CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Ja estan aquí Ja estan aquí

Ja estan aquí

Cave Canem 7 Desembre, 2018 Josep Manel Silva 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Ja estan aquí

No hi ha 400 mil feixistes a Andalusia. Falange Espanyola i de las Jons també es presentava a les eleccions andaluses i ha obtingut 2.500 vots.

Les raons de la potent entrada de Vox al Parlament d’Andalusia són moltes i variades. No es pot explicar (només) per la reacció d’una bona part dels andalusos (i d’una bona part de la resta d’espanyols, també d’una part del catalans) contra el moviment secessionista català. Aquest és un factor (no entenc als qui neguen aquesta evidència), però també n’hi ha d’altres. Per exemple, els mateixos factors que expliquen el creixement dels partits populistes de dretes (també hi ha populisme d’esquerres) a Itàlia, Àustria, Dinamarca, Noruega, Suècia (en tots aquests països han fet aliances de govern amb altres partits), i òbviament, Estats Units, amb el trumpisme com a representació d’aquest corrent que sembla escampar-se per tot arreu. El element comú: el rebuig a la immigració, especialment a la immigració il·legal. La responsabilitat és dels governs anteriors per no haver aconseguit, no que no vinguin més immigrants dels que podem acollir, sinó de que no tinguin ganes de venir (ajudant econòmicament els seus països d’origen).

A Espanya també hi ha un element diferencial que pot explicar en part el creixement de VOX. Per mi és incomprensible com a creient que hi hagi grups catòlics que recolzin aquesta formació. Estic convençut que el Papa Francesc subscriu aquesta afirmació. Però el problema és que hi ha una part dels postulats de VOX que no s’ha atrevit a assumir cap altre partit espanyol de dretes, i menys encara els d’esquerres. Em refereixo a temes tan debatuts des de fa temps als Estats Units (on hi ha una autèntica guerra cultural sobre aquesta agenda) com ara la defensa de la vida (considerant l’avortament no com un dret sinó com un fracàs que cal evitar, i l’eutanàsia no com una forma de morir amb dignitat sinó com un suïcidi assistit), o la ideologia de gènere (confosa habitualment amb les polítiques d’igualtat, tan necessàries). A Itàlia, a Alemanya, a Àustria, a França, hi ha partits de centre dreta (i a Itàlia fins i tot de centre esquerra), democristians o socialcristians que fan seva la defensa d’aquest valors. A Espanya, no. Ni el PP (recordeu la fallida reforma Gallardón de la llei de l’avortament, que va quedar en no res) ni molt menys Ciutadans (que fins i tot defensa la gestació subrogada) han tingut ganes ni valor (buscant ampliar el seu electorat) de lluitar per aquests votants. I molts han vist ara en VOX (insisteixo, per mi equivocadament) l’única formació que els representa. Com he explicat moltes vegades, el gran Giovanni Sartori ja deia fa 20 anys en el seu llibre més conegut, Homo Videns (1997), que quan l’elector entra a la cabina electoral és com si portés un revòlver amb sis bales. Però en el moment de votar només pot disparar una. Només pot escollir un partit i per tant ha de pensar què vol prioritzar, encara que el seu pensament no encaixi completament amb aquella formació. Si el problema és la immigració, “voto a VOX”, els altres no fan res. “Si estic en contra de l’avortament, voto a VOX”, els altres no s’hi oposen. “Si vull protestar per tot” (com va passar l’any  1989 amb Ruiz Mateos, que va obtenir dos escons al Parlament europeu), “també voto a VOX”.  I per suposat, si ets nacionalista espanyol i no vols que Espanya es trenqui, vota a VOX.

Si a tot això afegim que una bona part del votant d’esquerra s’ha quedat a casa fastiguejat pels casos de corrupció pels ERE, per tants anys de govern socialista, per falta de motivació, o també com a senyal de protesta, doncs ja tenim el còctel preparat per ser servit.

I això no hi ha qui ho pari. Ara que VOX ha demostrat que votar-los és útil, que no implica llençar el vot a la paperera, no pararan de créixer.

Acabo amb un vaticini. Si a Catalunya hi ha eleccions als propers mesos, VOX fagocitarà al PP i mossegarà una part del vot de Ciutadans. I entrarà al Parlament amb la mateixa força que a Andalusia. Esteu avisats.

Print Friendly, PDF & Email

Josep Manel Silva

És Advocat i periodista i vocal de Construïm

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies