, rebies pressions de les dues bandes per prendre partit. Així, nombrosos països ex-colonials, des de Somàlia fins a Nicaragua, entraren en el joc de la Guerra Freda.

No obstant, alguns es resistiren i a la Conferència de Bandung de 1955 es declararen “no alineats”. Naixia així el que el periodista francès Alfred Sauvy definiria molt encertadament com “el Tercer Món”. Ja en aquell moment, la Xina participà d’aquest diàleg. Tot i que de forma natural el govern de Mao Zedong hauria d’haver estat un aliat de Moscou, des de la mort de Stalin al 1953 les relacions entre els dos gegants comunistes s’havien refredat.

Entre els dos blocs de la Guerra Freda

La Xina, com s’explica en el primer article d’aquesta sèrie, no té aliats. No perquè ningú vulgui ser amic dels xinesos, sinó perquè “l’anar per lliure” forma part de la seva forma d’entendre el món. La Xina, tot i tenir una bandera amb el color vermell de la revolució socialista, ha mantingut sempre intacta la seva cultura tradicional: “nosaltres som l’únic país civilitzat del món, i estem envoltats de bàrbars”. I és clar, els bàrbars no són dignes de ser amics de la Xina.

Així doncs, era inconcebible –inclús pel govern de Mao- sotmetre’s a una aliança formal, i més si tenim en compte que la Xina no hauria estat un dels països líders, sinó “un simple soci més”. Aquesta política de mantenir distàncies amb els dos blocs no li impedí en absolut el gran desenvolupament econòmic, iniciat amb Deng Xiaoping després de la mort de Mao al 1976. Més aviat el contrari, el fomentà.

No caure en una nova política de blocs

Fu Ying, un alt càrrec del Partit Comunista Xinès, assegura que “a la Xina, molts es sorprenen que les percepcions russes i nord-americanes segueixin tan influïdes per la Guerra Freda”. En altres paraules, per a la Xina, Rússia i Estats Units encara fan la política exterior pensant en termes de blocs de països enfrontats entre ells.

Quan els analistes occidentals estudien la política exterior xinesa, molts pensen que la tensió entre Washington i Moscou és una oportunitat per a Beijing de prendre el lideratge del bloc opositor als Estats Units. Molts han apuntat a que si Estats Units intenta formar un bloc asiàtic contra la Xina per tal de contenir-la en la crisi del mar de la Xina meridional, la Xina hauria de fer el mateix i tenir a Rússia com a aliat formal.

Però els xinesos no pensen en aquests termes d’enfrontament. Paradoxalment, el seu enfocament és més cooperatiu que el de Washington: la guerra a Síria, que està obligant als Estats Units i Rússia a negociar, és per a Beijing una oportunitat per a fer néixer una cooperació autèntica i definitiva entre els dos vells enemics.

Beijing, segons senyala el mateix Ying, fuig de la política de blocs característica de la Guerra Freda. No li convé econòmicament (ara per ara, la Xina és encara la “fàbrica del món”, i necessita estar de bones amb tothom per mantenir les exportacions), però a més la cultura política xinesa no entén el sentit de les aliances formals. La Xina no pot vincular el seu destí “celestial” (per emprar els termes tradicionals xinesos) al de cap altre nació “terrenal”.

La Xina prefereix els socis en comptes dels aliats. Un soci és algú amb qui pots desfer un contracte simplement al·legant que ja no convé pels teus interessos propis. A la Xina, un soci li deixa la mà més lliure per a seguir desenvolupant-se i duent la política exterior que consideri millor d’acord amb el seu interès nacional. Aquest interès és, d’acord amb la cultura xinesa, quasi bé sagrat.

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies