CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La lírica excessiva del president Torra La lírica excessiva del president Torra

La lírica excessiva del president Torra

Editorial 11 setembre, 2018 CatDialeg.cat 2
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » La lírica excessiva del president Torra

La lírica pot ser una necessitat en una obra literària, però aplicada a la política, i encara més si és excessiva, pot incórrer en el ridícul, o encara pitjor, en l’engany, al trametre sistemàticament una realitat inexistent.  És el que fa sovint Torra, que assolí un màxim impresentable en la seva intervenció en obrir la Setmana del Llibre en Català, quan presentà l’independentisme com un moviment profundament democràtic, de convivència i dialogant, precisament quan es complia un any de la dissortada sessió del Parlament de Catalunya, on la majoria absoluta en escons dels independentistes, però no en vots, varen desprestigiar la institució parlamentària i varen passar-se les lleis catalanes pel forro.

En aquella sessió, es varen desatendre el dictamen del Consell de garanties Constitucionals de la Generalitat (que segons el projecte d’Estatut  d’Autonomia era vinculant, i que fou el TC qui eliminà la seva obligatorietat), i el dictamen del cos de lletrats del Parlament, que va  modificar el reglament de la Cambra, sempre acordat per consens. I, el que és més greu, va liquidar el que l’Estatut  d’Autonomia estableix com a quòrum qualificat per modificar-lo -més encara per liquidar-lo- i en el mateix sentit, el quòrum qualificat per a les lleis electorals, en aquest cas en relació al futur referèndum.

Els independentistes de la pressa i la via unilateral van demostrar que la pròpia legalitat catalana els importava un rave en la mesura que s’oposés al seu propòsit. Més endavant reiterarien aquesta forma de procedir amb el referèndum, incomplint la pròpia normativa que el mateix parlament havia establert  dies abans, fins a l’extrem que el govern va acordar aplicar el cens universal un cop oberts els col·legis electorals. Parlant en plata: cadascú podia votar al lloc que volgués. És obvi que només per això el referèndum no té cap validesa democràtica. I és que en la vida real el que no pot ser, no pot ser, i a més és impossible.

Es pot argumentar amb tota la raó del món que si no s’hagués tirat pel dret, no s’hauria acordat res del que es va fer, perquè quasi la meitat del Parlament n’estava en contra, i el referèndum, per l’actuació de l’estat, no es podia fer amb tots els ets i uts. Es pot raonar en aquests termes, i és ben cert, però aleshores que no vulguin presumir de voluntat de diàleg, i de democràcia exquisida, perquè la seva pràctica és l’oposada; la que confon democràcia en imposició de la voluntat d’una majoria parlamentària, a més, justeta, i una minoria, molt gran, però minoria, de vots del país.

Mentre el discurs independentista vagi per una banda i la seva pràctica per l’oposada, i ningú dels seus s’atreveixi a dir res, l’únic que aconseguiran és aprofundir la irritació dels contraris i, fins i tot, dels més o menys indiferents, i treure tot el prestigi a la Generalitat, que no pot quedar reduïda a una instància de partit, perquè aleshores l’hauran destruït.

Torra,  i les seves irreals i líriques manifestacions, unides a la seva ineficàcia com a governant està fent un gran esforç per aconseguir-ho. Ja no cal el 155 per laminar l’autonomia, amb els de casa en tenim de sobres.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

  • Joan Manuel Arruga

    11 setembre, 2018 #1 Author

    Hombre, vincular lírica con Torra me parece muy benévolo. Un hombre capaz de escribir que los que no piensan como él son bestias y tienen un bache en el ADN, creo más lógico vincularlo al fascismo, el racismo, etc. Yo no le veo la lírica por ninguna parte.

    Respon

  • Joan Manuel Arruga

    11 setembre, 2018 #2 Author

    Hombre, vincular lírica con Torra me parece muy benévolo. Un hombre capaz de escribir que los que no piensan como él son bestias y tienen un bache en el ADN, creo más lógico vincularlo al fascismo, el racismo, etc. Yo no le veo la lírica por ninguna parte. Más bien da miedo

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies