CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La guerra híbrida, o el gran repte per a la seguretat internacional La guerra híbrida, o el gran repte per a la seguretat internacional

La guerra híbrida, o el gran repte per a la seguretat internacional

Concepte molt de moda entre els acadèmics, la guerra híbrida s’està portant cada cop més a la pràctica. La crisi del Mar de la Xina Meridional sembla el marc perfecte perquè es torni a utilitzar. Per a evitar-ho, les defenses tradicionals no són suficients: la confiança entre els Estats és més que mai necessària
MónReviewZPortada IzquierdaZResto 30 Juny, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La guerra híbrida, o el gran repte per a la seguretat internacional

“Guerra híbrida” és un dels termes de moda entre els estudiosos de seguretat. En realitat es tracta d’un concepte molt senzill. Com explica l’analista de defensa Nilanthan Niruthan, consisteix en aprofitar les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen amb fins bèl·lics. Així, la guerra híbrida és una aproximació al conflicte consistent en combinar estratègies militars tradicionals, tàctiques irregulars (és a dir, accions dirigides contra la població), actes criminals, ciber-atacs, propaganda i inclús dret internacional per aconseguir els fins perseguits. En definitiva, es pot afirmar que la guerra híbrida és una aproximació maquiavèl·lica al conflicte consistent en emprar totes les eines i tàctiques a l’abast, i fer-ho de manera que sigui difícil considerar “bel·ligerant” a qui se’n serveix.

Sovint es posen les accions de Rússia durant la crisi d’Ucraïna de 2014 com a exemple del que representa la guerra híbrida: el Kremlin utilitzà forces armades regulars per a fer-se amb el control de Crimea, però ho feu de manera no declarada. Al mateix temps, utilitzà arguments de dret internacional per defensar la legalitat de l’annexió de la península a la Federació Russa (emprant l’opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia en el cas de Kosovo del 2010), llançà una potent ofensiva mediàtica per a defensar el seu paper a través de canals com RT i, sembla força clar, manipulà al govern de Kiev de Yanukovych tan com pogué. Per si fos poc, també se l’acusà d’estar al darrera dels greus ciber-atacs que patí la xarxa de distribució energètica d’Ucraïna durant Nadal.

Estat Islàmic és un altre actor que sovint es menciona com a exemple d’aplicació dels principis de la guerra híbrida: l’organització gihadista s’enfronta frontalment a les forces armades iraquianes i síries, construeix alhora una legalitat -i per tant legitimitat- a mesura (basada en una determinada interpretació de la llei Islàmica), i temps pren com a objectius d’una part dels seus atacs als civils (guerra irregular), tant a l’Iraq com arreu del món. Però l’estratègia que països com els Estats Units o l’Iran fan servir per a combatre a Estat Islàmic també es basa en la guerra híbrida, i en particular en la utilització de guerrilles i grups armats com a proxies, això és, com a eines, per a derrotar-lo.

Així, no tots els elements que conformen la guerra híbrida són estrictament militars, al menys en el sentit tradicional del terme. Al contrari, la frontera entre la guerra, la criminalitat internacional organitzada, la propaganda, la ciber-seguretat i la corrupció d’agents públics es fan més borroses que mai. La figura del soldat en aquesta nova guerra perd importància relativa, i se situa a un nivell similar al que poden tenir un hacker informàtic, un traficant d’armes o inclús un professional de la comunicació.

La confiança com a arma per a escapar de la guerra híbrida

La creixent importància de la guerra híbrida és una mala noticia pels responsables de la seguretat pública, pels governants i, en definitiva, per a qualsevol persona que treballi per la pau i el bé comú. Un dels elements que fan més perillosa la guerra híbrida és que està en la seva naturalesa el sembrar en cada situació la llavor de la desconfiança mútua, de l’odi i, eventualment, de la venjança.

Nilanthan Niruthan planteja un preocupant escenari en el qual els estats de l’Àsia-Pacífic es servirien de les eines de la guerra híbrida per a promoure els seus interessos. El context que l’analista exposa com a més probable per a que es posin en pràctica és la crisi del Mar de la Xina Meridional. La decisió de la Cort Permanent d’Arbitratge de La Haia, molt propera, es preveu que vagi en contra dels interessos de la Xina. No obstant, aquest país ha deixat molt clar en repetides ocasions que no cedirà en les seves reclamacions territorials. Un escenari ideal perquè Beijing comenci a aplicar les tàctiques de la guerra híbrida.

El govern xinès podria servir-se de pirates, diu Niruthan, per a després legitimar un increment de la seva presencia militar a la zona. O bé podria llançar una onada de ciber-atacs dirigits contra el tràfic marítim (dels més intensos del món en la zona en litigi) per justificar una vigilància més intensa del tràfic de dades a través de les xarxes.

En definitiva, és important que els governs tant de l’Àsia-Pacífic com d’arreu del món siguin conscients de les greus amenaces que suposa la guerra híbrida, i que estiguin preparats per a fer-li front. Per prevenir eficaçment aquesta nova modalitat d’enfrontament, la confiança ha de jugar un paper fonamental. Si els governs i oficials públics es poden reunir i discutir tranquil·lament dels afers que els divideixen, hi haurà moltes més possibilitats de que siguin capaços d’evitar caure en la trampa del recel mutu de què es nodreix la guerra híbrida.

Imatge de portada: soldats sense insignies a Crimea, part de l’operació de guerra híbrida de Rússia del 2014.

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies