CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Quin és l’impacte real de la immigració a Suècia? Quin és l’impacte real de la immigració a Suècia?

Quin és l’impacte real de la immigració a Suècia?

Un comentari de Trump sobre la immigració a Suècia ha aixecat la indignació dels que defensen el model de portes obertes del país escandinau. No obstant, aquests obliden diversos dubtes que planen sobre Suècia, com la raó última de l’elevada taxa de criminalitat dels immigrants o els enormes costos financers del model
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 27 Febrer, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Quin és l’impacte real de la immigració a Suècia?

El diumenge 19 de febrer, el president Trump es referí a quelcom que havia succeït à Suècia la nit anterior: “Hem de mantenir el nostre país segur. Mireu el que està passant a Alemanya, mireu que passà ahir a la nit à Suècia. Suècia! Qui ho creuria?”

A Suècia no havia passat res, almenys res en particular. Mitjans de comunicació i usuaris de les xarxes socials d’arreu del món s’afanyaren a desacreditar el president nord-americà.

Trump mateix clarificà la seva afirmació a través d’un tweet. Resultà que el president havia estat veient una entrevista emesa a Fox News que vinculava els immigrants a Suècia amb una suposada recent onada de criminalitat.

L’entrevistat, Ami Horowitz, afirmava que les autoritats “a vegades intenten cobrir alguns d’aquests crims”, i que els que volien explicar la veritat eren titllats de racistes i xenòfobs.

La Vanguardia publicà el dia 22 de febrer un article en resposta a Trump. En ell es destacava com “des de fa un parell d’anys Suècia s’ha convertit en un blanc favorit de l’ultradreta mundial”. I continuava afirmant que “els mitjans digitals de notícies alternatives, webs i blogs ultra-nacionalistes, islamòfobs o racistes a seques” critiquen sense cessar el govern suec per haver estat massa obert a la immigració, particularment musulmana. Aquesta seria responsable d’un increment de la criminalitat –a destacar les violacions- i disturbis a ciutats com Malmö.

Criminalitat: fins a quin punt no és un fracàs del model?

Tot seguit, l’article explicava perquè segons “els experts” la realitat a Suècia no es correspon amb aquesta imatge. Per exemple, els mitjans que critiquen el model suec asseguren que la taxa de criminalitat ha augmentat un 3% en el 2016. Cert, afirma l’article, però de fet ha disminuït un 5% si es pren la darrera dècada completa.

Pel que fa a les violacions, el numero de denuncies s’ha disparat en els darrers anys. No obstant, afirma l’article citant a l’estudiant doctoral Alberto Chrysoulakis (Universitat de Malmö), això és perquè al 2005 i al 2013 Suècia ha expandit la definició de violació.

El govern suec, en una pàgina publicada el 23 de febrer anomenada “Fets sobre migració i crim a Suècia”, afegia: “si una dona informa a Suècia de que ha estat violada pel seu marit cada nit durant un any, això comptabilitza com 365 ofenses per separat, mentre en la majoria d’altres països es registraria com una ofensa individual, o no es comptabilitzaria en absolut”.

Pel que fa a les taxes de criminalitat dels immigrants, el govern suec reconeix que hi ha 2,5 vegades més de probabilitats de que una persona d’arrels estrangeres sigui investigada per ofenses criminals que no pas un suec nascut de pares suecs. No obstant, tant el govern com Chrysoulakis s’afanyen a dir que hi ha estudis que demostren que això no és degut al fet de tenir un origen estranger, sinó a un “conjunt de diferències en les condicions socioeconòmiques en les quals [els immigrants] han crescut a Suècia”.

Però, és aquesta resposta totalment satisfactòria? Si hi ha una diferència tan significativa entre l’entorn socioeconòmic dels suecs d’origen immigrant i els suecs de pares suecs, no és que el model de integració i l’ascensor social han, almenys parcialment, fracassat? Potser, al cap i a la fi, Trump estava només en part equivocat.

Refugiats en un gimnàs al sud de Suècia. Getty Images

Els costos monetaris

Un altre qüestió crucial que ni La Vanguardia ni el govern suec expliquen són els costos monetaris de les polítiques d’asil de Suècia.

El periodista James Traub escrigué al febrer de l’any passat un extens article a Foreign Policy titulat “La Mort del País més Generós del Món”. Es tracta de Suècia.

Suècia, un país amb una població que no arriba als 10 milions d’habitants (9,5), preveié al 2015 acollir 190.000 refugiats; això és, un 2% de la població total. Sumats a les anteriors onades de refugiats, especialment la dels iugoslaus dels anys 90 (uns altres 100.000 més), la població que ha entrat al país per la via de l’asil durant els darrers 25 anys no és gens menyspreable.

Traub cita a Tino Sanandaji, un economista crític amb la política del govern respecte els refugiats. Sanandaji afirma que mentre el 82% dels suecs forma part de la població activa sueca, aquest percentatge disminueix fins a un 52% pels immigrants d’origen no Occidental. Una tendència que s’ha accentuat ràpidament durant els darrers anys. Traub es pregunta de què poden treballar els nouvinguts. L’economia sueca no ofereix pràcticament res als treballadors no-qualificats. I la idea segons la qual poden actuar de cuidadors de gent gran per a una població cada cop més envellida sembla simplista.

Sanandaji afirma que actualment a Suècia el 60% de les ajudes socials en forma de pagaments va a parar als immigrants. La situació de la despesa pública és, afegeix Traub, insostenible. Suècia preveié gastar al 2016 el 7% del seu pressupost públic en immigrants (a Suècia la quasi totalitat de la immigració prové de demandants d’asil).

Per a fer front a aquestes despeses, Suècia hagué de retallar un 30% la seva ajuda al desenvolupament, una bona part de la qual es dirigeix paradoxalment a ajudar a poblacions de països d’on els refugiats provenen.

A finals de 2015, el govern suec anuncià tímides mesures per frenar l’influx de demandants d’asil. Al desembre de 2015, Suècia deixà de permetre l’accés al seu territori sense documentació en regla. Aquesta disposició violà el règim de Schengen.

En definitiva, el suecs han hagut de fer front a un dilema entre unes conviccions pre-dominants en favor de l’acollida i el multiculturalisme i la incapacitat de l’estat d’absorbir més demandants d’asil.

Paradoxalment, el propi govern suec intentà recentment tranquil·litzar a la població afirmant que “les mesures preses pel govern, incloent controls temporals de identitat i de fronteres, i la nova legislació sobre l’asil, han resultat en que menys persones cerquin ara asil a Suècia”.

Imatge de portada: la policia organitza un grup de refugiats en una estació a la vora de Malmö, Suècia, el 19 de novembre de 2015. REUTERS/Johan Nilsson/TT News Agency

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies