CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La despesa social al descobert: els 5 punts que la desmitifiquen La despesa social al descobert: els 5 punts que la desmitifiquen

La despesa social al descobert: els 5 punts que la desmitifiquen

La despesa social va molt més enllà de la simple provisió de serveis públics
EconomiaZPortada DerechaZResto 28 Abril, 2016 CatDialeg.cat 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La despesa social al descobert: els 5 punts que la desmitifiquen

El Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López sintetitzava ara fa un any que pel cas d’Espanya “no es podien tenir prestacions nòrdiques amb impostos llatins i una elusió fiscal, si no frau, que ha tingut una certa acceptació social tàcita”.

El pròxim 26 de juny tornaran a haver-hi eleccions al Congrés espanyol, això vol dir que la majoria de partits  es comprometran a fer augmentar la despesa social, ja que el veuen com un factor necessari per a sortir de l’atzucac social i econòmic en què encara es traba Espanya, i en part és cert, ara bé, és essencial contextualitzar-ho i aportar-hi dosis de realisme, ja que si no podem caure en debats estèrils.

  1. Tot i que la fase més aguda de la crisi ja ha passat, encara no hi ha hagut creixement de la renda, els ingressos fiscals continuen sense aixecar cap i des del punt de vista de recursos, i tenint en compte els nivells de dèficit i deute que presenta Espanya, en prou feines es mantindran les quotes de serveis ja consolidades, i és difícil pensar que noves prestacions socials, com les ajudes a la dependència, puguin realment desplegar-se. Aquesta és doncs una bona oportunitat per a millorar les inèrcies i l’eficiència.
  1. Quan parlem del rol de l’Estat de Benestar, en la majoria d’ocasions ja es dóna per sobre entès que ens referim a prestacions de serveis públics o transferència de recursos, però existeixen altres mecanismes per part de l’Estat de Benestar per tal d’exercir la seva funció en la redistribució de la riquesa. És el cas de la regulació, la qual és un instrument utilitzat de forma recurrent per altres estats considerats líders pel que fa la qualitat del seu estat de benestar. Per exemple a través de deduccions fiscals o rebaixes d’impostos en elements de caire social i així incentivar als ciutadans a prendre decisions que els beneficiïn a ells i a la societat en general. En aquests casos aquests beneficis socials no es veurien comptabilitzats dintre les partides de despesa social pública, però això no vol dir que un país amb menys despesa social tingui un estat del benestar menys desenvolupat, ja que també hauríem de comptabilitzar la despesa social privada incentivada pel mateix estat.
  1. El referent que utilitzem per a mesurar la despesa social és essencial, és a dir, no obtindrem el mateix diagnòstic si la considerem en funció de la població beneficiària que si ho fem en termes del PIB. Aquesta última forma de mesura, la despesa social/PIB, és la més utilitzada a l’hora de comparar despesa social amb altres anys o països però són necessàries consideracions prèvies per poder analitzar-la correctament. D’una banda, en el punt anterior ja hem vist que un estat pot ser molt social però que no es vegi traslladat en les partides de despesa social. D’altra banda, en el denominador tenim el PIB, per tant en temps de crisi, si el PIB disminueix però la ràtio es manté, voldrà dir que la despesa social ha augmentat, a causa segurament de l’aplicació de polítiques contracícliques fent augmentar així les despeses en prestacions socials, subsidi d’atur, etc. A més, quan volem comparar els nivells de despesa social, no ho podem fer amb qualsevol altre país de forma directe, sinó que haurem de buscar economies amb uns patrons demogràfics, de nivell de desenvolupament i de protecció semblants, ja que si no estaríem comparant dos elements que es troben en coordenades diferents.
    L'envelliment accelarat de la població és un dels majors perills per a l'Estat de Benestar espanyol

    L’envelliment accelarat de la població és un dels majors perills per a l’Estat de Benestar espanyol

  1. Quan s’avalua la despesa social no ens hauríem de fixar tant en qui o quan es gasta, sinó per a qui es gasta i quins resultats se n’obtenen. El cas més evident és el de la prestació d’atur. La majoria de persones el que volen és tenir una feina digna i no pas viure dels subsidis socials. Aquesta consideració fa posar sobre la taula el debat de si tothom de forma incondicional pot rebre aquest subsidi, o pel contrari com es fa en gran part dels països europeus, per tal de rebre’l s’ha d’assistir a cursos de formació o realitzar treballs per a la comunitat. El com estigui formulat el subsidi d’atur pot esdevenir tant un incentiu per a fer créixer l’atur com per reduir-lo o si més no per a mantenir actives les persones sense feina.
  1. Un dels majors perills per l’Estat de Benestar espanyol, a part de les males perspectives econòmiques, és l’envelliment accelerat que està tenint Espanya. Avui les pensions ja no són sostenibles per l’Estat, és a dir, les cotitzacions socials ja no les cobreixen i aquesta situació s’agreujarà en el futur posant en risc les pensions del futur. Igualment aquest envelliment provocarà l’augment de la despesa en sanitat i paral·lelament, davant la reducció de gent en edat de treballar, la recaptació per impostos també disminuirà. Així doncs, és necessari obrir el debat sobre l’actual model de despesa social de l’Estat, ja que si no seran una altra vegada les classes baixes i mitjanes les que veuran perillar els seus drets socials.
Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies