La població espanyola desapareix lentament

En els últims anys la població espanyola està a poc a poc desapareixent. A priori pot semblar una exageració, però la tendència és d’un saldo negatiu que va reduint la població. A més, cal considerar l’envelliment de la societat, amb els consegüents efectes econòmics i demogràfics.

Això significa que la natalitat no només no cobreix el canvi generacional, sinó que posen totalment en perill la piràmide demogràfica. Les grans dificultats que sofreixen els catalans per a conciliar vida laboral i familiar, juntament amb dificultats econòmiques, són alguns dels motius que expliquen la caiguda demogràfica.

Saldo vegetatiu per cada mil habitants per Comunitat Autònoma. Dades: INE. Font: Elaboració pròpia.

En el conjunt d’Espanya, prenent com a referència les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les Comunitats Autònomes més damnificades són Castella i Lleó (-5,56), Galícia (-5) i Cantàbria (-3,17). Aquestes dades es refereixen al saldo vegetatiu per mil habitants.

Per una altra banda, les Comunitats Autònomes amb millors resultats són Melilla (10), Ceuta (5,76), Múrcia (2,42) i Madrid (2,07).

Els anys entre 2000 i 2010 va ser un període d’un extraordinari boom migratori. El balanç vegetatiu va millorar a causa de l’arribada d’un gran nombre d’immigrants joves amb bona salut i que van tenir diversos fills, la qual cosa va impedir que s’alentís el saldo vegetatiu negatiu. Ara que aquesta arribada s’ha reduït, la natalitat s’ha estancat.

Saldo vegetatiu per cada mil habitants per Comunitat Autònoma. Dades: INE. Font: Elaboració pròpia.

La primera raó és que hi ha menys dones en edat fèrtil, que és la compresa entre 15 i 49 anys. Des de 2009, quan es va aconseguir un pic, la tendència mostra una pèrdua de població en aquest rang d’edat, fins als 10,57 milions de 2017. Aquesta caiguda, expliquen fonts de l’INE, és el reflex de la crisi de natalitat que va haver-hi en els 80, just després del baby boom.

Al desembre, Espanya va registrar la xifra més baixa de naixements i la més baixa de defuncions des de 1941. Els naixements són els més baixos des d’en 1.941, any en què van començar a registrar-se aquestes dades. Quant a les defuncions, només van ser més altes precisament en 1941, quan es van registrar 259.202.

Evolució de la natalitat i de la mortalitat. Dades: INE. Font: Elaboració pròpia.

Les defuncions han augmentat un 6,8% més a causa de la vellesa demogràfica que presenta la societat actual. La principal causa de mort ha estat per tumors, sent aquest cas major entre els homes (297 per cada 100.000 habitants) que les dones (184,9).

Les malalties respiratòries ocupen el segon lloc en total, més comú entre dones en aquest cas (286,9) que en homes (247,6). Dins de les causes externes el suïcidi continua ocupant el primer lloc, amb 3.602 morts (el doble que el de les morts per accidents de trànsit).