CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Amb la truita i els ous s’han passat tres pobles! Amb la truita i els ous s’han passat tres pobles!

Amb la truita i els ous s’han passat tres pobles!

Aprofitant l’expressió “per fer una truita cal trencar els ous” del regidor de Vic Joan Coma, expliquem el procés d’independència en frases populars catalanes (i una mica d’humor)
CatalunyaPolíticaZPortada DerechaZResto 18 Gener, 2017 Núria Vilellas Camps 2
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » Amb la truita i els ous s’han passat tres pobles!

A Joan Coma se l’acusa d’un presumpte delicte de provocació a la sedició per haver fet servir la popular expressióper fer una truita cal trencar els ous” durant un plenari a l’Ajuntament de Vic. Però sense cap mena de dubte, que el fiscal insistís a preguntar si aquesta expressió provoca l’ús de la violència (trencar els ous és quelcom molt brusc) és “passar-se tres pobles”, i més quan el regidor ja n’havia explicat el significat.

De totes maneres, ja es veia a venir que algun dia se l’hi demanaria explicacions a la CUP, i és que acostumen a repartir llenya “a tort i a dret”. És més, acostumen a ser els que “afegeixen llenya al foc”. I si no que li preguntin a Junts pel Sí i als seus pressupostos. S’aconseguiran posar d’acord amb Junts pel Sí? Tothom sap que quan ideologies hi ha “tants caps com tants barrets”.

Tot dependrà de si el govern continua anant “a ulls clucs” amb la independència, perquè “a les palpentes” no s’arriba enlloc. Caldrà veure si a banda de la CUP el govern català és capaç de pactar un referèndum amb l’Estat. Però és clar, mentre ningú “afluixi la corda” això no passarà. Sigui com sigui, el tema del referèndum té molts números d’acabar “com el rosari de l’aurora”. I més si es realitza sense el consentiment de Madrid.

Els primers minuts de l’interrogatori de González Mota a Joan Coma van girar entorn de l’expressió popular de la truita i els ous.

Potser un primer apropament hauria estat que Puigdemont anés a la Conferència de Presidents autonòmics. Ara, si s’acorda alguna cosa important, els catalans no es podran queixar, que ja se sap que “a la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat”. Però bé, això ja “són figues d’un altre paner”. L’únic que és evident és que el govern de Junts pel Sí no para de “buscar les pessigolles” al de Madrid. Però aquesta és una situació recíproca.

Tanmateix, el diàleg és molt important, ja que “callant no s’arriba enlloc”, però és que el govern, “com cap geperut, no es veu la gepa!”. Potser caldrà “fer el cor fort” i que el PDECat es conscienciï que “d’aigua passada, molí no el mol”. I no us penseu pas que això és “bufar i fer ampolles”, sinó tot el contrari. Penseu que el govern de Madrid creu que “ja n’hi ha prou d’aquest color”. Tot i així, mai podem oblidar que “de més verdes en maduren”! Això si, i pensant en el futur, esperem que serveixi de lliçó per més d’un, que “gat escaldat d’aigua freda fuig”.

Joan Tardà va popularitzar la frase feta de “el més calent és a l’aigüera”, en voler-la traduir pel Congrés dels Diputats. Però no va saber transformar el terme “aigüera” del català al castellà.

El govern de Catalunya però, fa com “qui sent ploure”, i continua inamovible amb la qüestió de la independència. “I avall que fa baixada”. Però no només des de Madrid es troba barrera. C’s i el PPC, per exemple, “munten un ciri” i “s’enfilen per les parets” cada vegada que hi ha algun avenç amb les lleis de desconnexió. I mentre argumenten que tot plegat “no va enlloc”, sempre hi ha algú o altre que li toca “baixa de l’hort”.

I amb tot plegat, la CUP “vol tallar el bacallà”, i sembla que sovint oblida que només té deu diputats al Parlament. Però com que a vegades Puigdemont i companyia els hi deixin “agafar la paella pel mànec”, els antisistema tenen més poder de decisió del que sembla. El problema és que entre els dos es “posen pals a les rodes” i “s’aixafen la guitarra”, i després encara pretenen “rentar-se les mans”. El procés només tirarà endavant si “treuen la bandera blanca”, però ara per ara, encara costa “trencar el gel”.

I mentre des d’aquí els ciutadans “esperen amb candeletes” el setembre per fer el famós referèndum,  “entre naps i cols”, el poble català està “fins al monyo” de què se’ls “expliqui sopars de duro”. I més d’un pensa que, pel que fa als polítics, “el sabater és el qui va més mal calçat”. Sigui com sigui, “n’hi ha per llogar-hi cadires”…

Ah, i recordeu que “per fer una truita cal trencar els ous”.

Print Friendly, PDF & Email

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

  • Avatar

    Jaume

    19 Gener, 2017 #1 Author

    Hauriem de tenir en compte, però, q davant del silenci del govern d’en Rajoy “qui calla atorga”, i aplicant aquest principi demà mateix podríem inflar veles i bon vent i barca nova!!

    Respon

  • Avatar

    QUIM MARCOS

    24 Gener, 2017 #2 Author

    SIMPLES FACHAS TOTALITARIOS LOS DE LO MÍO MIO Y LO TUYO MIO, como su jefe Jordi Pujol (Pojol LO LLADRE)

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies