CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La crisi demogràfica i les pensions La crisi demogràfica i les pensions

La crisi demogràfica i les pensions

Els principals partits polítics no estan proposant mesures per poder solucionar la crisi de les pensions. La caiguda dels naixements i el manteniment de sous baixos condemnen a les futures generacions
EconomiaZPortada Derecha 2 Febrer, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » La crisi demogràfica i les pensions

En el marc polític no s’està debatent el gran problema del manteniment de les pensions a mig i llarg termini. Es parla de la possibilitat de pagar-les en terminis inferiors a cinc anys però no sobre el futur dels que actualment treballen. El taló d’Aquil·les del sistema de les pensions és el dèficit demogràfic, sensiblement inferior a la taxa de reposició (índex de natalitat del 2,1%), i els baixos salaris.

Les previsions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre la demografia espanyola són demolidores. En 2046 es calcula que Espanya perdrà un 3,6% de la seva població respecte a l’actual. Tenint en compte l’alt grau d’envelliment que pateix la població en l’actualitat el futur de les pensions és cada vegada més fosc. La pèrdua de població es repartirà de la següent manera: es contraurà en 5,2 milions de persones els que es troben en la franja d’entre 16 i 49 anys, mentre que augmentarà en 6,3 milions de persones majors de 67 anys.

Amb l’escassa taxa de natalitat, tal com es pot observar al mapa interactiu inferior, el sistema de les pensions està en perill. La contínua reducció de treballadors per cada pensionista, que es produirà en el futur si no hi ha canvis substancials en el creixement demogràfic, i el degoteig continu d’espanyols que decideixen emigrar per tenir millors condicions laborals no ajuden al sistema de les pensions.


Un altre fenomen que perjudica la Seguretat Social és la tendència a la baixa dels salaris. En ser cada vegada més baixos, menor serà la contribució a les pensions.

Per tant, les solucions més positives per al futur de l’economia és el foment d’una major natalitat , amb ajuts econòmics i reduccions fiscals a les famílies, i unes majors retribucions per als treballadors . Aquestes dues propostes, en el cas de produir-se, anirien totalment en contra corrent a les polítiques que s’apliquen actualment a la Unió Europea.

https://ep01.epimg.net/elpais/imagenes/2015/01/09/ciencia/1420821460_938863_1420995819_sumario_normal.png

Una manera fàcil, però de mires baixes, seria una pujada d’impostos per equilibrar el sistema. No obstant això, i cada vegada amb més urgència, està arribant el moment de prendre mesures valentes per a garantir el benestar futur dels que són actualment treballadors.

Una pèrdua contínua del poder adquisitiu

Els pensionistes en aquest últim any han tornat a perdre poder adquisitiu, després de dos anys d’aplicació del mínim legal de pujada del 0,25%. Tot i augmentar les pensions en la quantitat xifrada per l’última reforma de revaloració, els pensionistes tenen menys poder adquisitiu per la pujada de preus. Aquest increment, xifrat en un 1,7%, és sensiblement superior a la variació de les pensions.

https://ep01.epimg.net/economia/imagenes/2016/03/31/actualidad/1459408303_716276_1459410864_sumario_normal.png

Si es té en compte l’acumulació del creixement dels preus (IPC) i de les pensions s’observa una bretxa que va creixent any rere any . Mentre que el 2014 l’índex de preus de consum queia un 0,4%, les pensions han anat creixent en un 0,25% fins ara. El 2015 l’IPC mantenia un lleu descens. En 2016 els preus han augmentat un 1,5% i, en el cas d’aquest any, un 1,7%.

Pensions

Evolució de l’IPC i del creixement de les pensions. Dades: el Periódico. Font: elaboració pròpia.

 

Si s’acumulen les dades s’arriba a la conclusió que els pensionistes han perdut poder adquisitiu. En total el creixement de les pensions és de l’1%, mentre que el dels preus (IPC) és del 2,5% (un 1% més respecte a les pensions). Això suposa que, tot i disposar d’una ajuda lleument major, els pensionistes no poden encarar les despeses de la mateixa manera que fa dos anys.

poder adquisitivo

Sistema de pensions de la Zona Euro. Dades: Comissió Europea. Font: Elaboració pròpia.

 

La relació dels preus i salaris respecte a la quantia de les pensions és molt important, ja que d’aquesta manera no es deixa de rebre les prestacions per influència de la inflació. La fórmula de revaloració lligada a la salut financera del sistema, a la precària situació actual i amb les fosques previsions, porta a una significativa caiguda del poder adquisitiu dels pensionistes si no hi ha canvis.

http://www.caixabankresearch.com/system/files/images/im01_17_f7_01_cast_fmt.png

 

Es calcula que a Espanya els pensionistes perdran un 7% del seu poder adquisitiu fins a 2022 amb el sistema de revalorització actual, que lliga l’alça anual als ingressos i despeses de la Seguretat Social. CCOO el xifra en un 15% en els 10 anys vinents. I l’FMI, que pren un període més ampli, assenyala que per als nous pensionistes la caiguda de 2050 pot ser del 30%.

Les pensions a Catalunya: un futur incert

Gran part de l’oposició i dels sindicats demanen la derogació del mecanisme actual per tornar a l’anterior, que es basava en els preus.  En cas de no poder fer-ho es reclama almenys que s’asseguri el poder adquisitiu dels pensionistes des del moment que es jubilen fins que va morir.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies