CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El blog de Jordi Pujol: Identitats i globalització El blog de Jordi Pujol: Identitats i globalització

El blog de Jordi Pujol: Identitats i globalització

Jordi Pujol i Soley 17-I-2017 | Contradicció i complementarietat. Com és que en temps de creixent globalització apareguin més i més reivindicacions d’identitat?
CatalunyaPolíticaZPortada DerechaZResto 14 febrer, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » El blog de Jordi Pujol: Identitats i globalització

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook0Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

Nova entrada de Jordi Pujol al blog de l’Associació Serviol.

Com és que en temps de creixent globalització apareguin més i més reivindicacions d’identitat?

I que es reforci en molts casos el sentit d’identitat?

Amb motiu de la mort de Bauman s’ha tornat a parlar de temes en els que ell havia treballat. Especialment el de la realitat líquida i el de la globalització. I concretament sobre un interrogant: com és que en temps de creixent globalització apareguin més i més reivindicacions d’identitat? I que es reforci en molts casos el sentit d’identitat?

Un sentit d’identitat fruit de factors diversos: culturals, religiosos, lingüístics, de memòria històrica, d’hàbits socials, etc… I es tendeix a considerar que això constitueix una contradicció. Un fet il·lògic i poc racional. Però no ho és. O en bona part no ho és.

Fa més de vint anys el professor John Naisbitt va pronosticar que en el Món hi hauria un global lifestyle i molts cultural nationalism.

I que la globalització podia destruir.

Ho varen explicar bé fa més de vint anys el professor John Naisbitt de diverses universitats americanes i asiàtiques. I autor d’un llibre remarcable titulat “Megatrends”. Grans tendències. I el professor Manuel Castells (prou conegut a casa nostra), de la Universitat de Berkeley. Naisbitt va pronosticar que en el Món hi hauria un global lifestyle per una banda, i molts cultural nationalism per l’altra. Perquè la gent acceptaria (de vegades pel pes de la realitat, i per utilitat) un estil global en què podia incloure l’anglès com a llengua universal i molts valors nous i no propers però útils, i noves tecnologies que crearien un espai molt extens d’intercomunicació. I al mateix temps mantenir-se vinculats a fets propis de llengua, cultura, religió, art, tradicions, història, sentiments, etc… I que la globalització, amb la incorporació de valors nous i no familiars, i per tant creadora d’estranyesa i desconcert, podia destruir.

Manuel Castells ho explicava així: “Per navegar pels fluxos cal tenir un referent, cal una àncora”. Per travessar un flux d’aigua potent i turbulent convé tenir un lloc on, si cal, poder-se agafar. Això és la identitat.

O sia que ja ve de lluny la percepció que la gent anava sentint un creixent interès per allò que és propi, per allò que ens distingeix.

(Nota personal. En aquest clima s’entén que l’any 2000, amb motiu d’una meva visita al Center for European Studies de la Universitat de Harvard se’m proposés que fes una conferència no sobre Catalunya o sobre Espanya sinó sobre “Europe: globalisation and identities”. Que vaig fer el 18 d’abril de 2000).

Per travessar un flux d’aigua potent i turbulent convé tenir un lloc on, si cal, poder-se agafar. Això és la identitat.

El que sí que és cert és que som en un món de canvi. Accelerat. En un riu que baixa desbordat i tumultuós. En situacions així la gent mira de refugiar-se en un revolt del riu fora del corrent central, o de pujar a una embarcació prou potent per a resistir la torrentada o instal·lar-se en un illot que sobresurt. Però l’illot pot acabar inundat o l’embarcació esberlada. És a dir, les identitats poden no ser capaces de resistir la força de la riuada, la força de la globalització. Tot i així molt sovint són el recer més segur per esperar que la llei de la naturalesa restableixi els equilibris. Entre el gran riu i les illes. Entre la globalització que les noves tecnologies van impulsant cada cop més i les identitats personals i col·lectives. Amb el benentès que mai més el riu tornarà a ser com abans. Per tant les illes, les embarcacions i en general l’activitat humana – i el projecte humà – hauran de fer un esforç d’adaptació. Però amb el benentès també que caldrà que hi segueixi havent identitats personals i col·lectives. Perquè com diu el mateix Bauman la recerca de la identitat, del propi ésser individual i col·lectiu és l’element bàsic del projecte humà.

Perquè com diu el mateix Bauman la recerca de la identitat, del propi ésser individual i col·lectiu és l’element bàsic del projecte humà.

Identitats i globalització. Contradicció i complementarietat / Associació Serviol

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook0Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR