CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Inquietut en els Mossos pel paper que jugarán a l’1-O Inquietut en els Mossos pel paper que jugarán a l’1-O

Inquietut en els Mossos pel paper que jugarán a l’1-O

La policia catalana es troba en espera d’ordres clares: reclamen informació sobre la seva actuació per a l’1-O, però descarten desobeir les lleis
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 31 Juliol, 2017 root 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Inquietut en els Mossos pel paper que jugarán a l’1-O

“Ens tenien oblidats. Ara als Mossos ens miren amb lupa”. Fa uns quants dies es va donar per suposat en alguns mitjans que els nous conseller d’Interior i director general dels Mossos d’Esquadra eren els responsables que el castellà fos eliminat del web del cos policial, segons informa La Vanguardia.

Però la veritat és que el castellà mai no hi ha estat present. Potser es tracta d’un fet menor, però és un exemple que demostra com ara la policia catalana ha passat mediàticament a primer pla pel seu possible i transcendental paper el dia 1 d’octubre, quan és previst que se celebri el referèndum. Els Mossos rebutgen aquesta sobreatenció.

Tanmateix, es reconeixen desinformats pel que fa a l’1-O. Segons expliquen, d’aquesta manca d’inputs se’n deriven la preocupació i l’expectació dels agents. En tot cas, totes les fonts consultades coincideixen a assegurar que de moment esperen instruccions amb una certa tranquil·litat, perquè al cap i a la fi pertanyen a una institució altament jerarquitzada i són els caps els que hauran d’assumir la responsa­bilitat.

Dijous es va celebrar una reunió ordinària i periòdica, de caràcter mensual, amb la direcció general de la Policia. Hi eren presents representants dels Mossos, sindicats i el mateix nou director general, Pere Soler, que va rellevar Albert Batlle. En l’ordre del dia no hi constava cap qüestió relativa a l’1-O, però Soler, en els vint minuts que hi va ser, es va presentar i només va donar pinzellades sobre el referèndum. En tot cas, els va assegurar que els citaria per parlar sobre quin rol hauran de jugar els Mossos l’1 d’octubre.

Quin és l’ambient que es respira entre els agents?

En espera de la concreció de la data de la trobada i dels aclariments, aquest diari ha parlat amb els cinc sindicats principals del cos: el Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME) , la Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (Uspac) , el Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) , la Federació de Professionals de la Seguretat Pública (Fepol) i el SindiCAT.

A les converses es palesen neguits, però queda clara la determinació dels agents a acatar la llei, alhora que demanen que no se’ls “instrumentalitzi políticament”. Però també destaquen una figura clau, al seu parer encara més que la de Joaquim Forn , substitut de Jordi Jané com a conseller d’Interior: la del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. “La sensació general és que estem desinformats”, assegura Jordi Costa, del SindiCAT , per a qui això genera “preocupació i neguit”, raó per la qual considera que l’1-O és un tema que s’ha d’abordar com més aviat millor. “Cal molta calma. Més que en qualsevol altra ocasió”.

La Llei 10/1994, de la policia de la Generalitat

En la mateixa línia Toni Castejón, de l’ SME , parla d’“expectació davant d’un panorama nou”. Admet que entre els agents hi ha debat, perquè hi ha independentistes i altres que no ho són, “però la qüestió és més mediàtica i política que no pas interna. Però en general la gent està tranquil·la”. Josep Miquel Milagros, de la Uspac , matisa aquesta apreciació i hi afegeix que, entre els Mossos, “el que en la seva vida privada és unionista està patint, inquiet i potser angoixat, mentre que aquell que en la seva vida privada és independentista està tranquil·líssim”. En canvi, David Miquel, de l’ SPC , eleva a “preocupació” el sentiment dels Mossos, mentre que des del Fepol , Valentín Anadón creu que l’ambient és de “calma disciplinada”.

En tot cas, i malgrat la preocupació, els sindicats neguen rotundament que hi hagi personal del cos que de forma massiva es plantegi fer vacances l’1 d’octubre “per no patir pressions contradictòries quant al compliment de la llei”, com van afirmar des de la bancada socialista al Parlament dimecres passat. “No hi ha res d’això; forma part del discurs polític”, riu Castejón. L’article 4 és clar: “Abans de prendre possessió del cos de Mossos d’Esquadra han de jurar o prometre acatament a la Constitució, com a norma fonamental de l’Estat, i a l’Estatut d’Autonomia, com a norma institucional bàsica de Catalunya”.

Forn: “Els Mossos permetran que l’1-O es voti amb llibertat”

També cal destacar l’article 11, que expressa que els Mossos “han de complir i fer complir en tot moment la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i la legislació vigent”. I en l’apartat A s’especifica que els membres de la policia han d’actuar amb “absoluta neutralitat política”.

Davant d’això, David Miquel assegura que per molt que s’impulsi una llei de transitorietat jurídica, mai no superarà l’Estatut o la Constitució. I imaginant que el TC no la suspengués, “la legalitat és piramidal” o, dit d’una altra manera, complir una pretesa legalitat vigent catalana “no exclou de complir l’Estatut i la Constitució”.

El pensament entre els cinc sindicats és unànime. La Fepol és contundentat i afirma que obeiran la Llei 10/1994, en vigor. L’ SME apunta que seria “difícil d’entendre que un polític mani que es faci alguna cosa sabent que contradiu les nostres normes bàsiques”. I, per la seva part, Jordi Costa subratlla que la norma és l’eina de treball dels Mossos i que “hi ha una jerarquia en la normativa, i això els membres del Govern ho saben”.

És un dels punts més polèmics i del qual els sindicats reclamen més aclariments. Per Castejón les del conseller són “meres declaracions polítiques” i es queixa que el cos fa “massa temps que està ficat enmig” de l’àmbit polític. A banda, assegura: “Com a policia em costaria entendre que algú no fos conscient que se’ns obligaria a desobeir i saltar-nos la llei”. Com la resta de sindicats, l’ SME demana que no “s’instrumentalitzi” la policia.

En aquest punt, l’ Uspac matisa que aquesta instrumentalització “no s’ha de produir des de Catalunya, però tampoc des de Madrid” . Igualment el SindiCAT ho té clar: “ Forn garantirà el vot en la mesura que la normativa existent l’hi atorgui”, i ni tan sols una llei catalana creada expressament salvaria aquest escull. “Tenim una Carta Magna que ens marca, i tota normativa que aprovi el Parlament ha d’estar sotmesa a la Constitució”, subratlla Costa, i per tant “ Forn i Soler no es poden saltar la normativa a la brava”.

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, una figura cabdal

A mitjan d’abril d’enguany, Carles Puigdemont va recuperar la figura del major dels Mossos, que havia quedat buida des del 2007. El càrrec va assumir-lo Josep Lluís Trapero, anteriorment comissari en cap. El rang li atorga certa independència. Si bé la direcció política dels Mossos recau en el conseller d’Interior i en el director general, el màxim comandament de la branca operativa és el major. Les ordres són jeràrquiques: de la direcció política a Trapero, i aquest és el que dona les instruccions als membres dels Mossos.

En aquest punt, la Fepol insisteix que, com a cos jeràrquic, “ Forn i Soler no ens poden donar ordres directes; han de passar necessàriament per Trapero”. El major també es regeix pel jurament a la Constitució i l’Estatut i les normes de la Llei 10/1994, i per molt que hi hagi un director general i un conseller, si el que ordenen al cap operatiu no és legal, “aquest té la responsabilitat de dir-los-ho”. Així, “el major pot considerar que per molt que l’hi diguin, no es podrà fer, perquè s’estarien incomplint les lleis”, assenyala Castejón. Milagros, de l’Uspac, hi coincideix.

Quin paper hi juguen els jutges?

A més, assegura que de les recents paraules del portaveu dels Mossos d’Esquadra, Albert Oliva, en què va afirmar que esperen rebre ordres dels seus superiors jeràrquics, es dedueix que si arriba una ordre des de Madrid al conseller d’Interior, “en darrera instància seria el major qui donaria les ordres en un sentit o un altre. Fins i tot al marge del que pogués dir Forn ”. Amb tot, els sindicats coincideixen a afirmar que Trapero “mai no posarà el cos dels Mossos en un compromís”.

Tanmateix, “si el senyor Trapero rep una ordre del director general, la transmet i no es preocupa de saber si aquesta és legal o no, llavors ja ens en preocuparem uns altres”, asseveren des del SindiCAT. “El que diu un jutge és sagrat”, manifesten des de l’ SME . “És així. Ens passa amb els desnonaments, on es donen circumstàncies que de vegades costa d’entendre i on algun company es pregunta: ‘Com es pot signar això?’ Però si ho firma un jutge ho has de complir, i punt”, remarquen. Tots els sindicats tenen clar que el màxim intèrpret de la llei és el jutge, i més encara el Tribunal Constitucional.

Tot i això, Anadón encara confia que les ­instàncies judicials no hagin d’actuar i fa una “crida a tots els actors polítics perquè a partir d’ara mateix ­trobin sortides a aquesta situació i generin solucions, no problemes”. Sigui com sigui, les entitats sindicals estan segures que la responsabilitat no recaurà mai en el mosso de carrer. “Una notificació d’un tribunal –explica David Miquel– no arriba al patruller, sinó a la cúpula d’Interior, i aquesta la transmet al major dels Mossos.

Els Mossos es veuen en la tessitura de retirar urnes?

La Fepol apunta en la mateixa línia, perquè “és materialment impossible que enviïn requeriments” per a cadascun dels gairebé 17.000 mossos que conformen el cos. “L’única manera d’incórrer en un delicte seria que els jutges ens fessin requeriments individuals”, diu l’ Uspac , i “per això estem tranquils”. Les respostes davant d’aquesta pregunta varien una mica. Hi ha qui ho descarta del tot. “No preveiem sota cap concepte retirar urnes; tampoc que el Ministeri de l’Interior prengui el comandament”.

Milagros ho justifica tot assegurant que “és impensable” per la imatge que es donaria a l’exterior… “tot i que ja sabem que a Espanya la imatge que projecta no li importa massa: si algú ha vist Les clavegueres d’Interior …”.

La Fepol subratlla que la dels Mossos traient urnes dels col·legis és “una imatge que no ens volem ni plantejar”. Tampoc s’hi veuen des del SindiCAT i, en conseqüència, no es mostren preocupats per aquesta qüestió.

En canvi, l’ SPC afirma que si algú ordena a la cúpula dels Mossos que es retirin les urnes, els membres de la policia “no poden entrar a valorar quines ordres compleixen i quines no. Si donés l’ordre Interior, fent cas d’un tribunal, [traure urnes] és un escenari possible”. Igualment, David Miquel opina que normativament és possible que el Ministeri d’Interior assumeixi el control dels Mossos, però això “dependrà de les decisions de la cúpula” del cos policial, “d’un respecte absolut a la llei”.

Print Friendly, PDF & Email

root

Alfa y Omega de esta web

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies