CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La cursa pel Mar de la Xina Meridional La cursa pel Mar de la Xina Meridional

La cursa pel Mar de la Xina Meridional

Segurament es tracta de la regió més estratègica del món. I actualment se la disputen Xina, Vietnam, Filipines i altres Estats. Els xinesos s’han envalentint darrerament i han adoptat una agressiva estratègia per fer-se hegemònics a la zona. Aquest article és una petita introducció al conflicte.
FocusMónZResto 28 Maig, 2015 Joan Prats i Amorós 1
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » La cursa pel Mar de la Xina Meridional

Molt lluny dels maldecaps dels ministres d’exteriors de la Unió Europea, Vietnam, Filipines, Taiwan, Malàisia i Brunei estan immersos en un complex conflicte que gira entorn la sobirania del Mar de la Xina Meridional. Durant els darrers anys, Xina s’ha tornat molt més ambiciosa amb les seves reclamacions i manté, segons l’experta en la regió Chunjuan Nancy Wei, clarament la iniciativa.

L’origen del conflicte pel Mar de la Xina Meridional

La discòrdia gira entorn l’anomenada “Línia de Nou Punts”, “de Nou Guions” o “de Nou Traços” (nine-dashed line en anglès). Aquest territori engloba les illes Paracel i les Spratly. Envoltades de grans jaciments de gas natural i petroli, compten també amb abundants bancs de pesca. Per si fos poc, la zona marítima que comprèn la Línia de Nou Punts concentra una tercera part del tràfic marítim mundial. Per l’estret de Malaca, molt proper, hi passa una tercera part de tot el petroli extret del fons marí del món. En definitiva, el Mar de la Xina Meridional és una joia estratègica.

Pel que sembla, antigament era navegat pels vaixells xinesos de la dinastia Qing (des de mitjans del segle XVII fins al 1912), i els seus pescadors solien buscar refugi als illots i atols. Basant-se en aquestes i altres reclamacions històriques, al 2010 les autoritats xineses declararen que el Mar de la Xina Oriental era un “interès fonamental” del seu Estat.

En vermell, la Línia dels Nous Punts de Xina. Els punts verds situats més al nord corresponen a les illes Paracel i els de més al sud a les Spratly. Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Philippines_v._China.

En vermell, la Línia dels Nous Punts de Xina. Els punts verds situats més al nord corresponen a les illes Paracel i els de més al sud a les Spratly. Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Philippines_v._China.

Els xinesos especificaren les seves reclamacions dibuixant la Línia de Nou Punts per primer cop al 1947, en un moment en que el país estava immers en la guerra civil entre els nacionalistes del Kuomintang, recolzats pels Estats Units, i els comunistes de Mao Zedong. Com que es tractava d’un “interès nacional”, quan els comunistes guanyaren finalment la guerra al 1950, el govern de Mao seguí reclamant la zona.

La disputa no es resolgué en aquell moment. De fet, Xina ni tan sos participà en les negociacions, ja que la resta de vencedors de la Segona Guerra Mundial reconeixien només el govern del Kuomintang, expulsat del continent i refugiat a Taiwan, on establí un Estat anomenat República de la Xina. Aquesta era l’única Xina que existia pels occidentals.

Xina juga fort

No resoldre els conflictes de sobirania en aquell moment està passant factura ara mateix. Xina es sent amb la força necessària per tal de pressionar més en la regió. De fet, manté una estratègia que combina agressivitat i una posició defensiva quan els seus rivals més directes, Filipines i Vietnam, emprenen alguna acció. Per exemple, al 2012 Vietnam formalitzà la seva reclamació oficial del Mar de la Xina Meridional. Pequin contestà una ampliació de les guarnicions militars a l’arxipèlag de les Paracels i amb una ampliació de la seva capital administrativa de la regió, Sansha.

Construcció d’una illa artificial xinesa a l’atol de Hughes, al novembre de 2014. Font: http://www.businessinsider.com.au/why-the-south-china-sea-is-so-crucial-2015-2

Construcció d’una illa artificial xinesa a l’atol de Hughes, al novembre de 2014. Font: http://www.businessinsider.com.au/why-the-south-china-sea-is-so-crucial-2015-2

Seguint a Stephen M. Walt, professor de Harvard, Xina segueix en aquesta disputa les “tàctiques del salami”, consistents en anar avançant sense fer massa soroll i dividint els rivals de cara a la consecució dels interessos geopolítics propis.

Segurament el major exponent del programa xinès per a la regió el conforma el faraònic programa de construcció d’illes artificials sobre barreres d’esculls a l’arxipèlag de les Spratly. Seguint a Chunjuan Nancy Wei, aquestes construccions han passat d’ocupar 5 acres a més de 2000 (això és, unes 810 hectàrees).

Fins ara, de les aproximadament 100 illes que formen l’arxipèlag de les Spratly, unes 45 han estat ocupades per Xina, Filipines, Malàisia, Taiwan i Vietnam, però cada cop més sembla clar que Xina és el jugador avantatjat de la competició.

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies