CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La indústria catalana no aixeca cap La indústria catalana no aixeca cap

La indústria catalana no aixeca cap

Un dels reptes principals del nou Govern de la Generalitat és el de tornar a convertir Catalunya en un referent industrial a escala espanyola i europea
EconomiaZPortada DerechaZResto 7 març, 2016 Marc Miró i Escolà 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La indústria catalana no aixeca cap

El mateix conseller d’Empresa i Coneixement afirmava en una entrevista avui mateix a La Vanguardia que “hem de generar un ambient que sigui favorable al desenvolupament de la indústria. Començant pel discurs. La indústria ha de sentir a Catalunya que és acceptada al territori”. Amb aquestes paraules el conseller Baiget mostra com la indústria és una peça clau pel desenvolupament econòmic de Catalunya i no és d’estranyar, ja que és precisament aquest sector, un dels que genera un major valor afegit.

La tendència de la indústria a Catalunya en els últims anys no ha estat bona. L’any 2000 la indústria significava el 24,5% del PIB, l’any 2014 aquest percentatge s’havia reduït fins al 18,1%. Aquest percentatge va tocar fons l’any 2009, amb plena crisi, quan es va situar en el 17,4%, però com s’observa la recuperació en els últims 5 anys ha estat mínima i les previsions pels pròxims anys no són optimistes. Catalunya ha sofert una verdadera desindustrialització, avui Catalunya ha passat d’ésser una regió industrial a una de serveis.

Ara bé, per primera vegada des de 2006, l’any 2014 l’ocupació del sector industrial va augmentar, concretament en un 2%. Aquest lleuger repunt no ha estat suficient per a revertir la tendència que presenta aquest sector a Catalunya, des de 2001 el nombre d’ocupats per la indústria sobre el total dels ocupats a Catalunya ha disminuït en 10 punts, passant del 27% a prop del 17% del total d’ocupats. Altrament, els ocupats pel sector serveis ja superen el 75% del total quan l’any 2001 eren menys del 65%.

Per sota la mitjana espanyola

Tot i que en el conjunt de l’Estat espanyol el pes de la indústria també va disminuir, aquesta ho feu en una menor mesura que a Catalunya. Si per l’any 2001 el diferencial del pes de l’ocupació del sector industrial sobre el total a Catalunya respecte a la mitjana espanyola era del 10%, avui aquest diferencial ja se situa per sota el 5%. És a dir, aquesta disminució tan abrupta de la indústria catalana ha estat un factor més aviat de caràcter local.

Si ens fixem en com va augmentar l’índex de producció industrial el 2015, Catalunya se situa una dècima per sota la mitjana espanyola. A Catalunya va créixer un 2,8% i a Espanya un 2,9%. Les comunitats autònomes que més cresqueren van ser la Comunitat Valenciana amb un 7,3%, Múrcia amb un 6,3%. Madrid va créixer un 4,4%. Pel que fa les que menys van créixer trobem les Illes Balears que va disminuir un 10% aquest índex, seguida de lluny per Cantàbria la qual va disminuir en un 5,7% i Extremadura en un 4,2%.

La petroquímica de Tarragona  serà un dels sectors on el nou Govern català centrarà uns majors esforços pel que fa política industrial

La petroquímica de Tarragona serà un dels sectors on el nou Govern català centrarà uns majors esforços pel que fa a política industrial

Mesures de la Generalitat per a recuperar la indústria

Per aquest any la Generalitat ha previst destinar 50 milions d’euros al hòlding públic Avançsa, que és l’empresa pública catalana encarregada de realitzar inversions industrials. Fins ara aquest holding s’havia centrat a ajudar empreses en risc, però segons va declarar el conseller Baiget a finals de febrer, la Generalitat aspira a fer que part d’aquest pressupost també es destini a projectes estratègics industrials.

Aquesta nova tasca d’atracció de noves inversions industrials que desenvoluparà Avançsa és una bona notícia per aquest sector a Catalunya, ara bé, observant la disminució del pes d’aquest sector a Catalunya, sembla que aquest instrument quedarà curt i que seria necessari plantejar un programa integral de reindustrialització per aconseguir que Catalunya pugui tornar a ser reconeguda com a referent industrial tant a escala espanyola com europea.

Print Friendly, PDF & Email

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) sóc economista per la Universitat Pompeu Fabra. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. He participat en diverses associacions i òrgans de representació estudiantils. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies