CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Qui governarà la capital d’Estat Islàmic? Qui governarà la capital d’Estat Islàmic?

Qui governarà la capital d’Estat Islàmic?

Els kurds han alliberat el 70% de la ciutat de Raqqa. Sabedors de que després de la batalla no podran governar-la sols, estan concebent un sistema en que tant la població àrab com el règim de Bashar al-Àssad tindran un paper
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 15 Setembre, 2017 Joan Prats i Amorós 0
1 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Qui governarà la capital d’Estat Islàmic?

Raqqa és una ciutat mitjana situada a la vora del riu Èufrates, al nord de Síria. Al 2004, comptava amb uns 220.000 habitants. Deu anys després, Estat Islàmic va derrotar-hi tant els fidels al president Bashar al-Àssad com les faccions rebels rivals i la va proclamar capital del califat.

A finals d’agost del 2017, Estat Islàmic ja havia perdut el control del 70% de la ciutat. Les Forces Democràtiques de Síria (FDS), integrades principalment per kurds, en són les principals responsables.

Les FDS constitueixen, almenys des del maig passat, l’únic grup que compta amb el suport al mateix temps dels Estats Units i el règim d’Al-Àssad. De fet, s’ha rumorejat que les FDS entregaran la vil·la a un consell proper a aquest darrer. No obstant, els kurds afirmen que la seva intenció és establir institucions que excloguin les forces de seguretat del règim sirià. Noti’s però que les dues posicions no són en absolut contradictòries.

Tres grups d’actors competeixen pel poder

El nord de Síria s’ha convertit en un taulell geopolític en que una munió d’actors diferents competeixen per obtenir més poder. D’una banda, el mateix règim de Bashar al-Àssad, recolzat per l’Iran i Rússia, avança des de Deir Ezzor, aproximant-se a Raqqa des del sud.

D’altra banda, des de l’oest de la ciutat, Turquia i els seus aliats sirians (àrabs sunnites), també exerceixen pressió. Finalment, les FDS reben el suport actiu dels Estats Units, incloent forces d’operacions especials que operen sobre el terreny. No és estrany veure combois blindats amb bandera nord-americana circulant per les carreteres de la regió.

El més probable, a hores d’ara, és que Raqqa sigui administrada per un consell que respongui en darrer terme als kurds. Segons el periodista Wladimir van Wilgenburg, aquest organisme ja existeix, s’anomena “Consell Civil de Raqqa” i està co-liderat per un kurd i un àrab.

Aquest co-lideratge deixa ja entreveure la complicada tasca de reconstruir Raqqa: la ciutat és de majoria àrab, però qui l’està alliberant és una força predominantment kurda. Segons Omar Aloush, membre kurd del Consell Civil de Raqqa, els seus ciutadans podran votar en un referèndum si volen unir-se al sistema de tipus federal establert pels kurds a les regions del nord de Síria.

Un comboi nord-americà a prop de la localitat de Manbij, al nord de Síria, a començaments de març. Font: Delil Souleiman/Agence France-Presse — Getty Image

La idea dels Consells Civils

La idea d’establir un Consell Civil per a l’autogovern de Raqqa ja s’ha aplicat en altres poblacions de la regió alliberades de l’Estat Islàmic. Segons Van Wilgenburg, aquestes entitats tracten de ser representatives de la composició ètnica de cada ciutat, i les seves competències estan centrades en educació, reconciliació, seguretat i la provisió de serveis bàsics com electricitat i aigua.

A més, funcionaris locals a les àrees ja alliberades d’Estat Islàmic segueixen rebent el seu salari del règim d’Al-Àssad. Així Damasc s’assegura una certa presència, molt important a nivell simbòlic: les àrees del nord segueixen formant par de Síria, i no són en cap cas un estat independent.

El que els llibertadors no volen permetre de cap manera és el retorn dels serveis de seguretat del règim d’Al-Àssad. Les milícies pro-governamentals venen, segons Aloush, a “robar, destruir i torturar la població”.

Un alt funcionari nord-americà afirmà que si bé els sirians no volen tornar a la Síria anterior a les protestes del 2011, sí que estan disposats a tolerar la presència de l’estat sirià a través de la prestació de serveis bàsics i un cos funcionarial.

De fet, en matèries com educació, el sistema establert pel règim d’Al-Àssad s’està demostrant útil. Per exemple, les zones alliberades pels kurds seguiran emprant el currículum escolar previ al 2011, introduint només correccions per exemple en qüestions de propaganda del règim.

No obstant, l’obra iniciada per les FDS es recolza sobre una base molt fràgil: si els Estats Units es retiren de la regió, els kurds seran un objectiu massa fàcil tant per l’exèrcit turc i els seus aliats àrabs sunnites, com per Al-Àssad i els seus socis russos i iranians.

Per tal d’evitar aquest escenari, la millor carta que les FDS poden jugar és l’anti-terrorista. Els kurds s’han guanyat la confiança de Washington per combatre Estat Islàmic. Si la derrota completa d’aquest grup es manté, com ha estat fins ara, la prioritat numero u per a Donald Trump a l’Orient Mitjà, és probable que els Estats Units no abandonin els kurds de Síria, almenys a mig termini.

Imatge de portada: © AFP 2017/ Delil souleiman

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies