CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La Catalunya judicialitzada La Catalunya judicialitzada

La Catalunya judicialitzada

El Cas Palau, el 3%, el cas Pretòria, el cas Pujol, la sentència del 9N… Catalunya es troba en un moment de màxima tensió judicial cap als seus dirigents polítics
CatalunyaPolíticaPortadaZPortada IzquierdaZResto 14 Març, 2017 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » La Catalunya judicialitzada

Catalunya està actualment sota la lupa dels tribunals. Ens trobem en un període de la Catalunya judicialitzada. La condemna de dos anys d’inhabilitació per Artur Mas com a sentència del judici del 9N s’afegeix a la llarga llista de casos judicials oberts a Catalunya referents a la política. Actualment hi ha tres grans judicis simultanis en marxa.

Els casos de presumpta corrupció oberts als tribunals actualment a Catalunya són: el Cas Palau, en el qual aquests dies Fèlix Millet, Jordi Montull i companyia van a declarar als jutjats; el judici del 3%, que afecta les concessions d’obres públiques a empresaris catalans a canvi de donar comissions a CDC i a les seves fundacions; el cas Pretòria, de corrupció urbanística i blanqueig de diners, i que afecta Macià Alavedra i a Lluís Prenafeta; i el cas Pujol, que encara està obert, i en el qual hi hauria involucrat tot el nucli familiar.

Cas Palau

El cas Palau fa referència al saqueig que hi va haver al Palau de la Música, un desfalc realitzat per Fèlix Millet, president del patronat de l’Associació Orfeó Català-Palau de la Música, i Jordi Montull. En aquest cas també es va incloure el finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya. El desfalc s’hauria produït durant la primera dècada de l’any 2000, i alguns dels casos ja han prescrit. Aquests dies Fèlix Millet i Jordi Montull, entre d’altres, estan començant a declarar pel judici d’aquest cas.

Cas del 3%

El Cas del 3% és un escàndol de corrupció política que apunta al cobrament d’un percentatge del 3% del pressupost de les obres públiques adjudicades per part del govern de la Generalitat de CiU. El cas es va fer públic per primera vegada després de l’esfondrament de les obres del metro en el barri del Carmel de Barcelona. En aquella ocasió, el president Pasqual Maragall es va defensar de les acusacions de Convergència i Unió i va afirmar que aquest partit tenia “un problema anomenat 3%”, en al·lusió al rumor que deia que la formació d’Artur Mas havia cobrat comissions per l’adjudicació d’obres quan dirigia la Generalitat.

Maragall finalment es va retractar de les seves paraules perquè Artur Mas el va amenaçar de deixar el Tripartit sol en la reforma de l’Estatut, i que interposaria una querella contra el president per calúmnies.

Cas Pretòria

El cas Pretòria, nom amb el qual el jutge Baltasar Garzón va batejar les actuacions judicials per suposats delictes de suborn, corrupció urbanística i blanqueig de diners, afecta diversos partits polítics. Es van detenir a 9 persones, com l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz (PSC), el regidor d’Urbanisme Manuel Dobarco (PSC), l’exconseller de Finances de la Generalitat, Macià Alavedra (CiU), l’exdiputat Luis Andrés García Sáez (expulsat del PSC el 1992).

Hi va haver registres als despatxos de Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, a una empresa constructora de l’Hospitalet de Llobregat, a l’Ajuntament de Santa Coloma, i es va reclamar informació d’operacions urbanístiques als ajuntaments de Badalona i Sant Andreu de Llavaneres.

Cas Pujol

Encara està obert el cas Pujol, el procés judicial que se segueix contra l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, pels diners que presumptament va dipositar en paradisos fiscals, procedents d’una herència no declarada del seu pare, Florenci Pujol.

El cas roman obert no només per aquesta xifra no declarada, que oscil·la entre els 5 i els 8 milions d’euros, sinó que està centrat en el blanqueig de capitals d’Oleguer Pujol. Tots els fills de Jordi Pujol han estat investigats.

Sentències del 9N

D’altra banda, ahir es va fer pública la sentència del 9N, en la qual es va exculpar l’expresident Mas del delicte de prevaricació, però que igualment va veure com li queien dos anys d’inhabilitació política i una multa de 36.500 euros. Aquesta sentència complicarà l’elecció d’un nou candidat convergent en les futures eleccions autonòmiques. També es va fer pública la resolució referent a Joana Ortega (1 any i 9 mesos d’inhabilitació i multa de 30.000 €) i Irene Rigau (un any i mig d’inhabilitació i multa de 24.000 euros). A més, en els pròxims dies també es coneixerà la sentència del 9N dirigida a Francesc Homs.

Tot plegat presenta de panorama una circumstància insòlita i extraordinària per diverses raons. Encara que de tots aquests casos hi hagi ramificacions diferents, i se situïn en moments històrics diferents, tots acaben coincidint en un mateix punt: Convergència. És cert que en el cas Pretòria també hi ha vinculades persones del món socialista, però el punt d’unió sempre és CDC. Aquest fet encara li dóna més singularitat a la situació actual d’aquesta Catalunya judicialitzada.

Print Friendly, PDF & Email

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies