El proppassat mes d’abril es va fer pública una notícia en la que Miguel Bosé de 55 anys, anunciava per sorpresa la seva paternitat en el seu Twitter y Facebook, de dos nens bessons que es diuen Diego i Tadeo. La notícia periodística (La Vanguardia 28 d’Abril de 2011) indica que Miguel Bosé ha optat per un ventre de lloguer per tenir els seus fills, com ho han fet  d’altres famosos com Ricky Martin. Miguel Bosé indica en el seu Facebook que es l’home més feliç de la terra pel fet d’haver estat pare de dos nens preciosos.

No pretenc fer cap judici de valor de les intencions ni de la persona de Miguel Bosé per les seves decisions. Sí ,però crec que mereix un comentari i una valoració el fet en sí mateix, independentment de la persona, de tenir fills mitjançant el lloguer de ventres materns.

M’agradaria que reflexionéssim què significa la decisió d’optar per un procediment com aquest per tenir un fill:

1.      En primer lloc s’ha de produir una inseminació artificial entre l’espermatozou del que vol ser el pare amb l’òvul de una dona que serà la mare biològica però que no engendrarà el fill en el seu ventre.

2.      En el cas que ens ocupa no sabem si un cop nascut el fill engendrat en el ventre d’una altra dona, la mare biològica , es a dir la que va  aportar l’òvul, voldrà fer de mare o se’n desentendrà.

3.      La inseminació artificial suposa sempre que hi hauran altres òvuls fecundats que  no s’implantaran a la dona que posa el seu ventre i, o bé es destruiran o bé es congelaran per no se sap que fer-ne en un futur. Son vides que haurien esdevingut nens o nenes i que es destrueixen o es congelen per no se sap fins quan.

4.      Un cop realitzada la fecundació in vitro apareix una tercera persona; una dona que ofereix el seu ventre perquè un dels òvuls fecundats in vitro s’implanti en el seu úter,  i aquest inici de vida es desenvolupi dins el ventre d’aquesta dona.

5.      Ella viurà totes les sensacions i emocions pròpies d’un embaràs i els canvis fisiològics i psicològics que es produiran en ella

6.      Un cop s’arriba al moment del part, aquesta dona té el fill o els fills (com en el cas del Miguel Bosé) que no són part de la seva genètica però si de la seva biologia i emocions psíquiques i físiques que ha viscut.

7.      Un cop tingut el esser humà (nen o nena) es desfà de ell o ella, l’entrega al seu pare biològic i normalment cobra uns diners pel que ha fet.

8.      Un cop els nens els rep el pare, ell els haurà d’educar no sabem si sol o també amb la mare biològica que no l’ha engendrat.

Tot aquest procés no hi ha dubte que ha estat possible gràcies als avenços de la tècnica.

Creieu, però que un fet com aquest es per estar-ne orgullós ? La seqüència dels fets esmentats, no podem considerar-los com una aberració de la nostra societat que en nom del progrés, de la llibertat i de no sé quins drets ens ho presenta com un paradigma de conquesta social?