Iniciar Sessió
RSS
Facebook
Twitter
Economia
La reforma de les pensions de Zapatero dispararà les desigualtats socials
Ens espera més pobresa: la reforma de les pensions que el Govern socialista aprovarà suposa un increment de la pobresa relativa, que arribarà a un de cada cinc catalans
11.01.2011 | ISABEL ORDÓÑEZ
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
La pressió dels mercats i dels seus veïns europeus ha obligat al Govern que presideix José Luis Rodríguez Zapatero a canviar els seus plans d'aprovar a finals març del 2011 la reforma de les pensions i avançar al proper 28 de gener.
Els efectes de la polèmica 'pensionada', que preveu retardar l'edat de jubilació fins als 67 anys i ampliar el període de càlcul de la pensió dels 15 anys actuals fins als 20 (s'estudia arribar fins i tot als 25), es deixaran sentir de forma contundent sobre el col·lectiu de futurs jubilats.
Tant és així que la reforma laboral suposa una retallada del 20% de la jubilació i incrementarà de forma significativa les desigualtats socials, fins al punt que la pobresa relativa afecta a un de cada quatre espanyols.
No és cap novetat que les retallades en la prestació dels futurs pensionistes, provocats per una reforma de la Seguretat Social, són lesius per als treballadors. Però, què permet concloure que en aquesta ocasió hi haurà un notable augment de les desigualtats socials?
Les pensions, arma contra la pobresa
El primer argument de pes és que les pensions són el mecanisme de redistribució de la renda més important que hi ha a la societat espanyola, una societat per cert molt desigual després de 14 anys de creixement econòmic ininterromput fins a l'arribada de la crisi.
Cal recordar que la pobresa relativa o risc de pobresa fa referència a la població amb renda familiar inferior al 60% de la mitjana de la renda familiar espanyola.
Quan encara la crisi no havia impactat a Espanya, abans d'operar cap transferència, és a dir el que les administracions públiques distribueixen bàsicament en pensions i prestació per atur, la pobresa relativa era del 38%.
L'efecte de les pensions la feia baixar fins al 24% (14 punts menys), i la resta d'ajudes socials la rebaixava al 19,8% (4,2 punts menys), que és el nivell de pobresa relativa que hi havia abans de la crisi.
A Catalunya, abans de les transferències la pobresa es situava en un 35,5%, amb l’assumpció del control de la Seguretat Social va baixar fins el 20,6% i després de la transferències socials la xifra va situar-se en un 17,2% (per sota del 19,8% d’Espanya).
Les pensions constitueixen, d'aquesta manera, l'element més determinant que allibera en bona mesura de la pobresa.
La futura jubilació, un 20% menys
Vist l'anterior, cal afegir que un estudi elaborat per l'asseguradora AXA considera que l'impacte de la reforma laboral que proposa Zapatero sobre el pensionista suposarà aproximadament per a aquest una retallada del 20% de la seva jubilació.
L'informe revela que l'ampliació del període de cotització per calcular la pensió suposa un impacte per al pensionista, i al mateix temps un estalvi per a la Seguretat Social, que oscil·la entre el 3,4% i el 4,5%, segons els diferents escenaris utilitzats d'edat del treballador, salari i anys cotitzats.
Per la seva banda, el retard de l'edat de jubilació és molt més impactant per al pensionista, ja que la retallada de la prestació suposa una variació de entre el 17,3% i el 21,3%, segons AXA.
En aquest cas l'asseguradora s'ha basat en les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i els de les pensions del Ministeri de Treball i Immigració. I per a la Seguretat Social aquesta decisió suposa dos anys més de cotitzacions i un estalvi de la pensió per al sistema de dos anys.
Més pobresa relativa
Tot això es pot traduir en un augment de 3 punts de la pobresa relativa. Així, si a Catalunya estava en el 17,2% abans de la crisi, amb la reforma de les pensions de Zapatero aquest percentatge es dispararia fins al 20,2%. A això se li
A més, adaptat a la nova situació de crisi representaria aproximadament el 21,4% ja que el 2009 la xifra ja havia crescut fins el 18,4%. Això significaria un de cada cinc catalans. Tot això considerant que la resta d'ajudes socials que fan baixar el percentatge de pobresa es mantinguin en les mateixes xifres i no hi hagi retallades.
En aquest sentit, ja és un fet la desaparició de l'ajuda dels 426 euros per als aturats de llarga durada, als quals se'ls havia acabat la prestació. El nou retall afectarà a unes 700.000 persones que es quedaran sense res i es sumaran al més d'un milió de “desocupats que ja no tenen cap tipus de cobertura econòmica en aquest moment”, com recorda Toni Ferrer, secretari d'acció sindical de la UGT .
També cal considerar que el salari mínim perdrà poder adquisitiu el 2011 per segon any consecutiu, ja que els plans del Govern socialista apunten a una pujada per sota de la inflació.
De fet, els càlculs per al pròxim exercici situen aquesta pujada per sota del 1,5% d'aquest any, segons fonts del mateix Executiu, quan la mitjana de la inflació la situen els analistes en el 1,6%.
L'actual salari mínim és de 633 euros mensuals, un dels més baixos de la UE, i no arribarà a 650 euros el 2011, el que implica renunciar a situar aquesta renda en els 800 euros al final de la legislatura, tal com va prometre Zapatero abans que li esclatés la crisi que ell va negar durant molt de temps.
La pobresa relativa, doncs, després de les mesures proposades per Zapatero, pot incrementar les actuals estadístiques que, segons els informes de Càritas, ja compten amb vuit milions d'espanyols en aquesta situació, mentre el nombre de llars amb tots els seus membres en atur és ja de 1.292.300, segons les dades de l'EPA.
|
Dades del destinatari
