CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg

La justícia

El discurs oficial és i serà “reconèixer la independència de la justícia”. No, la percepció general no és aquesta. Ni la independència ni la celeritat és la mateixa per a tots els casos
Conviure 3 novembre, 2017 Simó Aliana 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La justícia

El principal humil objectiu d’aquest bloc, quan el vaig començar,  és compartir les meves reflexions  sobre  aspectes de la nostra vida  col·lectiva que condicionen, en bé o en mal, la nostra convivència, tan se val si és organitzada des de dalt  -les institucions, la inevitable explicitació en forma de normativa, etc-  o simplement sorgida des de baix -iniciativa  popular, societat civil, etc- .

La situació d’aquests dies, al marge de les preferències ideològiques de cadascú, és un gran microcosmos en el que conflueixen molts dels elements ( criteris, sentiments, raons, desitjos, actituds, … ) que ens fan comportar d’una manera o una altra. Una de les actituds que m’ha sorprès és l’aparent  tranquil·litat ciutadana després de la indefinida declaració d’independència i de la rotunda intervenció del govern central. Com si hi hagués un cert bon rotllo entre els que es poden considerar  vencedors o vençuts en aquesta mena de guerra de voluntats. Un cert toc de desmentiment a tots els predicadors de la fractura de la societat catalana.

I va i es fa present l’entramat del poder judicial espanyol.  Un element importantíssim  en la consideració per part de la ciutadania  de que estem protegits per un sistema independent que valora les raons d’uns i altres quan hi ha un conflicte. Doncs a hores d’ara crec malauradament que molt poca gent en aquest país considera que la justícia és igual per a tothom en qualsevulla ocasió.

Les darreres actuacions  al voltant d’alguns dels protagonistes del que en podem dir procés no sé si han estat injustes, subjectes a dret, natural o positiu, però la percepció de la gent, la meva inclosa, és que ha estat especialment desproporcionada i poc coherent amb actuacions dels mateixos òrgans en ocasions diferents.  Convocar en 24 hores, querelles hiperventilades d’un fiscal que sembla rabiós, informes d’agents judicials tremendament subjectius, reunions extraordinàries dia si dia no, fiances impossibles de complir, multes diàries de milers d’euros que cap persona física  hi pot fer front….  La mateixa dissortada  sentència de l’estatut va esperar 4 anys,  i tants i tants plets que s’arrosseguen anys i anys pels organismes judicials….  No sé la cartera d’assumptes que els tribunals  deuen tenir en aquests moments, però ràpida-ràpida la justícia espanyola no ha  estat mai.

El discurs oficial és i serà “reconèixer la independència de la justícia”. No, la percepció general no és aquesta. Ni la independència ni la celeritat és la mateixa per a tots els casos.  I si la percepció és general vol dir que s’acosta a la realitat. Podem considerar  el poder judicial que tenim com un factor cohesionador  i garantia d’una bona convivència? Per ara, aquí, encara no.

A punt d’enviar aquest comentari a la redacció, arriba la notícia de l’empresonament del vicepresident i 7 consellers  del destituït govern de la Generalitat. Em sembla un disbarat.  Em ratifico amb el contingut del post,  i manifesto que  m’agradaria  viure en un país amb un altre tipus de sistema judicial.

Print Friendly, PDF & Email

Simó Aliana

(Almenar -Lleida-, 1947). Graduat per UB en Pedagogia, UAB en Economia i MIT en Management. Ha treballat en diferents llocs de responsabilitat en el sector públic i en el sector privat. Actualment jubilat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies