CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La classe mitjana de Barcelona no millora La classe mitjana de Barcelona no millora

La classe mitjana de Barcelona no millora

Malgrat una lleugera millora en les classes més baixes, la ciutat de Barcelona presenta uns mals resultats pel que fa a la renda per càpita i a igualtat entre barris
EconomiaZPortada DerechaZResto 10 gener, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La classe mitjana de Barcelona no millora

La classe mitjana barcelonina ha estat la més damnificada per la recessió econòmica dels darrers anys. Així ho confirma l’últim estudi realitzat per Departament d’Estudis i programació de l’Ajuntament de Barcelona. La classe mitjana, formada pels segments de mitjana – alta i mitjana – baixa, ha passat de representar el 58,5% de la població al 47,9%. La caiguda del 10,6% indica una gran pèrdua de la classe mitjana, encara que des de l’any 2014 hagi crescut en un 1,1%. La classe alta, però, també ha patit una pèrdua xifrada en un 0,16%. La classe baixa de la ciutat ha crescut considerablement fins a arribar el 35,5% del total de la població.

Barcelona

Distribució de la renda familiar disponible per càpita a Barcelona. Dades: Ajuntament de Barcelona. Font: Elaboració pròpia.

 

Si es segmenten aquests tres grans grups, es distingeix lleugeres variacions respecte la total de cada grup. El tram més alt de tots ha estat el que més ha crescut, com també el més baix, amb un creixement del 0,48%. Aquest increment, juntament amb el de la més baixa (que arriba al 2,73%), mostra una polarització de les rendes de la ciutat.

Com a dada curiosa, la població que es troba en el tram mitjà – alt ha recuperat la mateixa proporció que l’any 2007.

Barcelona

Resultats dels últims anys dels deu barris més rics i dels deu més pobres. Dades: Ajuntament de Barcelona. Font: Elaboració pròpia.

 

La població dels barris més deprimits s’ha vist reduïda respecte a l’any 2008. No obstant això alguns d’aquests barris han pogut millorar la renda familiar disponible per càpita en un any. Cap d’aquestes zones, castigades pels efectes econòmics de la crisi, ha pogut recuperar el nivell de renda del 2008.

Possibles alteracions en els càlculs

El sobtat increment de la renda no té per què veure motivat per la millora econòmica de la zona. L’estimació duta a terme és de tipus indirecte, mitjançant una sèrie de variables per determinar la renda familiar disponible per càpita de cada barri. Els càlculs, que es van modificar l’any 2012 impossibilitant la comparació correcta de la renda respecte exercicis anteriors, s’han pogut veure alterats per les següents dues variables.

La desigualtat de la renda a Barcelona es dispara

La qualificació econòmica de la població s’ha mesurat mitjançant la taxa de titulats superiors. Anys enrere aquest element no presentava problemes, ja que no existia el canvi de composició de la població format per joves que busquen pisos més barats i per l’establiment de turistes. La presència de persones amb un nivell educatiu superior no reflecteix a curt termini la suposada millora econòmica que experimenta el barri segons l’estudi publicat. Finalment, la variable dels preus de mercat residencial de segona mà també és a dia d’avui poc fiable. La pujada de preus per l’alta demanda de pisos per a joves (preu baix i pocs préstecs hipotecaris) i pels turistes també pot distorsionar el resultat final de la renda familiar disponible per càpita.

Un altre punt feble de la publicació és la manca de dades de la renda familiar disponible a nivell de tot Catalunya. L’organisme encarregat d’això, l’IDESCAT, va deixar de presentar aquestes dades en l’any 2014. Aquest succés impossibilita la idea de realitzar una comparació entre la renda de Barcelona amb la de la resta del Principat.

Canvi de posicions

D’un any per l’altre les variacions són poc freqüents. La renda familiar disponible curiosament ha tingut una tendència negativa en els quinze barris més rics de la ciutat, a excepció de 7. la Dreta de l’Eixample (2,56%), 67. la Vila Olímpica del Poblenou (7,86% ), 30 la Salut (1,73%) i 29. el Coll (30,85%).

Barcelona

Recull de dades demogràfiques i econòmics dels 55 barris de la ciutat de Barcelona. Dades: Ajuntament de Barcelona. Font: Elaboració pròpia.

 

D’altra banda, els barris que han perdut més posicions han estat 22. Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, que ha quedat fora de les deu més riques de Barcelona (d’octava posició a onzena) i 39. Sant Genís dels Agudells (del número 28 al 34).

En les tres més pobres, format per 54. Torre Baró (amb una renda del 45,1), 53. Trinitat Nova (40,6 de renda) i 55. Ciutat Meridiana (34,3 de renda familiar disponible per càpita, la més baixa de tota la ciutat), no hi ha hagut canvis exceptuant el cas de Torre Baró, que ha perdut tres posicions.

Els tècnics de l’Ajuntament de Barcelona justifiquen la lleugera millora pel descens de l’atur i l’augment d’afiliats a la Seguretat Social. La publicació, presentada pel director tècnic Ramon Canal i l’encarregada en realitzar-la, Maria Jesús Calvo, indica que la taxa d’atur s’ha situat en l’11,5%, més d’un punt i mig menys, i s’ha registrat un augment de 34.000 llocs de feina més que l’any anterior.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

Estudiant d'Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat de Barcelona. Enamorat de la geopolítica, defensa, seguretat, història... i de les 24H de Le Mans. Cap d'Scouts d'Europa a Barcelona. "Qui recordi la història que li treguin un ull. Però pobre de qui la oblidi, perquè perdrà els dos" - Aleksandr Soljenitsin. Twitter: @fgmestres

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies