Les últimes dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística (10 de setembre de 2010) mostren altre vegada, després de 10 anys, una davallada de la fecunditat a Espanya. Aleshores varem arribar a tenir la taxa de fecunditat més baixa del món, 1,07 fills per dona fèrtil. Segons l’INE l’any 2009 eren de 1,39 fills per dona en edat fèrtil (de 15 a 49 anys). De nacionalitat espanyola 1,33 i de les estrangeres de 1,67. A Catalunya l’índex total de fecunditat era un xic més alt, de 1,53, essent per les de nacionalitat espanyola de 1,39 i per les estrangeres de 1,93. En qualsevol cas, amb aquestes xifres de fecunditat no pot aconseguir-se el relleu generacional.

Algunes parelles no poden, biològicament, tenir fills, altres es plantegen objeccions per a dir sí als fills, perquè miren l’avenir amb pessimisme, influenciades, encara, per informacions parcials o esbiaixades sobre qüestions demogràfiques. Hi ha qui diu que tenir un fill, avui dia, és una irresponsabilitat. Però moltes parelles posen pegues a ser pares per les dificultats econòmiques i socials que els envolten i que els associen al fet de tenir fills, perquè els consideren una càrrega afegida.

La família, lloc de privilegi

Els fills no són éssers estranys que vénen de fora a destorbar la nostra felicitat. De què els serveix a un home i a una dona estimar-se i que els parlin de progrés, si després no s’atreveixen a donar nom propi a llur futur? Si aquesta por es deu a la pretesa explosió demogràfica, recordem que aquesta no es dóna a les nostres latituds, al contrari.

Cal tenir una visió més àmplia: cada nen, cada nena és, per a la seva família i per al seu país, un avançament de futur. La família és el lloc privilegiat per a la transmissió d’aquells valors ètics i culturals que donen sentit a la vida i ajuden a la persona a aconseguir la seva pròpia identitat; valors que son apresos en la mesura en què són viscuts.

Llavors, per què aquesta por a la vida, a engendrar-la o que altres ho facin? És tasca de tots promoure un ambient favorable a la família i transmetre als joves la il·lusió de ser pares. Per a aconseguir-ho no seran suficients ni la constatació objectiva de la davallada de la taxa de fecunditat a Espanya, ni promoure la conciliació de la vida familiar i laboral, ni els incentius fiscals a les empreses que contractin dones amb fills, etcètera. (Tot i que benvingudes siguin aquestes i altres mesures que puguin adoptar-se). El que realment anima a tenir fills és un sentit de la vida propi de persones humanes dotades de cor, d’intel·ligència i de voluntat, amb il·lusió de viure i de lluitar perquè altres també tinguin oportunitat de fer-ho.