CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La divisió com a trampa La divisió com a trampa

La divisió com a trampa

Conviure 28 novembre, 2018 Simó Aliana 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » La divisió com a trampa

Des de fa temps tenim instal·lat l’estereotip  que la societat catalana és una societat fracturada, esberlada, dividida com a conseqüència de l’anomenat procés. Ja he discrepat en altres ocasions d’aquesta visió tòpica, i avui hi vull insistir una mica més.

És clar que la moltes persones de la societat catalana tenen opinions diferenciades sobre la conveniència de promoure la conversió de Catalunya en un nou estat. S’han  manifestat les opinions de moltes maneres, encara no mai d’una forma directa , però en aquesta qüestió tothom accepta que tant els partidaris d’una o altra opció volten el 50 %. És potser aquest empat el que comporta el qualificatiu de societat dividida ?

Estimo que no. La ciutadania està dividida en moltes altres qüestions, i no cal pas empatar per considerar un determinat col·lectiu com a dividit. Segurament no parlaríem en el mateix sentit de societat fracturada en el cas de temes tant o més importants com ara l’avortament, l’educació, la immigració, l’eutanàsia, la política d’habitatge, la renda bàsica, la monarquia, la propietat pública o privada, la simple preferència per un partit o un altre, i tants i tants altres en què les diferències, i a vegades l’acalorament en la seva manifestació, són bastant notòries.

Les opinions que només es manifesten amb un sí o un no tenen el valor de  tenir una gran força categòrica,  però al mateix temps el perill d’oblidar  molts matisos i  intensitats amb  què s’arriba a formular la conclusió positiva o negativa. En aquest sentit, sempre he tingut preferència  per les formes de participació col·lectiva  articulades en forma d’instruments consultius.

En el cas concret de la independència, l’empat que sembla existir entre favorables i contraris només és una raó per a descriure que la societat catalana te diverses opinions, preferències o actituds respecte al seu futur . Anar més enllà i insistir en la fractura, en la dificultat de convivència, en dos bandos irreconciliables, és una trampa.

Sembla evident que a algú li interessa fomentar la cultura de divisió i en els moments actuals no són pas majoritàriament els que parlen en  nom de postures independentistes. La mobilització emocional a favor de la independència està de baixa i si no fos pels empresonaments, exilis i la imminència de l’enverinat judici, la postulació d’un estat propi quedaria com un element més de diferenciació entre les preferències polítiques de la societat.

No és època d’atiar el foc, sinó d’escalivar la brasa. En el camí cap a una millor convivència, és un error i una irresponsabilitat insistir en la fractura de la societat catalana. Tanmateix els ressons que arriben de la campanya per les eleccions andaluses, entre altres molts exemples, sembla que vagin en sentit contrari.

Print Friendly, PDF & Email

Simó Aliana

(Almenar -Lleida-, 1947). Graduat per UB en Pedagogia, UAB en Economia i MIT en Management. Ha treballat en diferents llocs de responsabilitat en el sector públic i en el sector privat. Actualment jubilat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies