CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
A Catalunya la gent gran no fa testament vital per por a morir A Catalunya la gent gran no fa testament vital per por a morir

A Catalunya la gent gran no fa testament vital per por a morir

El 75% dels catalans de més de 65 anys no tenen el document de voluntats anticipades. El 80% dels testaments acaben amb disputes familiars, i moltes d’elles als jutjats
SocietatZPortada DerechaZResto 1 juny, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » A Catalunya la gent gran no fa testament vital per por a morir

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook4Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

El 75% dels majors de 65 anys a Catalunya no té tancat el seu testament vital o de voluntats anticipades, un escrit amb les instruccions que ha de tenir en compte el professional de la salut quan la persona no pugui expressar la voluntat sobre el tractament mèdic que volen rebre o com volen ser tractats. És un dels resultats de l’estudi ‘La planificació de la gent gran sobre el final de la vida’, presentat en el marc de la FiraGran, que ha obert portes aquest dimecres i se celebrarà fins dissabte a les Drassanes de Barcelona.

D’altra banda, 8 de cada 10 persones majors de 65 anys han formalitzat el seu testament, perquè és el document de previsió més conegut. Tot i això, l’autora de l’estudi, Sònia Díaz, va ressaltar durant la presentació d’aquest que la mort encara és un tabú; costa parlar-ne i per això costa preveure i planificar determinats documents.

L’estudi, en què han participat 732 persones majors de 65 anys de Catalunya, ha estat elaborat per l’Associació Serveis Integrals per a l’Envelliment Actiu (SIENA) i ha estat promogut per Serveis Funeraris de Barcelona-Mémora, amb el suport de FiraGran.

La por a la mort retarda el testament vital

El document de voluntats anticipades (o testament vital) és el que menys persones han dut a terme, només un 24,86% dels catalans. Es tracta d’un document molt important, ja que permet a la persona que es posicioni sobre aspectes com la donació d’òrgans. L’autora de l’estudi i responsable de projectes de SIENA ho atribueix al fet que sigui un document de “poca tradició d’ús i molt vinculat amb el fet de tenir una malaltia”.

Per la seva banda, dues terceres parts dels enquestats no tenen previst tancar el seu funeral. La por a la mort és un dels motius que esgrimeixen les persones enquestades per no realitzar el testament, el funeral o el testament vital. El 72,27% de les persones que no han previst fer aquests documents o tancar el funeral asseguren que no els agrada pensar en aquests temes; un 15,16% pensa que ja se’n cuidaran els fills i el 12,57% restant diu clarament que li fa por la mort.

Un altre dels temes que s’acostuma a contractar és l’assegurança de defunció. En aquest cas, més del 55% de la gent gran el té, especialment entre el grup de gent gran més jove (de 65 a 74 anys).

Disputes familiars per la falta de testament

Les herències trenquen famílies”. Segons l’advocat Alejandro Ebrat, “les herències són conflictives, trenquen famílies, i la culpa és, pobret, de la persona que ha mort, perquè no ha fet un testament per evitar els dos problemes principals: els familiars, els de casa, d’una banda, i els impostos que s’han de pagar, de l’altra”. “Els conflictes familiars poden arribar a plets interminables”, va alertar durant la presentació de l’estudi.

Segons l’advocat, els principals problemes apareixen quan no s’han assignat coses concretes a cada fill. No s’ha de deixar als hereus decidir, repartir ni opinar, això ho ha de fer el testador. El col·legiat va assegurar que hi ha “mecanismes de sobre per evitar la situació de col·lapse que es produeix quan no hi ha un acord”. L’advocat ha calculat aproximadament, segons la seva experiència, que la gran majoria d’herències comporten baralles familiars: un 60% es resolen als despatxos i un 20% arriben a judici. Només un 20%, segons aquesta estimació de l’advocat a partir de la seva experiència, es resolen sense conflictes.

Sovint les disputes familiars comporten que els familiars del difunt s’oblidin d’allò més important. La pèrdua d’un ésser estimat.

Voluntat per envellir a casa

Pels responsables de l’estudi és important que la gent gran no només prevegi aspectes legals, com l’herència o el patrimoni, sinó que també han de planificar com volen viure i ser cuidats si perden l’autonomia i com volen que sigui el seu comiat. En el cas que la salut els impedeixi viure sols, el 73,33% de les persones grans volen envellir a casa seva, amb els suports que faci falta. Només en un 15,83% dels casos, optarien per anar a viure en una residència geriàtrica. L’opció majoritària és la de viure a casa amb un cuidador (30,8%); en un pis tutelat amb serveis compartits (25,95%); a casa amb els fills (10,83%); amb el sistema de cohousing, és a dir, compartir casa amb amics (8,93%) i anar a un centre de dia i dormir a casa, amb una persona que s’encarregui de tenir-ne cura (7,98%).

testament vital

La majoria de la gent gran que no es pot valdre per si sola prefereix rebre assistència a casa abans que anar a una residència.

La dinovena edició del Saló de la Gent Gran de Catalunya s’ha inaugurat aquest dimecres a les Drassanes Reials de Barcelona, amb més de 450 activitats gratuïtes durant quatre dies, i amb la previsió de superar l’assistència de 38.000 visitants.

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook4Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies