CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Votació al Parlament Europeu conta Hongria: la fissura entre l’oest i l’est d’Europa s’agreuja Votació al Parlament Europeu conta Hongria: la fissura entre l’oest i l’est d’Europa s’agreuja

Votació al Parlament Europeu conta Hongria: la fissura entre l’oest i l’est d’Europa s’agreuja

Polònia i Hongria són acusades d’atemptat contra els valors europeus, mentre que les accions molt qüestionables de països d’Europa occidental passen desapercebudes a Brussel·les
FocusMónZPortada Izquierda 14 Setembre, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Votació al Parlament Europeu conta Hongria: la fissura entre l’oest i l’est d’Europa s’agreuja

Després de que el Parlament Europeu aprovés el passat dimecres el inici dels procediments per retirar a Hongria el dret de vot al Consell Europeu, les diferències entre els països de la Unió Europea dels 15 i els socis incorporats a partir del 2004 s’han posat més que mai de manifest.

La cambra parlamentària europea aprovà per 448 vots a favor, 197 en contra i 48 abstencions el inici del procés estipulat en l’article 7 del Tractat de la Unió Europea, que recull les sancions més severes a un Estat Membre de la UE per “incompliment greu i persistent” dels valors europeus.

Des de que la votació tingué lloc, diversos governs d’Europa central i de l’est, com el polonès o el txec, han mostrat la seva solidaritat amb el primer ministre hongarès Viktor Orban.

Polònia porta diversos mesos sota escrutini de la Comissió Europea, que l’acusà de la mateixa falta que Hongria. En aquest cas, però, el Parlament Europeu no s’ha encara pronunciat.

Una batalla per la identitat de l’Unió Europea

La votació fou una iniciativa de parlamentaris majoritàriament d’Europa Occidental, comandats per la diputada liberal Judith Sargentini, qui havia preparat un informe que acusava Hongria de violar drets fonamentals com la llibertat de premsa, la d’associació o la religiosa.

Manfred Weber, president del grup parlamentari popular europeu –al que el partit d’Orban també pertany- criticà particularment el suposat mal tracte als musulmans, afirmant que Hongria estava “fent la feina dels gihadistes” al “intentar crear tensions dintre de les nostres societats”. Es tracta d’un argument si més no qüestionable ja que és als països més liberals i on la comunitat musulmana està menys regulada, com a França, on el numero de islamistes s’ha disparat recentment.

No obstant, en un article a Politico EU, la ministra hongaresa per les relacions amb l’UE, Judit Varga, acusà el informe de Sargentini d’ideològicament esbiaixat i de centrar-se en un nombre minúscul de casos no representatius de la situació a Hongria.

Viktor Orban, en un discurs al Parlament Europeu el dia abans de la votació, acusà el informe de Sargentini de “insultar Hongria i l’honor de la nació hongaresa”, i insistí que el seu país és víctima de Brussel·les tan sols pel fet de defensar una visió conservadora dels valors cristians i familiars d’Europa. 

Una doble vara de mesurar?

Orban també afirmà que els impulsors de la resolució al Parlament europeu són l’equivalent polític a nens mimats rics que han heretat la democràcia en comptes d’haver-se-la guanyat -al contrari que els hongaresos, segons digué.

L’afirmació mereix com a mínim atenció, perquè mentre Hongria i Polònia ja estan sent examinades per aplicar l’article 7, altres països d’Europa Occidental han comès greus violacions de drets humans que no han rebut cap mena d’atenció a Brussel·les.

En concret, Dinamarca ha pres objectes de valor als demandants d’asil per tal de cobrir els costos del seu allotjament. Es tracta d’una regla molt recent, aprovada per parlament danès a començaments del 2016 durant l’onada de refugiats vinguts de Síria i altres països del Orient Mitjà.

Al mateix temps, França ha fet permanent el estat d’excepció que declarà després dels atemptats de novembre del 2015. Al novembre del 2017, l’Assemblea Nacional francesa amb majoria absoluta d’Emmanuel Macron, aprovà una llei antiterrorista que convertia en ordinàries diverses mesures fins llavors reservades a l’excepcionalitat. Entre elles, autoritzava els registres domiciliaris o la vigilància de les comunicacions privades sense necessitat d’autorització judicial prèvia.

Sobta que les institucions europees no s’hagin pronunciat contra aquests dos països d’Europa Occidental però en canvi sí que ho hagin fet contra Hongria i Polònia, membres del club europeu des de fa molt menys temps i que a més han sortit d’un llarg període de dictadures comunistes fa menys de 30 anys.

Imatge de portada: el primer ministre hongarès, Viktor Orban

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies