CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La crisi encara roman en les llars espanyoles La crisi encara roman en les llars espanyoles

La crisi encara roman en les llars espanyoles

La CNMV i el Banc d’Espanya han publicat la situació de les llars a Espanya. El 22% de les llars no tenen ingressos suficients per poder subsistir més d’un mes
EconomiaZPortada Derecha 30 Maig, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » La crisi encara roman en les llars espanyoles

La macroenquesta sobre Competències Financeres elaborada per la CNMV i el Banc d’Espanya ha publicat que una part important de les llars es troben en greus dificultats econòmiques. En total, un 22% dels enquestats es troben en el que l’informe crida “vulnerabilitat econòmica” per efecte de la crisi. L’estudi també ressalta que el 38% dels enquestats estalvia en metàl·lic, gran part d’ells amb rendes altes.

Desglossant les dades de la publicació, el 15% de persones viu en llars que amb prou feines podrien mantenir durant un mes el seu nivell de despesa sense endeutar-se si perdessin la seva principal font d’ingressos. La situació seria fins i tot més difícil per un altre 7% de famílies, que amb prou feines resistiria una setmana.

L’enquesta mostra que les principals causes són l’atur de llarga durada, la temporalitat i les precàries condicions de contractació, han deixat clara els efectes en les llars espanyoles. “És important conèixer els recursos disponibles davant possibles pèrdues d’ingressos”. La possibilitat de mantenir la seva despesa habitual, sense que arribin càrregues extraordinàries, “és una mesura que marca la vulnerabilitat”, apunta l’informe, que reflecteix la situació de les llars “atès que els recursos es comparteixen”.

L’estudi retrata la llar més comuna que sofreix aquesta situació econòmica: membres amb estudis de primària, persones aturades o inactives, més casos de dones que d’homes, que viuen sols, la renda dels quals és menor als 14.500 euros anuals i que no són amos de l’habitatge. Per comunitats, destaquen els casos d’Andalusia, Canàries, València i Múrcia. On menys casos existeixen és a Aragó, Castella i Lleó, Extremadura o el País Basc.

Segons revela l’enquesta, el 97% dels espanyols adults posseeix un compte corrent, un percentatge que es redueix al 38% quant a l’adquisició d’altres tipus de productes financers i al 17% en el cas de préstecs personals o hipoteques. Solament el 2% dels nascuts a Espanya no és titular d’un compte enfront del 8% dels immigrants.

El 15% admet que difereix pagaments o fa un descobert no autoritzat en la seva targeta de crèdit. Aquest grup pertany, sobretot, als grups amb menor renda (per sota de 14.500 euros), no posseeixen el seu habitatge principal i té educació primària. Solament el 20% posseeix plans de pensions, accions o fons (13%) i actius de renda fixa (1%). El 20% dels quals tenen estudis superiors compren accions enfront del 2% dels quals no els té. El 30% dels espanyols compta amb una assegurança de vida i el 21%, amb un segur metge, mentre que el 56% posseeix targetes de crèdit.

Espanya: líder en taxa de temporalitat més alta

Espanya surt de la crisi sense resoldre el principal problema del mercat laboral des dels anys vuitanta: la temporalitat. Els nombres que evidencien això s’amunteguen. Així ho va certificar Eurostat, l’institut europeu d’estadística, que va divulgar les dades mitjanes de temporalitat a Europa. Entre els països de la Unió, Espanya va desplaçar a Polònia com a líder en aquest tipus d’ocupació amb data de caducitat. Aquesta poc honrosa posició es repeteix si s’analitza la temporalitat dels joves. Entre els menors de 25 anys, a Espanya se situa en el 73,3% molt per sobre del 43,9% de la UE. I el mateix succeeix si s’observen les dades per sexes: el 26% dels homes i el 27,6%.
Hogares

Per tractar de resoldre aquesta xacra, que no solament facilita la destrucció d’ocupació, sinó que llastra la productivitat, Espanya ha fet en els últims vuit anys tres reformes laborals. Cap, com tampoc les anteriors, han resolt un problema generat en 1984, quan es va impulsar la contractació eventual com a sortida a la crisi dels vuitanta. Però la solució provisional, s’ha convertit en un problema permanent al que ningú li troba solució.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies