CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La baixa natalitat està condemnant a mort la demografia catalana i espanyola La baixa natalitat està condemnant a mort la demografia catalana i espanyola

La baixa natalitat està condemnant a mort la demografia catalana i espanyola

Una de cada 4 dones catalanes en edat fèrtil no té fills. La disminució dels matrimonis i les separacions disminueixen els fills que té la parella
SocietatZResto 31 Juliol, 2015 Núria Vilellas Camps 2
4 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » La baixa natalitat està condemnant a mort la demografia catalana i espanyola

La baixa natalitat ha tocat fons. Tant, que s’ha arribat a un punt que ja no pot baixar més i fins i tot el 2014 ha augmentat el nombre de naixements a Espanya (426.000), la primera vegada després de passar 5 anys de descens ininterromput. Ara bé, aquest creixement ha estat només del 0,1%, pràcticament inapreciable, ja que de fet, la taxa continua estancada al 9,1 naixements per cada 1.000 habitants, ho sigui que no ha variat tot i l’increment.

Els números són alarmants, i de moment, encara no està assegurada el reemplaçament de la població, ja que ara per ara la fecunditat femenina a l’Estat Espanyol se situa a 1,32 fills per dona.

En el cas de Catalunya només el 77% de les dones autòctones en edat fèrtil tenen fills. Això es tradueix en gairebé una de cada 4 dones residents a Catalunya, situant aquesta comunitat autònoma amb un dels nivells d’infertilitat més grans d’Europa, superada per pocs països, com Alemanya, Àustria o Suïssa. Fa només 35 anys eren el 95% les dones que tenien fills durant el període d’edat òptim, i només no en tenien aquelles que eren infèrtils per biologia o per alguns altres casos excepcionals. El cas de les residents a Catalunya però nascudes a l’estranger no té res a veure, ja que només presenten unes dades d’infertilitat del 5%.

Cada vegada són més les dones catalanes que decideixen no tenir fills o tenir-los més tard

Cada vegada són més les dones catalanes que decideixen no tenir fills o tenir-los més tard

Totes aquestes són xifres surten de l’informe Anàlisi de la fecunditat a partir de l’Enquesta demogràfica de Catalunya 2007, publicada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), i dirigit pel professor Daniel Devolder, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Quines són les causes de la infertilitat entre les catalanes? El principal aspecte a tenir en compte és, com en el cas espanyol, el retard en la maternitat, que porta el sector femení de la societat a tenir el seu primer fill als 30,5 anys.

La situació que es dóna a continuació és que en moltes ocasions, a partir d’aquesta edat, es veuen amb la necessitat de recórrer a tècniques de reproducció assistida, com els tractaments hormonals i la fecundació in vitro.

Cada cop és més difícil tenir més d’un fill

Hi ha dos punts clau que ajuden a entendre perquè cada vegada les dones decideixen reduir el nombre de fills (només el 65% de les catalanes autòctones tenen un segon fill, davant del 85% de les estrangeres). El primer és que ja no hi ha matrimonis, i cada vegada s’aposta més per l’anar a viure junts. Aquest fet pot portar a la dona inconscientment a veure una falta de compromís per part de la seva parella i per tant, a no voler-se arriscar a tenir més d’una criatura. L’altre punt és l’augment de les separacions. En el cas dels matrimonis, el 35% de les parelles decideix trencar la seva relació, mentre que gairebé la meitat de les parelles de fet acaben separades.

L’augment de les ruptures sentimentals ha provocat que cada vegada hi hagi menys descendència, ja que moltes vegades les parelles no tenen temps de tenir ni un fill perquè es trenquen abans del que s’esperaven (entre un 5 i un 10% dels matrimonis es trenquen abans de tenir fills, i també els hi passa entre un 10 i un 20% de les parelles que viuen juntes).

Les dades són tan alarmants que fins i tot el diari El País va publicar una editorial a primers de juliol, Recuperar la natalidad, dedicada precisament a aquest tema. Segons alguns estudis, diu El País, hi ha diversos aspectes a tenir en compte a l’hora de valorar aquesta crisi demogràfica d’Espanya, com la precarietat laboral, especialment aquella que fa referència a les dones. La inestabilitat laboral i econòmica, per exemple, provoca que moltes dones vulguin retardar la maternitat esperant que millorin les seves condicions (que no necessàriament han d’arribar). L’edat mitjana en què les dones tenen el seu primer fill a Espanya són els 31,8 anys, i en molts casos aquest es converteix en l’únic fill que tindrà.

No és fàcil per les dones compaginar la vida laboral amb la familiar

No és fàcil per les dones compaginar la vida laboral amb la familiar

Segons Alejandro Macarrón, director de la Fundació Renaixement Demogràfic, en la xerrada “La crisi de la Natalitat. Va Espanya cap al suïcidi demogràfic? La crisi de la natalitat”, que va fer el passat 11 de maig a Madrid, si combinem totes aquestes dades amb l’elevada esperança de vida, i creixent, “condueix a una població autòctona cada vegada més envellida, que tendeix a minvar i, al final, a desaparèixer”.  I afegeix que “aquest escenari demogràfic no té precedents històrics”, i és que mig món té una fecunditat inferior a la necessària per poder fer un relleu generacional.

Alejandro Macarrón durant una conferència

Alejandro Macarrón durant una conferència

Conseqüències negatives de la baixa natalitat

Amb aquest hivern demogràfic es posen en perill les pensions, poca gent i massa gran, i l’economia en el seu conjunt estaria estructuralment malmesa, amb menys consum, inversió, innovació i emprenedoria. “També generaria una envellida força laboral, la desvalorització continua de propietat i actius dependents de la demografia”, diu Macarrón. De fet, l’INE preveu que el 2064 el 21% de la població tindrà més de 80 anys, i el 8% més de 90.

Perquè no s’ha posat fre abans a l’hivern demogràfic?

Fa tan sols 40 anys la població es duplicava cada 30 o 35 anys, i fins fa poc s’ha tingut por a la superpoblació. Però no és l’única raó. Cada vegada té més pes en la societat moderna les ideologies anti-natalitat i contràries a la família tradicional, que tenen més descendència. Els polítics tampoc han volgut mirar el problema de cara, ja sigui per la percepció de què el descens de la natalitat és irreversible, i per tant, no s’hi pot fer res, o ja sigui pel temor a incomodar el gran grup de l’electorat que no vol tenir més fills.

Agafar els models nòrdics per capgirar la situació

Alguns països nòrdics han aconseguit capgirar la situació creant polítiques de protecció a la maternitat i afavorint-ne les condicions. Per exemple, es reparteixen els permisos entre els dos pares, es redueixen les jornades laborals per la criança del nen i promouen llars d’infants molt econòmiques. En aquests països està demostrat que la fecunditat és més alta on la taxa de feina de les dones és més elevada. I això és just el contrari del que passa a Espanya, que el cost de voler tenir fills és arribar a unes pitjors condicions laborals per les dones, ja que moltes empreses eviten contractar-les quan estan en edat de procrear, perquè els hi surten massa cares.

Print Friendly, PDF & Email

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies