1

Segons dades de l'Organització Internacional de Treball (OIT), el 10% dels assalariats que més guanyen multipliquen per 4,1 el salari mitjà del 10% dels treballadors que guanyen menys. Això demostra que Espanya està entre els països de l'OCDE amb més nivell de desigualtat salarial.

L'índex de desigualtat d'Espanya (4,1) és només més gran entre els països desenvolupats als Estats Units (4,9), Regne Unit (7,2), Nova Zelanda (4,6), Corea (4,7) i Israel (11,2). Però aquesta desigualtat no és perquè els salaris alts siguin molt superiors als d'altres països ("estem en la zona mitjana a Europa a retribucions a directius", diu Rafael Barrilero, de la consultora Mercer) sinó al fet que "els salaris espanyols estan entre els més baixos d'Europa "assenyalen Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques de la UPF, i Marta Tur, directora tècnica de l'Observatori Social d'Espanya en el seu estudi Salaris i beneficis empresarials a Espanya, segons recull La Vanguardia.

Aquestes dades confirmen un fenomen que s'està accentuant des de l'inici de la crisi i que és que en l'actualitat la desigualtat a Espanya presenta una dimensió semblant a la dels països anglosaxons. Aquests països tradicionalment ha gaudit de més desigualtat social, però també més mobilitat social. Aquest context donava peu a que les persones amb una major capacitat d'interaccionar en el mercat laboral fossin les que gaudiran de més preeminència.

De tota manera, Europa en general proposa un context més mesurat. Això és gràcies al fet que el Vell Continent està influït pel capitalisme renà que consisteix en la forma col·lectivista de producció i distribució dels recursos socials. A més, la Comissió Social de Mercat, les arrels democratacristianes i la socialdemocràcia provoquen un panorama on hi ha amortidors socials i conseqüentment desigualtats més petites.

Espanya tradicionalment no ha tingut aquesta tendència a polaritzar els sous dels treballadors, però en el context de crisi actual això s'ha accentuat.

Curiosament, en l'actualitat se li feta en cara al Govern de primer ministre italià, Silvio Berlusconi que el 3,8% de la població italiana viu en el llindar de la pobresa. Cal recordar que aquest mateix indicador a Espanya supera àmpliament el 8%, és a dir, un 50% més alt. Això comparant a Espanya amb Itàlia, no amb els països nòrdics que constituirien una diferència encara més gran.

La crisi serveix com a termòmetre per identificar múltiples problemes abans ocults després de la bonança econòmica. Un dels aspectes que s'estan desemmascarant és que precisament aquesta pobresa es veu accentuada si la família és nombrosa. La família nombrosa està desemparada. A més, a això cal sumar que el context espanyol està malmès per diferents fronts, un dels més sagnants és el creixement dels aturats, que no té parangó a Europa. Un problema que ve d'abans de la crisi i el context només ha fet que accentuar-ho.