CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La família de Laura Luelmo diu als mitjans de comunicació “Deixeu-ho ja” La família de Laura Luelmo diu als mitjans de comunicació “Deixeu-ho ja”

La família de Laura Luelmo diu als mitjans de comunicació “Deixeu-ho ja”

Sempre que hi ha una agressió sexual es posen en marxa dos mecanismes sensacionalistes que s’alimenten mútuament propagant un espectacle vergonyós
SocietatZPortada Izquierda 31 desembre, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » La família de Laura Luelmo diu als mitjans de comunicació “Deixeu-ho ja”

Els advocats de la família de Laura Luelmo, i en el seu nom, demanen en termes imperatius als mitjans de comunicació que parin de promoure “un espectacle” amb la mort de la jove, i que evitin “polèmiques especulacions i emissions i comentaris públics que només agreugen el patiment i el dolor pel que ha passat”. Per això apel·len a la compassió, i ho fan amb un rotund “Deixeu-ho ja”

Realment, és llastimós el tractament que sempre que es dóna un fet d’aquestes característiques rep per part dels mitjans de comunicació, sí, però també per part de l’oportunisme polític. Els homicidis i assassinats no tenen el mateix valor per a ells. Per una bona anàlisi aquí. Ho exemplifica el fet que en les mateixes dates, dos ancians, marit i muller, van ser trobats morts a casa seva, presumiblement a causa d’un assalt. El succés, tot i tractar-se de dues víctimes, va merèixer una notícia marginal i encara no en tots els mitjans, i va ser flor, exactament, d’un dia. A qui li importa que matin a dos ancians a casa? Ah, és que un delicte sexual és una altra cosa!

Sempre que hi ha una agressió sexual es posen en marxa dos mecanismes sensacionalistes que s’alimenten mútuament propagant un espectacle vergonyós, que demostra que són incapaços de guardar el pudor en els detalls que aboquen i la forma d’informar, sense pensar en la dignitat de la persona morta i en el dolor dels seus familiars vius. D’una banda, els mitjans de comunicació furguen en el morbós del crim sexual perquè saben que té un ampli públic assegurat, i el primer és el primer, i això és sempre “la pasta”. La hipocresia en el periodisme actual és al·lucinant. D’una banda, massa mitjans i periodistes s’irroguen el dret a pontificar sobre el bé i el mal, de l’altra fan el que calgui amb escàs autocontrol per aconseguir la màxima difusió.

L’altre mecanisme és l’explotació que fan les periodistes i les organitzacions de la perspectiva i el feminisme de gènere que, embarcades en la seva “croada” contra els homes agiten aquest tipus de delictes presentant-los com l’acte propi no d’una persona concreta, d’un assassí o un malalt, sinó com corresponent a la categoria home. La culpabilització de tots ells i la victimització de totes les dones és l’estratègia que apliquen sistemàticament, fins a l’extrem de crear una atmosfera d’inseguretat en les dones que caminen pel carrer. A això s’hi sumen els actes que instrumentalitzen la víctima, “tots som Laura”, donant lloc a reaccions plenes de demagògia.

Tots dos factors, sensacionalisme sexual i agitadors de la guerra de sexes, també coneguda com a perspectiva de gènere, es retroalimenten, convertint el que és un succés, el de la Laura, que en tot cas qüestiona la qualitat del sistema penitenciari, almenys en aquest cas, en un element de la seva batalla contra els homes. Aquest és el problema.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies