CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La crisi de CDC amb els nous lideratges La crisi de CDC amb els nous lideratges

La crisi de CDC amb els nous lideratges

CDC i el PP tenen el mateix pes a Catalunya, i els populars superen a Convergència en la majoria de les grans ciutats de tot el territori català
CatalunyaPolíticaZPortada DerechaZResto 28 Juny, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La crisi de CDC amb els nous lideratges

Aquestes eleccions han servit per reafirmar que CDC està cada vegada en una situació més difícil. És cert que el partit ha aconseguit revalidar els 8 diputats al Congrés que havia aconseguit el passat 20 de desembre, però la realitat és que convergència no ha guanyat en cap de les quatre capitals catalanes, ni en les principals ciutats del territori, i tampoc en cap de les capitals de la circumscripció de Barcelona. A Tarragona, per exemple, CDC ha quedat com a últim partit votat, mentre que a Barcelona i Lleida només Ciutadans l’ha superat per la cua. Fins i tot a Girona, ciutat que Puigdemont ha dirigit durant molts anys, li ha girat l’esquena a Convergència i no ha estat el partit més votat.

La derrota de CDC a Girona només és una prova de què els nous lideratges del partit no són prou forts. On està l’efecte Puigdemont? Sembla que ha desaparegut. A Figueres, per exemple, on durant 6 anys el conseller de cultura Santi Vila en va ser alcalde, només ha aconseguit quedar en tercer lloc. I això que Vila es presentava com l’alternativa més moderada dins del mateix bloc de convergència, un hipotètic cavall blanc a l’alcaldia de Barcelona per un futur no gaire llunyà. L’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, que a més és també la Presidenta de la Diputació de Barcelona, i per tant té un càrrec molt important dins del partit, tampoc ha tingut suficient força per imposar-se als comicis, i CDC ha quedat segon per darrere d’ERC.

Convergència no té nous lideratges, no aconsegueix que l’efecte Puigdemont causi “efecte” allà on va ser alcalde, ni que les poblacions que han estat presidides, o encara ho són, pels principals membres del partit apostin pel projecte convergent. Els lideratges del partit es transformen en lideratges de l’aparell. Però d’aquests, com Rull, Turull o Munté, per exemple, no s’han hagut d’enfrontar mai a unes eleccions, i per tant no s’han vist obligats a donar la cara. L’únic que ho ha fet ha estat el Francesc Homs, i els resultats han estat dolentíssims, símptomes del fracàs en què es troba actualment el partit.

En els temps de Pujol els lideratges estaven més marcats i causaven el seu efecte. Hi havia en Roca, en Molins, en Trias, o fins i tot en Duran i Lleida, que tots ells es buscaven la vida per col·locar el partit en la millor situació possible, ja fos a Catalunya, en l’àmbit municipal o en el marc de tota Espanya. Però tot plegat s’ha anat ensorrant, i els que venen al darrere no acaben de quallar. En l’època del Pujol els membres del partit venien de posicions guanyadores, però ara que ja no queda ningú d’aquesta herència, les expectatives del partit ja no donen per més.

Print Friendly, PDF & Email

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies