CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La “Mona” de Pasqua La “Mona” de Pasqua

La “Mona” de Pasqua

Remeis i cuina de convent 10 abril, 2017 Fra Valentí Serra de Manresa 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La “Mona” de Pasqua

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook154Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

Inicialment, “la mona”, que és el pastís tradicional del dia de Pasqua, era una coca o un tortell fet de pa de pessic amb ous durs a sobre, que el reverend Pere Labèrnia definí com a “coca ab ous durs, sencers y cuyts ab ella”. Amb el pas dels anys els ous durs s’han substituït per ous de xocolata. En alguns indrets la mona portava inserits tants ous com anys tenia l’infant, però mai superava la dotzena ja que el padrí només la regalava fins que els nens feien la primera comunió. L’ou simbolitza la resurrecció i des de finals del segle XIX els pastissers començaren a fer “mones” de caràcter monumental i anaren perdent la seva senzillesa inicial, de manera que es distingí entre la mona de casa (o casolana), i la mona d’adroguer (o de confiter o de pastisser). La mona casolana solia consistir en una coca voltada d’ous i recoberta amb llavors d’anís o de matafaluga.

Al menjar “la mona” de Pasqua en clima de família es posava fi a les abstinències quaresmals. A moltes llars de casa nostra se solia preparar una “mona” casolana per tal de menjar-la a la vinya o a l’olivar, el dilluns de Pasqua. Per elaborar aquesta “mona” popular i casolana s’ha de desfer llevat amb una mica d’aigua tèbia i reservar-lo. Seguidament, s’han de batre els ous amb el sucre, afegir-li l’oli i barrejar-ho bé. Després s’incorpora la mescla feta amb el llevat, la llet, la farina (amb un polsim de sal!) i algunes peles de llimona, maldant que la massa agafi una textura consistent treballant-la  a la pastera. Aquesta massa ha de reposar entre vuit i deu hores a temperatura ambient dins de la pastera per tal que fermenti i augmenti de mida. Després, cal estirar la massa i posar-hi el farcit i, finalment,  inserint els ous crus amb la closca sobre la massa, que se subjecten amb tires de la mateixa pasta posades en forma de creu. Una volta pintada la massa amb ou batut, hom hi espolsa la matafaluga, l’ametlla torrada trinxada, i es posa mitja hora dins d’un forn calent, i passat aquest temps, la mona ja estarà llesta! Com a coronament hom pot donar-hi un toc final de caràcter estètic posant-hi algunes plomes d’au acolorides a guisa de decoració.

Sobre les “mones” de Pasqua el folklorista tortosí Joan Moreira escriví: “Pasqua, és éste lo dia de les mones; redoles de pasta bona, guarnides d’ous. Los padrins acostumen a donar-se als fillolets, que esperen este dia en verdadê delê, com ho demostra el ditxo aquell que s’aplica al que nyiguitós espera algo: ‘està com si esperés la mona de Pasqua’. És costum estos dies surti tothom al camp a menjar-se la mona” (Del folklore tortosí, 575). Bona Pasqua a tots, amb la Pau i el Bé de Crist Ressuscitat!

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook154Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

Fra Valentí Serra de Manresa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR