CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La política exterior xinesa (I): “Rússia i la Xina som socis, no aliats” La política exterior xinesa (I): “Rússia i la Xina som socis, no aliats”

La política exterior xinesa (I): “Rússia i la Xina som socis, no aliats”

Moscou i Beijing parlen el mateix llenguatge en relacions internacionals i molts experts temen una aliança contra Occident. Però aquesta llengua, basada en l’interès nacional i la sobirania estatal, exclou alhora que tots dos puguin arribar a ser aliats militars formals.
MónReviewZPortada IzquierdaZResto 4 Gener, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La política exterior xinesa (I): “Rússia i la Xina som socis, no aliats”

L’allunyament de Rússia respecte Europa i els Estats Units ha fet que nombrosos analistes i comentaristes mostressin un gran interès per les relacions de Moscou amb la Xina. Per a molts, els dos països estarien teixint una aliança anti-liberal, desenvolupant normes i institucions internacionals orientades a soscavar la legitimitat del sistema mundial dirigit des d’Occident i format per entitats com l’FMI, el Banc Mundial, Nacions Unides, etc. Exemples d’aquesta voluntat de destruir el status quo serien el nou banc de desenvolupament dels BRICS o les annexions a Crimea per part de Rússia i al mar de la Xina Meridional per part de la Xina. Segons aquesta visió, l’aliança dels dos països tindria una base ideològica, s’orientaria al llarg termini i es concretaria en una estratègia profundament desenvolupada.

Per altres experts, en canvi, les relacions entre el Kremlin i Beijing no són altre cosa que un “matrimoni de conveniència”: tan sols treballen plegats en el curt termini i en aquells aspectes que beneficien directament a tots dos països. Així doncs, per exemple, la construcció del nou gasoducte entre la Xina i Rússia és fruit d’unes circumstàncies molt concretes (crisi de les relacions de Putin amb Occident, baixada del preu del petroli, etc.), i d’ella no se’n deriva cap estratègia conjunta, i molt menys un vincle ideològic.

Fu Ying és president del Comitè d’Afers Exteriors del Congrés Nacional del Partit Comunista Xinès. La seva visió és per tant forçosament propera a la del govern, i això el fa especialment interessant per tal de conèixer les línies que segueix la política exterior xinesa.

En un conjunt de quatre breus articles titulats “La política exterior xinesa”, Catdiàleg proposa fer un recorregut per les relacions de la Xina amb els altres països amb més pes a nivell internacional, és a dir els Estats Units i Rússia. Basant-se en l’article de Ying publicat a Foreign Affairs, el primer tractarà la relació de la Xina amb Moscou. El segon es centrarà en la percepció xinesa de l’ordre internacional i com cal mantenir-lo. El tercer analitzarà les relacions amb els Estats Units i la tensió “natural” que existeix entre els dos països, i el quart i últim es centrarà en què representen i què poden aportar conjuntament la Xina, Rússia i els Estats Units en el caòtic escenari de la política internacional actual.

Propers, però no tant

Ying reconeix que les relacions entre la Xina i Rússia són molt intenses. Els intercanvis comercials han crescut passant dels 5.000 milions de dòlars al començament dels anys 90 als 100.000 al 2014. S’estan desenvolupant nombrosos projectes conjunts, des del camp de la enginyeria aeroespacial fins a noves institucions financeres que competeixin amb les de Bretton Woods (FMI, Banc Mundial i GATT, patrocinades pels Estats Units).

A més, destaca Ying, Beijing i Moscou han aconseguit trobar solucions diplomàtiques per a algunes disputes històriques. Així, al 2008 varen arribar a un acord per demarcar conjuntament les seves més de 2.600 milles de fronteres. D’altra banda, Putin ha estat el cap d’Estat estranger amb qui Xi Jinping, el president xinès, s’ha vist més cops.

En resum, la Xina i Rússia són dos països que s’entenen. La fluïdesa de les seves relacions s’explica pel que tenen en comú tots dos respecte els Estats Units i l’ordre de Bretton Woods. Tant un com l’altre s’asseuen al Consell de Seguretat de Nacions Unides de forma permanent, però han tingut un desenvolupament històric i beuen d’unes cultures totalment diferents als altres tres membres (Regne Unit, França i Estats Units). De manera resumida, es pot afirmar que no comparteixen molts dels valors que guien a la resta, i això fa que la seva prioritat no siguin els drets humans ni l’expansió de la democràcia, sinó la protecció de la sobirania de l’Estat. La guia de la política exterior xinesa i russa és simplement “l’interès nacional”.

Però aquest darrer punt explica també per què la Xina i Rússia no són formalment aliats: l’interès nacional, com indica el seu nom, és propi de cada nació. L’interès d’un estat (aquí s’utilitzen els termes nació i estat com a intercanviables, tal i com es fa als Estats Units) sempre diferirà almenys en part del que tenen els altres països, de manera que si es vol maximitzar, un Estat no pot tenir aliats formals. Això seria per a la Xina una cessió de sobirania, quelcom totalment inadmissible.

A més, a nivell pràctic és evident que a la Xina no li interessa lligar-se excessivament a Moscou. Els problemes de Rússia per a mantenir-se en el llarg termini com a potencia influent són evidents, degut a una demografia feble (tot i que ha millorat) i una economia antiquada, poc competitiva i gens diversificada.

La visió xinesa de la seva política exterior no és en absolut nova. Com digué un polític anglès de l’època victoriana, “Anglaterra no té aliats permanents, sinó interessos permanents”. Xina ha portat aquesta doctrina encara més lluny, i en comptes dels aliats temporals dels britànics Beijing tan sols pot admetre “socis”, com el mateix Ying reconeix. Rússia és ara un bon soci de la Xina, amb qui Beijing pot entendre’s sobre més temes que amb Washington. Però al mateix temps, que ningú esperi que la Xina li tregui les castanyes del foc a Putin. A Crimea no ho va fer. La Xina només ho farà quan senti que d’aquella acció en depèn el seu propi interès nacional.

Imatge de portada: AFP PHOTO/RIA-NOVOSTI/POOL/ALEXEY DRUZHININ

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies