CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Com seria i quines conseqüències podria tenir un intercanvi de fronteres entre Sèrbia i Kosovo? Com seria i quines conseqüències podria tenir un intercanvi de fronteres entre Sèrbia i Kosovo?

Com seria i quines conseqüències podria tenir un intercanvi de fronteres entre Sèrbia i Kosovo?

El president serbi i el líder kosovar porten setmanes referint-se a un possible acord de intercanvi de territori. Mentre els posicionaments a favor i en contra es multipliquen, de materialitzar-se la maniobra podria tenir un gran ressò a moltes regions europees, incloent Catalunya
FocusMónZPortada Izquierda 6 setembre, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Com seria i quines conseqüències podria tenir un intercanvi de fronteres entre Sèrbia i Kosovo?

Deu anys després que Kosovo declarés de forma unilateral la seva independència respecte Sèrbia, els dos països segueixen sense trobar un acord per normalitzar les seves relacions, a pesar que des del 2013 la Unió Europea ha aconseguit que s’iniciés el diàleg.

Més recentment ha ressorgit la idea d’efectuar un intercanvi de terres entre Sèrbia i la seva antiga província de Kosovo. Fou el president kosovar Hashim Thaci qui formulà la idea en primer lloc, el passat 6 d’agost, al afirmar que uns “ajustos fronterers” podrien contribuir a millorar la relació entre Belgrad i Pristina. Tan sols un dia després, el ministre serbi d’afers exteriors, Ivica Dacic, recollí les paraules de Thaci i afirmà que un intercanvi seria possible.

En què consistiria l’acord

En breus, l’acord consistiria en entregar a Kosovo una àrea de Sèrbia habitada majoritàriament per albano-kosovars, la vall de Presevo. Sèrbia rebria a canvi una àrea del nord-oest de Kosovo poblada majoritàriament per serbis ètnics.

Segons l’agència d’anàlisi Stratfor, altres territoris de Kosovo que alberguen importants monestirs ortodoxos i que tenen percentatges elevats de població sèrbia rebrien a més estatus especials.

Mapa que mostra les zones que podrien estar afectades pel intercanvi. Font: BBC

Però encara més important, com a conseqüència de l’acord, Sèrbia reconeixeria Kosovo com a estat independent, cosa que facilitaria la seva inserció a les institucions internacionals. Tot i que una majoria de països europeus i els Estats Units reconeixen Kosovo, d’altres no ho fan. Entre aquests es troben Rússia –que s’ha servit del seu veto per evitar l’entrada del país a l’ONU-, la Xina, la Índia, Mèxic, Brasil o Espanya.

Reaccions a favor i en contra

Des de llavors, s’han alçat una multitud de veus a favor i en contra del possible acord, tant a nivell intern com internacional.

El president serbi Aleksandar Vučić i el seu homòleg kosovar Hashim Thaci confirmaren la seva voluntat de negociar el passat 25 d’agost. Paradoxalment, els dos combateren en bàndols oposats durant la guerra que desembocà en la separació de Kosovo entre 1998 i 1999.

Els Estats Units, que contribuïren de forma crucial a inclinar la balança en favor dels independentistes kosovars, han afirmat que estan oberts a la negociació i que no hi interferiran.

Alemanya, en canvi, s’ha posicionat clarament en contra i ha advertit que el procés corria el risc d’obrir ferides del passat.

L’Alta Representat de l’UE pels afers exteriors, Federica Mogherini, ha afirmat que hi ha ampli suport entre els Estats Membres de la Unió Europea perquè Brussel·les faci de mediadora entre Sèrbia i Kosovo.

Diversos analistes polítics, com el bosnià Adnan Ćerimagić, han advertit que, de materialitzar-se, l’acord llançaria un perillós missatge: que en un país no poden conviure cultures diferents. A més, l’acord faria ressorgir les idees secessionistes de la minoria sèrbia a Bòsnia.

D’altres, com Marko Prelec, consideren que el intercanvi és una possibilitat única per normalitzar la relació entre Belgrad i Pristina, que permetria d’una banda recuperar la ferida en l’honor serbi que suposà la pèrdua de la regió, i de l’altra el ple reconeixement de Kosovo a l’escala internacional. L’acord tindria, segons ell, un efecte positiu per al conjunt de la regió dels Balcans ja que posaria punt i final als conflictes dels anys 90.

Un precedent per a altres regions d’Europa?

Com Ćerimagić esmenta en el seu article, una important incertesa del potencial acord radica en el fet que a Europa hi ha molts països que tenen regions majoritàriament habitades per membres de minories ètniques.

En són exemples els germanòfons del Tirol del Sud italià i els de l’extrem oriental de Bèlgica. Les repúbliques bàltiques tenen importants minories de parla russa. I, per descomptat, Bòsnia té una regió amb una majoria sèrbia que es trobà al cor de la terrible guerra als anys 90.

El missatge que es llençaria no només seria doncs que les cultures diferents no poden conviure, sinó que a més, la seva separació és possible i fins i tot convenient.

Un potencial acord també introduiria nova pressió a Madrid. Espanya és un dels pocs països europeus que no reconeix la independència de Kosovo, esgrimint que aquesta es declarà de forma unilateral, quelcom de generalment inacceptable en dret internacional. Si finalment Kosovo i Sèrbia normalitzessin les relacions, els partidaris de la via unilateral a Catalunya i Euskadi sortirien políticament reforçats.

Sèrbia i Kosovo es reuneixen a Brussel·les el dia 7 de setembre en una nova ronda de contactes per avançar en la normalització de les relacions.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies