CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Ja està bé de comèdia, que la festa la paguem nosaltres Ja està bé de comèdia, que la festa la paguem nosaltres

Ja està bé de comèdia, que la festa la paguem nosaltres

Editorial 2 Febrer, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Ja està bé de comèdia, que la festa la paguem nosaltres

És necessari recapitular.

  1. Des que el govern de Catalunya s’ha fet independentista no hi ha governació a Catalunya, és a dir, polítiques pro-actives. Els departaments que viuen de les demandes externes -ensenyament, per exemple- van fent. Els que depenen de les seves iniciatives no tenen feina. Aquesta és la realitat pura i dura.
  2. El 155 ha estat massa fàcil d’aplicar pel govern de Rajoy, malgrat la por que els infonia, per la bona predisposició dels alts funcionaris, tots ells càrrecs de confiança política del govern Puigdemont. I aquesta missió ha vingut facilitada per endormiscament previ de l’administració catalana. Com deia un “home de negre” de Madrid entusiasmat amb la situació, “de 9 a 3 són funcionaris perfectes”.
  3. El mal govern ha estat un error crucial de l’independentisme del procés, i és que, com és obvi, a Puigdemont ni li interessava que podia fer el govern de Catalunya, ni li passava pel cap. Només tenia present un desig: la independència. Però ja se sap què passa quan hom viu només pendent d’una passió platònica.
  4. I és també una malifeta als catalans no esforçar-se a fer un bon ús dels 100 milions d’euros i escacs que cada dia es gasta la Generalitat. Per entendre’s, només millorant l’eficiència de la despesa en un modest 2,5%, amb l’estalvi de dos mesos es podrien fer tots els habitatges per a gent que viu al carrer o en barraques de tot Catalunya. És excessiu afirmar que vivim en un escàndol moral quotidià?
  5. Es varen comprometre a declarar la independència en 18 mesos i varen declarar traïdor a tot el que deia que era impossible.
  6. Varen reiterar que el procés no tindria cost pels ciutadans, i encara estem palpant-nos la roba, uns sectors més que altres, per veure si els efectes de l’últim trimestre de l’any passat no han deixat ferida.
  7. Ho tenien tot previst, les estructures d’estat, alguns reconeixements internacionals clau, i al final va resultar que no tenien res i ens han venut la moto.
  8. Puigdemont va tenir l’oportunitat d’or d’evitar el 155 i convocar ell eleccions. Marta Pascal i Junqueras varen contribuir a fer-ho impossible, la qual cosa demostra les seves limitacions polítiques, si el que volien com segona fase era presidir el govern, gestionar bé i ampliar la base independentista durant quatre anys.
  9. Tant és així que avui el principal argument és martirològic: les càrregues policials i els empresonats. Molt poca cosa per fer un país nou.
  10. Varen declarar/no declarar, i a més de forma tristoia, la independència, i en lloc de quedar-se al Palau de la Generalitat i començar a decidir com governar Catalunya varen marxar a casa seva sense prendre cap decisió, mantenint ben iniesta la bandera espanyola, mentre alguns simplement fugien. Si Companys el 6 d’octubre hagués fet el mateix, s’hauria estalviat la presó, però hauria quedat desprestigiat per sempre. Per contra, Puigdemont queda segon a les eleccions, passa a ERC, i és tan important que bloqueja un nou govern amb una fita tan impossible -ser president a distància- com la de la independència en 18 mesos. Si volia ser president que fes com Companys el 6 d’octubre. Conclusió, una part no petita del nostre poble té un problema real en el reconeixement de la realitat i en l’elecció de lideratges.
  11. Igual que la tenen els líders de la fal·làcia. Només una sola perla del collaret de doble volta, per no fer-ho massa llarg: Entre les notes intervingudes a Salvadó dirigides a la vicepresidència, se’n troba una admetent que, durant alguns anys, Catalunya necessitarà que “un altre Estat li doni protecció de manera temporal”, perquè “no és possible implantar el servei militar perquè té una imatge molt negativa entre els catalans”. O sigui, que som un país que vol ser independent i que no té gent per fer un exèrcit que el defensi, per “mala imatge”?  I així volien -volíeu fer la independència?
  12. Tenim un Parlament en col·lapse, un calendari de formació de govern en dimensió desconeguda, la potestat d’allargar l’aplicació del 155 i convocar eleccions en mans de Rajoy. I això és avançar cap a la independència? Però, com la gent que raona, per molta bona fe que tingui, li pot comprar aquest caos de contradiccions?
  13. Tenim un president que acusa de traïdors als seus, que afirma que “dedicaré a posar en ordre aquests dos anys i a protegir la meva reputació. M’han fet molt de mal, amb calúmnies, rumors, mentides que he aguantat per un objectiu comú. Això ara ha caducat i em tocarà dedicar la meva vida a la defensa pròpia“.  Com pot ser que missatges tan greus no vulguin ser aclarits per ningú, i que el propi Puigdemont no doni raó d’ells? La defallença arguïda no explica les acusacions de traïció i el recurs a la defensa pròpia.

Estimada gent del procés, amb la vostra metodologia esteu creant una monstruositat ètica, on la mentida, l’engany, l’ocultació i la maniobra és el pa vostre de cada dia. Ja n’hi ha prou, i no intenteu amagar la vostra pràctica tan antidemocràtica amb l’excusa del govern espanyol, perquè el mal mai es resol amb més mal, sinó amb l’escreix de bé. Rectifiqueu i feu les coses, no ja bé, sinó normaletes perquè el xec electoral en blanc ni és tan gran, ni dura per sempre.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies