Plantejar ara una organització utòpica de la societat, en el sentit definit per Thomas More, i que es pot resumir com a projecció humana d'un món idealitzat que es presenta com alternatiu al món realment existent, exercint així una crítica sobre aquest, no és estrany en un moment com el que vivim.

En la història del pensament hi ha hagut múltiples ideals utòpics. Des de Plató a la República, al ja esmentat Thomas More o Américo Vespucio, passant per les utopies polítiques del pensament modern o les més recents utopies ecologistes. Totes han fet honor al seu nom i, sobre el paper o sobre la realitat, han fracassat.

La qüestió és si en el moment històric en què ens ha tocat viure, en què sembla esgotada la capacitat de discerniment moral de l'home i en què les injustes estructures econòmiques i polítiques es presenten com una pesada llosa sobre el ciutadà, és encertat plantejar-se una societat, una organització, sí, utòpica per la radical diferència amb el que ara tenim, però no per irrealitzable.

El bé comú

Sempre ha cridat l'atenció per colpejar fortament les nostres consciències, quan en els fets dels Apòstols (4,32-37), se'ns diu, entre altres coses: "i cap tenia per pròpia cap cosa, abans tot el que tenien en comú", o "no hi havia entre ells indigents, ja que tots eren amos d'hisendes o cases les venien (...) i a cada un se li repartia segons la seva necessitat".

Per tant, va existir una organització justa i solidària durant un temps. Es desconeix exactament com ho feien, com ho van viure, i en quin moment van deixar de fer-ho així. El que és cert és que era possible. No se'ns diu que la gent no tingués possessions, sinó que no les tenien com a pròpies. Tenien consciència que la propietat era prestada i al servei de les necessitats dels altres.

La propietat privada, deia Juan Pablo II, és un bé hipotecat al servei dels altres. Bé, doncs potser no hi haurà més remei que repensar a on volem anar i com volem arribar. Segurament passa tot per una generositat sense límits, i els cristians hauríem de ser els primers a donar el pas.