CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La política exterior xinesa (i IV). Estats Units, Rússia i la Xina: la política triangular La política exterior xinesa (i IV). Estats Units, Rússia i la Xina: la política triangular

La política exterior xinesa (i IV). Estats Units, Rússia i la Xina: la política triangular

En el món hi ha tres actors particularment actius. Són diferents entre ells i necessiten entendre’s, però Estats Units parla un llenguatge que no agrada als altres dos
MónReviewZPortada DerechaZResto 14 Gener, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La política exterior xinesa (i IV). Estats Units, Rússia i la Xina: la política triangular

D’entre els actors polítics de l’escenari mundial, n’hi ha tres que són protagonistes a temps complet: Estats Units, Rússia i la Xina. El primer se’l sol considerar “l’hegemó”, qui domina de veritat. El segon és una potència en declivi, però que conserva un notable potencial militar (tant nuclear com convencional), i forts interessos regionals. El tercer és tot el contrari que el segon: la Xina està econòmicament en ple auge però li manca l’experiència i l’assertivitat de Rússia. No obstant, com s’ha exposat en la tercera part d’aquesta sèrie sobre la política exterior xinesa, Beijing ja està intentant –de moment encara tímidament- arrabassar el paper d’hegemó als Estats Units.

En resum, es tracta de tres països que cal tenir presents en la política mundial. Tots tres tenen armes nuclears amb capacitats intercontinentals i un confortable seient permanent al Consell de Seguretat de Nacions Unides, cosa que els dóna el controvertit dret a veto. Al mateix temps, però, a nivell econòmic Rússia es situa ben endarrere dels Estats Units i Xina en influencia. Això quedà patent per exemple en la poca atenció prestada a Putin durant la COP 21 de Paris del passat novembre sobre el canvi climàtic.

No és un dos contra un, és un joc a tres bandes

Les interaccions dels tres països s’han de comprendre de manera conjunta. “Les relacions tripartides no es poden considerar un joc de dos jugadors contra un tercer”, escriu Fu Ying, presidenta del Comitè d’Afers Exteriors del Congrés Nacional Popular xinès. Al contrari del que creuen molts polítics i fins i tot analistes, la Xina no veu a Rússia com un aliat, ni tan sols com un soci permanent. Senzillament, Beijing considera a Moscou com algú amb qui es pot parlar sempre. En canvi, pel govern xinès Washington és massa inestable i té massa interessos incompatibles entre ells. Com es va apuntar en la primera part d’aquesta sèrie, la Xina només en té un: “l’interès nacional”. Al mateix temps, però, aquest “egoisme” no impedeix el diàleg de tu a tu –d’Estat a Estat- sinó que el fomenta: és un diàleg construït sobre les premisses mateixes de la societat internacional: la sobirania i la igualtat dels Estats.

russia china syria veto

La realitat és més complexa que la idea d’aquesta vinyeta: Beijing i Moscou no formen cap bloc permanent.

Segons Ying, les relacions entre la Xina i Rússia s’haurien de prendre com a model de cooperació pel segle XXI. Beijing i Moscou són capaços de tractar les seves diferències a la taula de negociació i sense fer escarafalls públics. Amb discreció, poden abordar temes sensibles i resoldre’ls. D’alguna manera, aquesta forma de fer diplomàcia és la tradicional, enfront a la diplomàcia pública que caracteritza els Estats Units.

Segons Ying, Estats Units, la Xina i Rússia formen un triangle escalè. La distancia més gran entre els tres vèrtexs és la que es troba entre Washington i Moscou, mentre la més curta és la de Beijing i Moscou. Però al mateix temps, cada vèrtex és diferent i no n’hi ha cap que domini sobre els altres. En definitiva, els tres països estan obligats a tractar-se i resoldre les seves diferències. Però Estats Units ha de ser conscient que potser és hora de canviar la seva manera d’abordar els problemes de política internacional i retornar a un model que, si bé és més vell i tancat, és el preferit dels altres dos actors. I potser Rússia serà cada cop més prescindible a nivell internacional, però és segur que la Xina serà de més en més indispensable.

Imatge de portada: AP Photo/RIA Novosti, Presidential Press Service

A llegir també:

La política exterior xinesa (I): “Rússia i la Xina som socis, no aliats”

La política exterior xinesa (II): “Rússia i Estats Units viuen encara en la Guerra Freda”

La política exterior xinesa (III): la Xina i els Estats Units, la cooperació hipòcrita

 

 

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies