El Museu Nacional d'Art de Catalunya exposa per primera vegada a Espanya les obres més representatives de Gustave Coubert (1819 –1877). La mostra ‘Realisme(s). L’empremta de Coubert’ proposa un recorregut pel realisme amb algunes de les obres més emblemàtiques del pintor francès que va fundar el moviment realista. L’exposició també ofereix l'obra d'altres pintors francesos per tal de mostrar la seva influència en la pintura catalana del segle XIX, principalment Ramon Martí Aldina, el màxim representant del moviment realista al nostre país.

Aquesta exposició temporal, que es podrà veure fins el 10 de juliol reuneix unes 80 obres, entre pintures, dibuixos, fotografies i gravats, que permeten acostar-se al moviment realista des d’un punt de vista estètic, iconogràfic i temàtic.

De Gustave Courbet es poden veure 17 de les seves pintures més emblemàtiques que han contribuït a convertir-lo en un referent ineludible del moviment realista, la gairebé totalitat de les quals es podran veure per primera vegada a Espanya. Així mateix, de Ramon Martí Alsina (1826-1894) es presenta un nombre semblant de peces dins la seva producció més inequívocament realista. Un i altre van acompanyats d’altres pintors realistes francesos, com ara Carolus-Duran (1837-1917), Jean-Baptiste-Camile Corot (1796-1875), o Jean François Millet (1814-1875), i catalans, com Benet Mercadé (1821-1897), Antoni Caba (1838-1907), Simó Gómez (1845-1880) o Pere Borrell del Caso (1835-1910).

Les obres dels artistes catalans, la majoria dels quals estan molt ben representats a les col·leccions del MNAC, permeten contextualitzar el moviment realista al nostre país, i comprovar l’efecte de contagi i l’estimulant influència que els realistes francesos, i especialment Courbet, varen tenir a la pintura catalana de mitjan segle XIX, per altra part l’únic focus d’aquesta tendència a Espanya. L’exposició té com a objectiu posar de manifest que el realisme català va mostrar una indubtable permeabilitat a les novetats artístiques procedents de París.

Cinc àmbits d’exposició

La mostra, centrada en la figura, està articulada en cinc àmbits i inclou algunes de les temàtiques cultivades pels pintors realistes, com ara el retrat, l’autoretrat, el nu o les escenes de gènere. El primer dels àmbits, ‘Miralls’, ofereix una mostra del gènere de l’autoretrat, que ocupa un lloc important a l’exposició atès l’ interès que aquest tema va despertar entre els pintors realistes, per als quals la imatge reivindicativa que perseguia el reconeixement social havia perdut la seva vigència.

La segona de les propostes, ‘Presències’, mostra l’interès que els artistes realistes van mostrar per representar personatges del seu entorn. Courbet va representar en nombroses ocasions les seves germanes, mentre que els fills de Martí Alsina van ser els models d’algunes de les seves pintures de la dècada de 1860. ‘Art vivent’ reprodueix la voluntat realista de plasmar els personatges i les escenes quotidianes tal com eren a la realitat del moment, sense concessions a la imaginació de l’artista.

D’altra banda, l’àmbit ‘Transgressions’ està impregnat de la visió idealitzada del cos de la dona que garantia l’assoliment de la bellesa ideal i l’exclusió de la sensualitat. Van ser els pintors realistes –i els fotògrafs- els primers que van gosar transgredir la tradició: el cos de la dona deixa de tenir les formes llises i ideals de una deessa per incorporar tots aquells “accidents” que la fan de carn i ossos. Finalment, l’espai ‘Realismes’ ofereix una selecció de peces per reivindicar que el realisme és un corrent viu que mai no deixa de buscar la manera de fer-se present.

‘Realisme(s). L’empremta de Courbet’ inclou també una selecció de pintures i estampes del segle XVII, destinada a exemplificar l’ascendent que l’obra dels grans mestres barrocs va exercir sobre la pintura del segle XIX. Obres d’alguns dels grans mestres de la època, com Velázquez, Murillo, Rembrandt o Ribera apareixen de manera intermitent al llarg de la mostra. I, per tal de suggerir que el realisme és un corrent viu que persisteix en el temps, la mostra es clou amb una selecció d’obres d’Antoni Tàpies en diàleg amb els realistes que protagonitzen l’exposició.

Cal destacar que la mostra coincideix amb la posada en marxa del servei de signoguies per a facilitar la visita al Museu a les persones sordes. El MNAC es converteix així en el primer museu a Espanya que ofereix aquest servei i ho fa en tres llengües de signes: català (LSC), espanyol (LSE) i internacional.