CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La crisi de les elits polítiques a Europa, Espanya i Catalunya La crisi de les elits polítiques a Europa, Espanya i Catalunya

La crisi de les elits polítiques a Europa, Espanya i Catalunya

En els últims temps hem entrat en un paradigma polític, tant a nivell català, estatal i europeu, on les elits polítiques estan cada vegada més perjudicades per terceres forces emergents
EuropaZPortada IzquierdaZResto 30 Octubre, 2015 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La crisi de les elits polítiques a Europa, Espanya i Catalunya

Existeix una crisi de partits, concretament els que corresponen a les elits, en àmbits estatals, però també continentals. Si ens centrem en la política a nivell català, només cal fer una ullada a la situació en què es troba el PSC, on ha passat en pocs anys de ser la segona força política en l’àmbit autonòmic a tenir un poder molt reduït dins del Parlament. CDC també s’emporta la seva part, ja que en cada elecció que passa perd més escons i votants, en detriment a noves formacions (o no tan noves però més petites), que encapçalen programes que els perjudiquen, com poden ser la CUP, rival directe en els últims comicis, o Ciutadans, l’oposició més clara. En el cas de CDC aquestes situacions han portat el partit a haver de canviar d’aliats i de principis en més d’una ocasió per tal de preservar la seva hegemonia i no perdre el lideratge de Catalunya.

Però aquesta crisi de les elits és traslladable a molts altres àmbits. En el cas espanyol, en pocs anys el PP i el PSOE han passat de tenir el 70% dels vots de l’electorat a penes arribar al 50% entre els dos, segons les enquestes de les pròximes eleccions del 20 de desembre. La nota paradoxal és que com més s’enfonsa el partit que governa, més ho fa l’oposició. Segons els sondejos actuals, el PP perdria 20 punts en estimació de vots, amb la pitjor nota en les sèries històriques del CIS pel seu president i amb el nivell de desconfiança més alt comparada amb tots els seus antecessors. Però tot i així, Pedro Sánchez i el seu partit no en traurien profit, ja que el PSOE té una intenció de vot inferior al 25%, a només 4 punts del seu pitjor resultat històric.

PP i PSOE perden pes a Espanya a favor de terceres forces polítiques.

PP i PSOE perden pes a Espanya a favor de terceres forces polítiques.

Les claus per entendre aquesta situació són l’herència que encara està patint el PSOE de l’època de Zapatero i els incompliments polítics de Rajoy durant tots aquests anys de mandat, els escàndols de corrupció i les polítiques d’austeritat. Tot això ha provocat que les terceres forces polítiques prenguin relleu i apareguin com la política neta que els ciutadans esperen trobar. En el cas del PP, Ciutadans és la força més adient per treure-li votants, tot i que encara està per veure quin efecte tindrà a nivell estatal. Però en el cas del PSOE podem estar parlant d’una crisi profunda de la socialdemocràcia i la gran dificultat que té per aglutinar les majories de centreesquerra, fet que permetria a partits com el de l’Albert Rivera a ocupar part d’aquest espai fins ara socialista.

Europa no es lliure d’aquesta situació en què la socialdemocràcia i l’esquerra clàssica estan tendint a desaparèixer o a ocupar papers menors a favor de partits sovint generosament qualificats de populisme. Dins del populisme hi poden cabre formacions com les de Syriza o Podemos. En excepció de Grècia i la seva Syriza, la majoria d’aquestes forces emergents es mengen part de la dreta clàssica, però en cap cas tenen possibilitats de governar.

En el cas de Portugal, per exemple, els partits socialistes d’extrema esquerra (anticapitalistes i antieuro) acostumen a aliar-se per governar i fer fora els conservadors.

A Grècia l’esquerra pràcticament ha desaparegut, i en les darreres eleccions ha guanyat un partit d’ultra dretes.

Ara bé, dins d’Europa hi ha un cas paradigmàtic, que és el que presenta Polònia, on l’esquerra és pràcticament inexistent en la vida política. La socialdemocràcia, l’antic partit comunista, havia arribat a governar el país en els seus inicis, però aquell temps ha quedat en el passat, i ja no queden rastres d’aquella època. Des del 2007 havia governat Plataforma Cívica, el partit membre del PPE, però en les últimes eleccions no ha tingut tanta sort i ha perdut contra el partit ultraconservador, nacionalista i antieuropeu Llei i Justícia, PiS (segons les sigles poloneses).

Jaroslaw Kaczynski, líder del partit Llei i Justícia (PiS), que acaba de proclamar-se campió de les eleccions poloneses.

Jaroslaw Kaczynski, líder del partit Llei i Justícia (PiS), que acaba de proclamar-se campió de les eleccions poloneses.

En aquest temps de crisi Polònia presenta un panorama fantàstic per la seva economia: ha aconseguit augmentar el seu PIB en un 25%, té una taxa d’atur inferior al 10% (encara que ha patit una forta emigració), és dels pocs partits que no han arribat a entrar en recessió i té el deute públic sota control. Quins són doncs, els elements que entren en joc que porten al país a eliminar l’esquerra de les seves files polítiques? D’una banda l’antieuropeisme, i de l’altre la xenofòbia. Però el principal rebuig a les elits ve donat que els ciutadans parteixen de la premissa que governi qui governi mai podrà entendre els problemes reals que afecte a la població i les dificultats que es troben al dia a dia. I el comú denominador més gran ve donat pel rebuig a l’altre. De fet, la clara victòria de PiS és la crisi dels refugiats, el no a la integració europea, no a l’euro i no a la imposició de la UE d’acollir més demandants d’asil.

I aquest rebuig a l’estrany pot provenir de dues parts. D’una banda d’una construcció ideològica formada pels principals partits del país, i de l’altra de la convivència diària. Quan aquestes qüestions no estan suficientment ateses, poden estar aprofitades i instrumentalitzades per d’altres. I per tant això no es converteix en un assumpte d’ideologia de fons, sinó en un problema real mal integrat per aquestes elits.

Cada vegada són més comunes les aliances entre partits d’extrema dreta o amb discursos xenòfobs, com en els casos de Finlàndia o Dinamarca. El fenomen es retroalimenta i porta a les forces moderades a endurir el discurs per aturar la progressió d’aquests partits protesta, populistes i extremistes. De fet, aquests són els nous perfils polítics d’èxit, els que fan que les actuals elits perdin votants. És el cas d’Hongria, on l’esquerra ja no existeix, i actualment està liderada per Víktor Orbán, del PPE, mentre que si ell deixés el càrrec, l’alternativa seria l’extrema dreta. I avui, també és el cas de Polònia amb l’auge del partit PiS.

I és que segons fonts del Partit Popular Europeu, “la crisi de refugiats costarà molts governs a Europa en els propers anys”. Amb aquesta victòria del partit de Jaroslaw Kaczynski a Polònia, Angela Merkel perd un gran aliat, que guanyarà Orbán a Hongria. Tot apunta que a partir d’ara Polònia es convertirà en un soci més problemàtic pel que fa a la política exterior.

Print Friendly, PDF & Email

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies