CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Del Kurdistan iraquià a Catalunya Del Kurdistan iraquià a Catalunya

Del Kurdistan iraquià a Catalunya

Catalunya i el Kurdistan iraquià comparteixen una autonomia pactada amb el govern estatal, un moviment nacionalisme nascut a finals del segle XIX i una llengua pròpia molt anterior a tot plegat
FocusMónZPortada DerechaZResto 26 setembre, 2017 CatDialeg.cat 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Del Kurdistan iraquià a Catalunya

El passat 25 de setembre, el Govern Regional Kurd de l’Iraq celebrà un referèndum de independència. Els resultats encara es desconeixen, però la participació oficial se situa entorn el 72%, probablement amb un 75-80% de vot afirmatiu.

A cinc dies del 1-O, la pregunta és inevitable: què tenen en comú i en què es diferencien els referèndums de independència anunciats pels governs català i del Kurdistan iraquià?

Si bé la comparació més immediata és que totes dues convocatòries es feren sense l’acord de l’estat, és interessant veure en profunditat els punts en comú i les diferències dels casos kurd i català.

Els nacionalismes català i kurd

Les idees de “nació” i “poble” són ben presents tant a Catalunya com al Kurdistan iraquià, i aparegueren, amb enormes diferències i nivells de profunditat, cap a finals dels segle XIX.

A Catalunya, habitualment es consideren personatges de la segona meitat del segle XIX com Valentí Almirall i Torres i Bages com els iniciadors del catalanisme polític.

Per la seva banda, el think-tank nord-americà Council on Foreign Relations defineix els kurds com “un dels pobles indígenes de l’Orient Mitjà, i el quart grup ètnic més gran de la regió”. No obstant, això no els dota necessàriament d’una consciència nacional.

Segons l’historiador de la Universitat de Bolonya Lorenzo Kemal, “no hi ha proves de que els kurds pensessin en termes d’un sol poble kurd fins al final del segle XIX”. Kemal continua afirmant que, si bé els kurds són un grup humà identificable des de fa almenys dos mil anys, tan sols adquiriren una identitat ètnica pròpia fa poc més d’un segle.

A aquestes consideracions cal afegir que el referèndum kurd sols es plantejà en la zona kurda d’un dels quatre estats que tenen una població kurda considerable: Iran, Iraq, Síria i Turquia. Els kurds estan han estat ells mateixos dividits, tant a nivell del Kurdistan iraquià com a nivell internacional. Ara per ara, no hi sembla haver cap projecte nacional que agrupi kurds dels quatre estats.
 

El català i el kurd, factors distintius

Els aproximadament 30 milions de kurds parlen kurd, una llengua indo-europea relativament propera al Persa. No obstant, a diferència del català, el kurd no ha estat mai utilitzat a nivell literari i li falta estandardització. De fet, avui en dia, el kurd no és un idioma únic amb el qual els 30 milions de kurds es poden entendre, sinó un seguit de dialectes interrelacionats.

Si bé català és idioma oficial d’Andorra i co-oficial a Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana (en aquest darrer cas sota el nom oficial de “valencià), el kurd és idioma co-oficial al Kurdistan iraquià i està també reconegut com a llengua minoritària a Armènia. Cap dels altres països amb població kurda el reconeix.

Cap suport internacional…

Ni el projecte independentista català ni el kurd gaudeixen de recolzaments reputats a nivell internacional. Com Foreign Policy afirma, el Kurdistan iraquià “té molts suports a Washington, sols que no per a la independència”. La Casa Blanca advertí que la votació podria provocar una nova escalada de la violència ètnica a l’Iraq. Aquest país ha viscut durant els darrers 12 anys una situació que ha fregat la guerra civil entre els seus dos grups majoritaris, xiïtes i sunnites.

D’altra banda, però, Washington ha entrenat i pagat una “estructura d’estat” (per emprar el llenguatge de l’executiu català) bàsica pel Kurdistan iraquià: unes forces armades pròpies (els “peshmerga”), incloent artilleria i vehicles blindats. De fet, l’estat modern i la seva administració aparegueren en bona part per tal de donar suport als exèrcits dels monarques absolutistes.

… I alguns enemics

A diferència de Catalunya, el Kurdistan iraquià està militarment amenaçat pels estats veïns: Turquia i l’Iran estan menant maniobres militars a prop de la regió kurda com a avís, i el president turc Recep Tayyip Erdogan ha amenaçat directament amb una intervenció militar. Ambdós països temen pel precedent que pugui suposar el referèndum per a les seves pròpies minories kurdes.

No obstant, crida l’atenció que mentre el govern espanyol ha reforçat molt substancialment la presència policial de l’estat a Catalunya, el govern iraquià no ho ha fet. Els peshmerga controlen posts fronterers amb l’Iran i operen com a únic cos de seguretat a la regió.

Interessos econòmics

A més de la evident qüestió identitària, tant en el cas kurd com el català hi juguen factors econòmics rellevants. La demanda catalana d’un “pacte fiscal” fou l’antesala del sobiranisme. A més, el moviment independentista català situa el dèficit fiscal desproporcionat i la insuficient inversió en infraestructures entre els principals greuges atribuïts a l’estat espanyol.

Pel que fa al Kurdistan iraquià, els peshmerga prengueren al 2014 el control de Kirkuk, una regió majoritàriament no kurda però extremadament rica en petroli. Ara, paradoxalment emparant-se en un article de la Constitució iraquiana, busquen que formi part del futur Kurdistan independent. A més a més, el govern regional kurd ha concedit avantatges a multinacionals petroleres com la noruega DNO per operar en el seu territori. També ha signat recentment la construcció de nous oleoductes amb l’empresa russa Rosneft. Com a Catalunya, el Kurdistan independent inclou la promesa de més diners pels kurds.

De la repressió per part de l’estat…

El Kurdistan iraquià patí terriblement a mans del règim de Saddam Hussein a finals dels anys 80. Un cop acabada la sagnant guerra contra l’Iran, Saddam llançà la campanya militar coneguda com Al-Anfar amb l’objectiu d’acabar d’una vegada per totes amb les aspiracions kurdes a l’autogovern. Es calcula que entre 70.000 i 100.000 kurds perderen la vida, la immensa majoria civils.

Catalunya no ha viscut mai una repressió tant violenta dirigida contra les seves aspiracions d’autogovern (considerant que la Guerra Civil tenia causes molt més complexes), si bé l’estat espanyol se serví en diverses ocasions de la seva posició pre-eminent per anular l’autonomia política concedida a Catalunya.

… al reconeixement estatal de l’autogovern 

Un altre interessant punt en comú del cas català i el kurd és que els dos referèndums es plantegen en regions que gaudeixen d’una autonomia acordada amb l’estat. El Kurdistan iraquià és la sola regió majoritàriament poblada per kurds que compta amb una administració i òrgans de representació propis, el “Govern Regional Kurd”.

Establert al 1992 després de la derrota de Saddam Hussein a la Guerra del Golf i el buit de poder que seguí al Kurdistan iraquià, la nova constitució iraquiana del 2005 el reconegué oficialment a nivell estatal.

Estructures d’estat

En aquesta qüestió, el Kurdistan està sens dubte més avançat que Catalunya. Segons Al Jazeera, “el govern regional kurd ja opera com un estat-nació independent amb els seu propi parlament, forces armades (conegudes com els ‘peshmerga’) i política exterior”.

 

 

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies