CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Generalitat i ajuntament, excuses de mal pagador Generalitat i ajuntament, excuses de mal pagador

Generalitat i ajuntament, excuses de mal pagador

Editorial 27 Juliol, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Generalitat i ajuntament, excuses de mal pagador

Mai tanta gent que costa tants diners havia fet tan poc per merèixer-los. L’alcaldessa de Barcelona és d’una ineficàcia notabilíssima per negociar en nom de la ciutat. És digne d’estudi per què des de la recuperació dels ajuntaments democràtics cap ha batut tants rècords d’insignificança  política pel que fa a la seva capacitat de transaccionar. Però avui volem dirigir  el nostre comentari cap a una altra banda, la contínua inoperància del govern d’ERC i JxCat per abordar un problema cabdal:  el del mal finançament.

Però comencem per on cal, pel principi. Ada Colau es va entrevistar amb el president de la Generalitat, i va reclamr a la institució, per enèsima vegada, 350 milions, a raó de 60 milions l’any de compromisos no pagats. El govern li diu que fantàstic, que hi està d’acord però que a la Generalitat li deu molts més l’Estat, no gens menys que 10.000 milions i que, per tant, i mentre aquesta situació duri, que no esperi ni un euro. No és cap novetat, és molt humà, en realitat és l’eterna excusa de mal pagador.

I per què és una excusa? Primer perquè el mal finançament no arrenca d’ara, fa anys i panys que dura, i això no ha impedit que la Generalitat afrontés els seus compromisos i pagués de la mateixa manera que paga als proveïdors i contractistes. No veiem perquè uns sí i altres no. La segona raó és que si ets responsable i tens una mancança estructural tan gran com 10.000 milions, no vas acumulant impagaments, sinó que negocies una posició més realista amb l’autoritat municipal, que en definitiva representa els interessos i necessitats de la gent de Barcelona. Per tant, hi ha en tot això una actitud de desinterès, de desentendre’s de l’1,5 milions de ciutadans de la capital de Catalunya.

Però és que la resposta de Torra, feta pública per Artadi, és més greu, perquè junt amb la queixa i la insolvència no fa ni un pas per millorar la situació financera de la Generalitat, quan en té una oportunitat d’or: l’entrevista amb Sánchez. La presidenta d’Andalusia va sortir amb un compromís milionari, el d’Astúries, va arrancar la rectificació de negociar el finançament autonòmic. I que li va plantejar Torra? Cat Diàleg en va informar, i no és cap secret que era un breu llistat que contenia algunes grans exigències inevitables, referèndum i presos, junt amb una heterogènia llista de qüestions, que responien més a l’imaginari carlí ( de Carles) i TV3 “la nostra” que a necessitats reals dels catalans i del seu Govern. I per si no fos suficient, el vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia va declarar que no pensava assistir a la reunió per tractar del finançament, perquè només s’accepta la bilateralitat.

A veure si ho entenem, Torra vola sobre els grans principis, i la raó és que el president no ha de descendir a qüestions concretes, però això sí, aterra sobre collonades que diria en Pla, com el Valle de los Caidos i els títols nobiliaris, que és evident que la seva importància no permet agafar el son als catalans. Està vist que aquest tipus de matèria és més prioritari que la qüestió dels diners, aquella que li permet dir tranquil·lament a Ada Colau “un altre dia serà, germana”. Alhora, però, renunciem a acudir al fòrum on s’ha de tractar el finançament.  Quin sentit polític té tot plegat?

És evident que els masovers carlins no faran res que incomodi l’amo, res que signifiqui la possibilitat de millorar qüestions substancials per a Catalunya, perquè la línia de Puigdemont és la de la confrontació i terra cremada. Res que pugui semblar un avantatge  té sentit, perquè ves que no s’ho repensessin i decidissin que ja els hi està bé amb l’autogovern, i abandonessin l’imaginari de la república catalana. I, per això, els deixa freds convertir el Parlament en un mausoleu sense vida, però molt car de mantenir, a l’espera de la república, que ara sí, per la boca del líder, sabem que arribarà abans de 20 anys. En el mentrestant que cada català espavili com pugui, això sí, que pagui religiosament els impostos per mantenir-los generosament a tots plegats. Mai tanta gent que costa tants diners havia fet tan poc.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies