CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La nova llei electoral: sense consens i condicionada pel procés sobiranista La nova llei electoral: sense consens i condicionada pel procés sobiranista

La nova llei electoral: sense consens i condicionada pel procés sobiranista

Després de 35 anys sense llei electoral catalana, ara CiU, ERC i ICV proposen una nova llei electoral per facilitar les “eleccions plebiscitàries”. Una norma que no canvia en essència la disposició transitòria vigent que regeix a Catalunya
CatalunyaPolíticaZResto 15 Abril, 2015 Lluís Llaquet 4
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » La nova llei electoral: sense consens i condicionada pel procés sobiranista

Catalunya no té, de moment, una llei electoral pròpia. De fet, és l’única comunitat autònoma sense aquesta norma i, en conseqüència, es regeix per la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) i per una disposició transitòria de l’anterior Estatut d’Autonomia del 1979 que estableix el mateix sistema que Espanya per les eleccions catalanes. Ni tan sols a l’Estatut de 2006, una molt bona ocasió per resoldre el problema, es va redactar una nova fórmula i simplement es va inserir un apartat en el qual es deia que “el règim electoral serà regulat per una llei del Parlament de Catalunya, l’aprovació de la qual requerirà una majoria de dos terços (90 diputats)”.

Ara, Convergència i Unió (CiU) junt amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) preveuen tancar aquest divendres un esborrany de llei electoral catalana per portar-la al ple del Parlament i que es pugui debatre la seva admissió a tràmit a la sessió plenària del 6 de maig, l’únic ple que està previst aquest mes en celebrar-se les eleccions municipals.

Durant tot el que portem de democràcia el Parlament ha debatut aquest tema, ha encarregat nombrosos treballs sobre quin seria el millor sistema, però fins ara ningú havia portat cap proposta a la Cambra. Per què tanta pressa ara? Com és que el partit de govern, junt amb la resta de partits sobiranistes, volen aprovar, quan la legislatura ja té data de caducitat, una nova llei electoral? Per què ara, quan, a més a més, la proposta no té la majoria qualificada necessària per aprovar-se i es podria quedar en paper mullat?

Parlament de Catalunya

Parlament de Catalunya

La realitat és que a 5 mesos d’unes eleccions que es volen convertir en plebiscitàries s’han adonat que, com que no tenen una llei electoral pròpia, la junta electoral que regiria en aquest sufragi seria la central. Paradoxalment, en unes eleccions que es voldrien utilitzar per separar-se de l’Estat, qui regiria l’òrgan regulador seria Madrid.

La llei proposta, però, no inclouria canvis substancials en el fons de la qüestió i simplement seria una còpia amb poques modificacions de l’actual llei electoral espanyola vigent també a les urnes catalanes. D’això precisament s’han queixat la resta de partits que no secunden la proposta. El Partit Socialista de Catalunya (PSC), el Partit Popular Català (PPC) i Ciutadans (C’s) veuen en la proposta una “presa de pèl”, tal com ha declarat el portaveu socialista Maurici Lucena.

Maurici Lucena, portaveu del Partit Socialista de Catalunya

Maurici Lucena, portaveu del Partit Socialista de Catalunya

Per què no es vol canviar el sistema electoral?

El sistema electoral català actual, que copia a l’espanyol, és un sistema proporcional corregit que tendeix a les majories i que dóna més pes a les zones rurals i despoblades. Tant és així que, mentre per aconseguir un diputat a Barcelona són necessaris de mitjana uns 48.000 vots, per fer-ho a Lleida només es necessiten uns 21.000. Un sistema que genera desigualtat a l’hora de traduir els vots en escons i que no té res de directa de tal forma que els electors s’enfronten a llistes tancades i bloquejades que les cúpules dels partits componen a plaer.

Però aquesta desigualtat afavoreix a alguns partits. En concret, en les circumstàncies actuals, ho fa als sobiranistes que tenen més suport a les zones poc poblades de Catalunya que a la província de Barcelona on, d’altra banda, es concentra el 70% de la població del país. Per això, ERC i CiU són reticents a qualsevol canvi que modifiqui aquesta realitat i que accentuï la proporcionalitat i secunden aquesta proposta que no canvia en aquest sentit el sistema anterior

Propostes de sistemes electorals

Reiteradament, al llarg de l’última dècada, el Parlament de Catalunya ha anat demanant nombrosos treballs externs per tal de modificar la llei electoral i saber quin és el millor sistema. En la majoria d’aquestes recerques, la proposta que sempre s’ha trobat més racional ha estat buscar una aplicació adaptada de la legislació alemanya. Un sistema electoral mitjançant el qual s’escullen la meitat dels diputats de forma directa i l’altra meitat de forma proporcional amb llistes tancades. D’aquesta forma s’aconseguiria un parlament que tendís a la proporcionalitat amb uns diputats elegits directament per l’electorat en circumscripcions petites i que haurien de rendir comptes, no tant al seu partit, sinó als seus electors, quelcom que es considera bo per al sistema democràtic.

La proposta actual de CiU, ERC i ICV no tindria els 90 diputats necessaris per ser aprovada

La proposta actual de CiU, ERC i ICV no tindria els 90 diputats necessaris per ser aprovada

Altres propostes han anat per la via de ‘desbloquejar les llistes electorals’ de tal forma que els electors puguin, si volen, canviar l’ordre dels diputats donant preeminència a uns sobre els altres, sigui quina sigui la proposta del grup.

Alguns també aposten per les ‘llistes obertes’, un sistema en el qual els diputats no serien escollits a partir d’una llista que formulés el partit sinó a partir d’unes candidatures que els mateixos aspirants presentarien. Aquest sistema, cal esmentar, no s’aplica enlloc a Europa, ja que, amb unes circumscripcions on s’escullen de 15 diputats (el cas, per exemple de Lleida, la província amb menys representants) fins a 85 (com a Barcelona), és impossible que la gent conegui a tants candidats i els pugui elegir directament.

Print Friendly, PDF & Email

Lluís Llaquet

Periodista vocacional. Redactor a Catdiàleg, CM de l'associació Cat Jove i del Club de Lideratge Jove. Bloguer i col·laborador a altres mitjans. "El periodisme és el millor ofici del món" Gabriel García Màrquez "La premsa és l'artilleria de la llibertat." H.D. Genscher Contacte: lluisllaquet@catdialeg.cat Twitter: @llaquetm

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies