CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Futurs de Catalunya Futurs de Catalunya

Futurs de Catalunya

Quins futurs polítics, i per tant col·lectius, construirem en el nostre país per als pròxims cinc, set anys ?
CatalunyaPolíticaZPortada Izquierda 31 Gener, 2019 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Futurs de Catalunya

La prospectiva està poc acreditada en el nostre temps atès els seus migrats encerts. Han passat els temps i les ganes de quan  el president Carter creia necessari impulsar, el 1977, The Global 2000. Report to the President, que varen costar 900.000$ de l’època, una fortuneta en valor actualitzat (ara la prospectiva està més devaluada). Malgrat tot és una llàstima que no s’utilitzi més en la reflexió política, perquè no es tracta tant de concloure certeses com d’explorar escenaris.

Malgrat els desencerts i les previsions correctes (els models del Canvi Climàtic són prospectiva) pensar en el futur sempre aporta bons coneixements, especialment perquè obliga a identificar tendències. Referides a la situació política de Catalunya i Espanya, algunes reduïdes a perfils estilitzats, són visibles. Les apuntem.

Entre 2010-12 es produí a Catalunya una disrupció política, i l’independentisme, que era minoritari, va créixer ràpidament fins a abraçar més d’una tercera part de la població adulta i situar-se prop del 50%  dels votants. Després del fulgurant creixement, s’estabilitzà. La reflexió sobre el seu naixement disruptiu, la seva velocitat de creixement i el seu estancament, aporten informació sobre el futur de Catalunya.

El PP amb la seva oposició, al carrer i en els tribunals, al nou estatut català aprovat pel Congrés dels Diputats, i la seva incapacitat per actuar davant la posterior resposta independentista, ha deixat d’existir a Catalunya, i ja no  serà la principal força de govern a Espanya. El pròxim president no serà del PP, o en tot cas, ho serà molt mediatitzat. Sense centredreta català, catalanista, no hi haurà estabilitat en la dreta espanyola.

Una gran novetat, una altra disrupció, és el sorgiment d’un partit neo lerrouxista a Catalunya, com a primera força política, però tan aïllat i sense capacitat de govern, que el seu paper a Catalunya és molt més marginal que el que li correspon per la seva força electoral. No anirà a més, sinó a menys, i aquesta tendència frustrarà les possibilitats de Valls a Barcelona.

El sorgiment de Podemos i de Vox no són cap alteració de les tendències subjacents; al contrari, són la seva conseqüència. Recullen gran part del malestar del amplis sectors de població mal representats; recullen greuges objectius als quals ningú els ha sabut donar resposta. El primer pot mimbar a conseqüències de les seves poderoses contradiccions, si no arriba a tocar poder en els pròxims cinc anys. El segon viu la fase inicial d’expansió, que el porta a fer-se present en les institucions. Creixerà en la mesura que capti electorat més ampli, però en tot cas insuflarà nous temes als altres partits. Amb el 12% dels vots pot marcar l’agenda, sobretot en aquells punts que tenen una acollida més popular, com els relacionats amb la perspectiva de gènere, però és difícil que arribi a ser una opció amb capacitat de governar.

L’independentisme ha tingut dos efectes que la seva pujança alimenta: el neo lerrouxisme de C’s i el creixement de VOX; ambdós són negatius per a Catalunya. Han actuat com un medicament salvador que l’únic que ha aconseguit és augmentar el risc del pacient.

L’Independentisme es mantindrà com a horitzó de sentit? Segurament, però dividit com els ecologistes alemanys, en dues fraccions, i en el nostre cas cada cop més enfrontats. Els “reals” i “utòpics” Un corrent, el que amb major certesa pot governar tindrà com a peça principal a ERC transformada en la versió actual del PNB; és a dir en la CiU inicial, el partit de Pujol, un  catch-all party, tot i que sense el seu rerefons cristià. Òbviament no abjurarà de la independència, però passarà a ser un horitzó de sentit i no un objectiu polític, un sentiment però no una pràctica. La seva  en aquest sentit pot ser dinamitzada de la mà de Maragall, si assoleix l’alcaldia aliat amb Colau, i el PSC en el rerefons.

El PDECAT, tan desafortunat des del seu fracàs fundacional, quedarà reduït al no-res si no genera nous lideratges  que recuperin, per a la tercera dècada del nostre segle,  un significat clar de què representa. La candidatura de Joaquim Forn seria un pas en aquest sentit i la valorització del llegat de CIU i la seva obra de govern. Però és improbable perquè la principal característica dels seus quadres és el complex  “no ser prou” independentistes, progressistes, etc. El radicalisme independentista de Puigdemont i la seva Crida amb l’Upper Diagonal,  Torra, Artadi, la pressió dels CDR i l’ANC, els pots fer molt de mal. És des d’aquest pol on s’intentarà bastir l’independentisme unilateral, que necessita, però, dels recursos de la Generalitat i TV3 per mantenir el seu tren de vida. Sovint no tenim prou present que la força electoral i la il·lusió creada, i cada dia més desencisada, tenen el correlat amb la disponibilitat d’uns mitjans extraordinaris. Si perdessin la Generalitat a mans d’ERC i Catalunya en Comú, la seva força cauria en picat. Per aquesta raó, l’apel·lació constant a la unitat és una pura exclamació de supervivència. De fet, aquella evolució d’ERC és la gran esperança del  PSC, per donar estabilitat a un govern del PSOE a Madrid i recuperar poder a Catalunya. Perquè ara per ara la represa socialista té un sostre clar i baix.

En tot aquest panorama sobta la nul·la presència del catalanisme basculant cap al centredreta i centreesquerra, per utilitzar un llenguatge clàssic, que cada vegada serveix per explicar menys la realitat. En altres termes, realment l’actual Parlament de Catalunya expressa bé les inquietuds i necessitats dels seus ciutadans?  A jutjar pels resultats de les enquestes del CEO i la valoració de la política, els partits i les institucions, la resposta és que no. I és que segurament vivim un temps de transició, i les forces en presència no prefiguren bé com serà realment el futur polític català.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies