03.05.201

Gilles Kepel - "La fine politica degli estremisti già segnata dalle rivoluzioni", ("La fi política dels extremistes marcada ja per les revolucions")

La mort física de Bin Laden arriba després de la seva mort política, liquidat per les revolucions democràtiques àrabs, amb eslògans situats a les antípodes de la seva ideologia islamista radical. Si Bush l'hagués mort durant la seva guerra contra el terror, Bin Laden hauria estat un màrtir de la causa gihadista i un símbol, per a molts dels moviments antioccidentals del món musulmà. La seva desaparició tanca una dècada fosca de les relacions entre el món musulmà i Occident, iniciada amb els atemptats de l'11 de setembre i acabada amb la revolució del gessamí a Tunísia i les aspiracions dels pobles àrabs a la democràcia i als drets humans. La nebulosa d'Al-Qaeda conserva la seva capacitat de fer mal. Al-Zawahiri, el seu principal ideòleg, acaba de difondre un vídeo d'una hora de durada donant ànims a un gihadista detingut quan va ser assassinat el president egipci Sadat que ara acaba de crear un partit polític islamista radical a Egipte. La branca d'Al-Qaeda al Magreb té en el seu poder, com a ostatges, quatre francesos i no sabem l'entrellat encara del atemptat de Marràqueix. El terrorisme encara és present, però la seva capacitat de mobilitzar la gent s'ha acabat. Bin Laden era criticat en públic en el món musulmà però se l'elogiava en privat per haver causat una immensa humiliació als Estats Units. La seva eliminació hauria d'afectar la psicologia de les masses en el món islàmic per dissipar aquestes il.lusions. Els dèspotes àrabs han aconseguit ajornar els canvis durant deu anys fent servir la por. El dictador de torn es presentava com a garantia per deturar Bin Laden i els seus partidaris extremistes. Però les coses han canviat des del desembre del 2010. Han caigut els dictadors de Tunísia i Egipte i altres són a la sala d'espera. Ara també ha caigut Bin Laden. El canvi que s'està produint al món àrab, obra de forces socials i politiques locals, troba alè en la mort del més carismàtic dels gihadistes. Els reptes a què fa front el president Obama són considerables. Un president a qui els seus adversaris del Tea Party consideraven atemorit amb tot el relacionat amb l'Orient Mitjà i creien que estava massa condicionat pels interessos àrabs i palestins, ha aconseguit el que els milhomes del govern anterior no havien pogut fer: matar el responsable dels atemptats de l'11 de setembre, fer justícia a les víctimes innocents de les Torres Bessones, del Pentàgon i de l'avió que va estavellar-se. A més de la popularitat que això suposa cara a les pròximes eleccions presidencials, Obama disposa de la peça fonamental que el pot ajudar a desbloquejar la situació a l'Orient Mitjà, amb el rellançament del procés de pau i el reconeixement de l'Estat palestí durant l'Assemblea general de l'ONU el pròxim mes de setembre.

04.05.2011

Bernard Guetta - La double mort d'Oussama ben Laden, (La doble mort d'Ossama bin Laden)

No era només un boig sanguinari responsable de la mort de més musulmans que no pas de judeocristians. Bin Laden tenia les seves raons, que van modelar durant vint anys la història islàmica i van estar a punt d'embarcar el món sencer en una guerra de religions. Anticomunista, multimilionari i creient, estava convençut que l'islam i les seves brigades internacionals havien fet caure l'URSS derrotant l'Exèrcit Roig a l'Afganistan. S'oblidava,
però, que els voluntaris no haurien pogut arribar del Magreb ni del Machrek si la CIA no hagués organitzat la seva mobilització i no haurien pogut fer res sense els diners saudites, la logística pakistanesa i les armes nord-americanes. Ossama estava equivocat perquè havia arribat a la conclusió que la seva fe podria fer caure el comunisme i creia que també podria vèncer els Estats Units, contra els quals va dirigir la seva actuació a partir del 1989, després de beneficiar-se del seu suport contra el comú enemic soviètic. L'home de l'11 de setembre era tan antiamericà com anticomunista i tots els règims àrabs li semblaven uns traïdors a l'islam, als seus ulls tots eren criatures de l'Occident cristià, una cinquena columna amb la qual calia acabar, així com amb els seus mestres, organitzant un exèrcit de creients. Amb aquest objectiu va crear Al-Qaeda, amb molts exvoluntaris de l'Afganistan i va agrupar sota la seva bandera molts joves musulmans cultes, fascinats per la seva proposta, la guerra santa que rellançaria l'avanç d'un islam deturat des de feia cinc segles a causa del Renaixement europeu. Enfortit per l'atemptat de les Torres Bessones, Al-Qaeda encarnava una esperança de revenja històrica sobre Occident. Bin Laden, com Lenin al moviment obrer rus, va atreure gent de més enllà del cercle dels seus partidaris, però l'islamisme ja entrava en decadència a causa de la teocràcia iraniana. Pensava que l'11 de setembre portaria a una guerra de la qual l'islam en sortiria vencedor. Però des del 1997 l'islamisme era rebutjat en l'únic Estat on havia triomfat ja que, contràriament al que prediquen els il.luminats d'Al-Qaeda, els pobles musulmans no aspiren a retornar al califat del segle VII, sinó a recuperar el seu retard històric, amb eleccions lliures i una separació de poders, amb la democràcia i la llibertat, fent seus uns valors que no són occidentals sinó universals. Amb els seus crims, Ossama va convèncer molts occidentals que l'islam i la democràcia eren incompatibles, però els manifestants egipcis, tunisians, sirians, libis i iemenites han mostrat el contrari. Ossama estava cada vegada més sol i els seus protectors dels serveis secrets pakistanesos han acabat per deixar que els nord-americans fessin la feina bruta d'eliminar-lo. Aquest home que va fer tremolar els Estats Units i el món sencer ja no servia ni per ajudar el Pakistan a assegurar el seu control sobre l'Afganistan. Era mort abans de ser mort. Aquest profeta cec amb la seva mort ha tret qualsevol mena de justificació als dictadors àrabs per deixar el terreny lliure a unes societats musulmanes que rebutgen tant la teocràcia com l'autocràcia.

04.05.2011

Salman Rushdie - Il doppio gioco del Pakistan nella notte di Al Qaeda, (El doble joc del Pakistan en la nit d'Al-Qaeda)

Bin Laden va morir la nit de Walpurgis, la nit de les fogueres. L'esperit de festa dels nans era evident a les cares de la gentada que cantava "EUA!" a les portes de la Casa Blanca, a la Zona Zero i a altres llocs. Una dècada després de l'11 de setembre, la cacera humana havia trobat la seva presa i els nord-americans estan satisfets amb el missatge que envia aquesta mort: "Ataqueu-nos i no pararem fins a caçar-vos". Molts de nosaltres no havíem cregut en la imatge d'un Bin Laden alimentant-se de plantes i insectes a les coves de la frontera pakistaneso-afganesa. Bin Laden va néixer ric i va morir a casa d'un home ric. Hem sentit dir que el mul·là Omar, el líder dels talibans afganesos, està protegit en una casa controlada pels serveis secrets pakistanesos, prop de la ciutat de Quetta, al Balutxistan, i semblava probable que Bin Laden també tingués casa. Ara el Pakistan ha de donar respostes a un seguit de preguntes. El vell truc de fer veure que no sabia res es fa difícil de creure, i menys en uns Estats Units que han tractat el Pakistan com un aliat, tot i conèixer el seu doble joc i el seu suport, per exemple, a la xarxa Haqani, que ha matat centenars de nord-americans a l'Afganistan. Els fets són massa clars per poder tapar-los. L'home més buscat del món va ser descobert vivint a menys d'un quilòmetre de l'acadèmia militar d'Abbottabad, l'equivalent pakistanès de West Point, en una contrada on hi ha soldats a cada cantonada i sols a 96 quilòmetres d'Islamabad, la capital del Pakistan. Una casa gran sense telèfon ni connexió a Internet. Hem de creure que el Pakistan i els seus serveis secrets no sabien res, que ningú el va ajudar a instal·lar-se allí mentre dirigia Al-Qaeda, amb missatgers amunt i avall durant cinc anys? Queda provat que els grups gihadistes antiindis tenen el suport del Pakistan, que els proporciona refugi i ajut per dur a terme una guerra per poders al Caixmir. En els últims anys, aquests grups han demanat suport als talibans pakistanesos per formar noves xarxes de violència. Només cal veure que les primeres amenaces de represàlia per la mort de Bin Laden no les ha fet Al-Qaeda, sinó els talibans pakistanesos. L'Índia, l'obsessió dels militars pakistanesos, és la raó del doble joc, ja que el Pakistan tem l'augment de la influència índia a l'Afganistan i tem que si aquest estat derrota els talibans seria un client de l'Índia i el Pakistan quedaria atrapat entre dos estats hostils. La paranoia pakistanesa no pot subestimar-se. Els Estats Units han tolerat durant molt de temps aquest doble joc dels pakistanesos perquè necessitava el seu suport en la guerra a l'Afganistan i amb l'esperança que els dirigents pakistanesos acabarien veient el seu error i rectificarien, perquè el que volen els gihadistes és ocupar el seu lloc. El Pakistan té armament nuclear i si arribés a passar el pitjor, els generals que ara fan el joc a Al-Qaeda serien les pròximes víctimes dels extremistes. La casa on vivia Ossama proporciona una prova addicional de la perillosa bogeria del Pakistan. El món ha de demanar explicacions satisfactòries al Pakistan i, en cas de no trobar la resposta adequada, seria el moment de declarar-lo estat terrorista i fer-lo fora de la
comunitat internacional.

04.05.2011

Robert D. Kaplan - Una prova che cambia la politica estera Usa, (Una prova que canvia la política exteriors dels Estats Units)

En la guerra, la moral ho és tot. La mort de Bin Laden a mans de les forces especials nord-americanes ha disparat la moral dels nord-americans, donant un cop mortal a la d'Al-Qaeda, amb repercussions a tot el món. Bin Laden no s'havia limitat a desaparèixer, sense donar notícies seves, alimentant les esperances dels seus devots seguidors sunnites. No ha mort de mort natural. Ha estat localitzat i eliminat. Entre els múltiples efectes positius d'aquesta actuació, em limitaré a assenyalar els següents. El president Obama ha demostrat d'una vegada per totes que els demòcrates són un partit capaç de defensar la seguretat nacional, fet que afavoreix les seves possibilitats de ser reelegit a la Casa Blanca, però, sobretot, és un fet essencial per a la democràcia nord-americana. El país havia retornat als temps de la guerra freda, quan els temes de seguretat nacional dominaven l'agenda política. Ara al president Obama li serà més fàcil imposar retallades a les despeses militars. Les relacions amb el Pakistan podrien millorar a nivell estructural. Els Estats Units mai han imposat canvis a nivell intern, sinó que s'han limitat a demanar un major ajut en temes com la captura de dirigents d'Al-Qaeda. Ara, sense Bin Laden pel mig, les relacions mútues poden millorar i serà més fàcil col.laborar amb els serveis secrets per poder capturar Al-Zawahiri, un destacat dirigent d'Al-Qaeda, i el mul·là Omar, líder dels talibansafganesos. La mort de Bin Laden, per altra part, reforça el prestigi dels nord-americans a l'Afganistan i pot ajudar a acostar els talibans a un pacte amb el govern de Kabul i alhora fer possible una retirada substancial de tropes nord-americanes el 2014. La guerra seguirà en estats com el Iemen i Somàlia, on des de fa temps Al-Qaeda hi té filials seves, però aquests delegats han sofert un cop dur amb la mort del seu líder. De manera indirecta, la mort de Bin Laden afavorirà la democràcia a l'Orient Mitjà, perquè ha donat un enorme cop simbòlic a l'extremisme. La batalla pel progrés a la regió serà llarga i lenta, amb explosions caòtiques en un o altre estat, però la revolta contra els règims tirànics fossilitzats, seguida de la mort de Bin Laden, són una esperança per a la zona. La desaparició del líder d'Al-Qaeda servirà també per redimensionar les ambicions de Hamas i dels Germans Musulmans egipcis i sirians, els quals sempre han volgut imitar el seu exemple de desafiament a Occident. Al-Qaeda va resultar afectada per les revolucions àrabs en favor de la democràcia i ara està en el seu punt de major debilitat. Si la zona de l'Orient Mitjà adquireix una major estabilitat degut al debilitament de l'extremisme, el president Obama podrà centrar la seva atenció a l'Extrem Orient, on se situa el vertader centre de l'economia mundial i de l'activitat naval i marítima. Obama ja ha reduït de manera considerable les forces nord-americanes a l'Iraq, ha promès la retirada de l'Afganistan el 2014, ha eliminat Bin Laden, ha evitat una guerra amb l'Iran, ha desenvolupat una política exterior més vigorosa i creativa envers l'Àsia oriental, donant seguretat als seus aliats del Mar de la Xina meridional. Hi ha incertesa a Líbia, però sense la presència de tropes terrestres no hi ha perill d'embolicar-se en una guerra llarga. Malgrat totes les crítiques, aquest govern pot afirmar que té la política exterior més competent i eficaç des del temps del president Bush pare.

04.05.2011

Richard A. Clarke - One down..., (Un de menys...)

Els Estats Units havien d'acabar amb Bin Laden per satisfer el seu sentit de la justícia i per posar fi al mite de la seva invencibilitat, però llençant el seu cos al mar no es posa fi al terrorisme ni s'elimina la ideologia dels seguidors del líder ara mort. L'enorme violència dels atemptats d'Al-Qaeda ens feia oblidar que l'objectiu de l'organització és canviar els governs del món àrab per crear uns estats islàmics purs i reinstaurar el califat islàmic. En la llista d'objectius, el president egipci Mubarak ocupava un lloc destacat. Els manifestants pacífics
han aconseguit fer-lo fora sense terrorisme i sense Al-Qaeda. L'alegria per la mort de Bin Laden pot ser prematura perquè per a molts ideòlegs islamistes la primavera àrab representa l'eliminació d'uns obstacles que s'interposaven en el seu camí cap a la fundació del califat. El seu objectiu final no ha canviat ni la voluntat de servir-se del terrorisme. La mort de Bin Laden pot portar Al-Qaeda a un nou atemptat que demostri que no ha desaparegut ni està morta, però l'amenaça més forta procedeix de les seves filials, dels grups afiliats amb gran autonomia per actuar pel seu compte i fer atemptats contra Estats Units, Europa i els governs laics del Pròxim Orient. Una vegada creats aquests grups, ja no necessitaven Bin Laden per funcionar. Ni la primavera àrab ni la mort de Bin Laden faran que els extremistes es facin enrere. En moltes societats musulmanes hi ha un radicalisme que neix de la percepció de ser víctimes d'Occident i que s'ha nodrit de la ineficàcia i la corrupció dels governs corresponents. Al-Qaeda era i és una vàlvula d'escapament que proporciona als joves gihadiistes una manera de desfogar el seu odi envers Occident i el seu govern. La creença que la religió els demana actuar amb violència contra els infidels d'Occident i els dirigents apòstates musulmans impurs fa que els extremistes no s'aturin per la mort de Bin Laden ni perquè Al-Qaeda sigui eliminada. Continuaran amb la violència i no acceptaran com a substituts del califat règims més democràtics o menys corruptes. El repte per als Estats Units consisteix no sols en acabar amb Al-Qaeda, sinó en ajudar els musulmans moderats a crear un contrapès amb una ideologia prou atractiva i una estructura organitzativa eficient per fer front als extremistes. El govern egipci era corrupte i incapaç, com ho són els règims de Líbia, Síria i el Iemen, però entre els qui es disposen a aprofitar els canvis en aquells països hi ha els qui comparteixen la idea de Bin Laden de crear un imperi religiós. Hi ha grups moderats, tolerants i alguns de laics, però no tenen alternatives o no saben comunicar o no disposen d'una organització que els permeti difondre els seus punts de vista. Nord-americans i europeus haurien d'ajudar a fer sorgir organitzacions polítiques viables. I si no hi ha inversions que creïn nous llocs de treball, els nous governs cauran sota el pes de l'atur juvenil. Si l'eficiència no substitueix la corrupció, no hi haurà inversions, i si no hi ha moviments alternatius amb ideologia i habilitat per fer un canvi, els extremistes ocuparan el buit i malgrat la mort de Bin Laden podrien obtenir el seu objectiu.

05.05.2011

Bernard-Henri Lévy - La mort de Ben Laden et la question pakistanaise, (La mort de Bin Laden i la qüestió pakistanesa)

Bin Laden ha mort, però d'alguna manera ja era mort. Ningú creia, des de feia temps, en la seva perspectiva d'un islamisme radical que prendria el relleu del comunisme ni en les seves ambicions planetàries. El pitjor assassí en sèrie de la història contemporània, l'inventor d'una nova estratègia terrorista, el patró d'una ONG del crim que ha matat, en deu anys, milers i milers de civils, ha sortit de l'escenari mundial i és una gran notícia. Ara es plantegen les següents preguntes. 1) Qui ha matat Bin Laden? Un escamot de les forces especials nord-americanes, així com la coalició antiterrorista que el buscava des de feia deu anys. I les masses àrabs que suposadament havien de caure als seus braços però no hi van caure. Bin Laden ha mort perquè la majoria de musulmans l'havia desautoritzat i perquè deu anys després, la primavera àrab l'ha condemnat. 2) Què ha permès matar Bin Laden? La presència de les forces nord-americanes molt a prop del Pakistan, en el veí Afganistan. Això dóna la raó a la coalició antiterrorista en la seva guerra a l'Afganistan i mostra que és una guerra que calia fer i que ara recull els fruits de la reconciliació i de la pau. És la victòria dels qui després del 2001 no accepten deixar-se portar pel derrotisme que els envolta, és una derrota per l'esperit muniquès i la seva frivolitat. 3) Què passarà a partir d'ara? Una lliçó per a tots els terroristes del món i també pels talibans i un
afebliment pel petit exèrcit del crim que dirigia Bin Laden. Aquesta mort és una victòria però encara no és la derrota definitiva del terrorisme. 4) Què fer del cadàver de Bin Laden. És una qüestió simbòlica i políticament essencial. Llençat al mar d'Oman donarà naixement a les habituals teories complotistes que faran dubtar sobre la seva vertadera mort. Fa falta que els nord-americans publiquin la fotografia del cadàver per poder tallar totamena d'especulacions. Ho van fer quan van acabar amb el Che Guevara però, de fet, el van transformar en una icona. 5) Finalment, el Pakistan. L'operació ha estat possible gràcies a la cooperació d'aquest aliat dels Estats Units, que disposa d'armament atòmic. Ara bé, es deia que Bin Laden s'amagava en coves, que anava de refugi en refugi, com una bèstia perseguida, a les zones tribals i resulta que era al cor del Pakistan, a quaranta quilòmetres de la capital, Islamabad, en un barri residencial ple de militars retirats. Això fa pensar que estava protegit i que han decidit lliurar-lo ara als nord-americans després de negociar un preu. La desaparició de Bin Laden reforça la meva idea que el Pakistan nuclearitzat, sotmès al control dels seus serveis secrets, avui dia, com ahir, és un dels llocs més perillosos del món.

06.05.2011

Ian Bremmer - The collateral damage in Pakistan, (Danys col·laterals al Pakistan)

La mort de Bin Laden marca per als Estats Units el començament de la fi de la guerra de l'Afganistan i això significa que les relacions entre els EUA i el Pakistan, prou complicades, es veuran sotmeses a noves tensions. La intenció del president Obama de retirar les tropes d'aquell estat asiàtic van ser anunciades ja fa temps i va donar la data límit del 2014; va anunciar que s'iniciaria el pròxim mes de juliol. Obama té pressa. El fins ara secretari de Defensa, Robert Gates, es retira el 30 de juny i el succeirà el director de la CIA, Leon Panetta. I el general Petraeus, cap de les tropes nord-americanes a l'Afganistan, ocuparà el càrrec de Panetta al front de la CIA. El nou equip responsable de la seguretat segurament retallarà costos en defensa, però la retirada de tropes suposa un perill per al president Obama cara a la seva reelecció l'any vinent, ja que està exposat a acusacions de feblesa. L'ordre de matar Bin Laden li ha proporcionat una resposta contundent a aquestes possibles acusacions. El segon canvi significatiu a partir de la mort de Bin Laden és un deteriorament de les relacions amb el Pakistan. A Washington tothom es pregunta com és possible que el líder d'Al Qaeda visqués en una casa feta a la seva mida a pocs quilòmetres de la capital i sense que els serveis secrets sabessin res. Ha quedat clar que, per a aquesta missió, Washington no tenia confiança en el Pakistan i no va informar el seu govern dels fets fins que l'helicòpter que portava el cos de Bin Laden mort no va deixar l'espai aeri del Pakistan. Els serveis secrets pakistanesos, per no haver de confessar el seu doble joc, han preferit quedar com uns incompetents. A Washington es demana una investigació sobre la complicitat del Pakistan amb Al-Qaeda i una revisió de l'ajut anual a aquell país. Ja fa temps que hi ha sospites sobre el grau de compromís dels pakistanesos amb els esforços antiterroristes dels EUA, però el govern d'Obama s'ha mostrat discret. L'almirall Mullen, cap de l'Estat Major conjunt dels EUA, ha visitat Afganistan més de vint vegades per treballar amb el general pakistanès Kayani, cap de l'Estat Major, per superar la desconfiança mútua. Fa poc, Mullen va acusar els serveis secrets pakistanesos de relacions amb una xarxa de milícies islamistes a qui donen suport, diners i entrenament a combatents que es dediquen a matar nord-americans. Kayani ha negat les acusacions dient que és "propaganda adversa". Quan el govern nord-americà ha explicat l'operació per eliminar a Bin Laden no ha acusat en cap moment el Pakistan, ans el contrari, va recordar que aquest país ha fet possible la captura o mort de diversos dirigents terroristes. El president pakistanès, Asif Ali Zardari, ha escrit a "The Washington Post" que dóna suport a les actuacions antiterroristes dels Estats Units, però l'antic president pakistanès, general Pervez Musharraf, s'ha queixat de que s'havia violat la sobirania del Pakistan i un senador demòcrata nord-americà ha demanat la suspensió dels 3.000 milions de dòlars d'ajut dels EUA al Pakistan fins que el Congrés i el poble nord-americà estiguin segurs de que el Pakistan no protegeix els terroristes. No ha calgut l'ajut del Pakistan per matar a Bin Laden, però això no vol dir que no sigui un soci essencial per continuar la lluita contra el terrorisme islàmic.