Iniciar Sessió
RSS
Facebook
Twitter
Opinió
Dia de la dona
Totes les teories i els autors que han parlat magníficament sobre la igualtat de drets entre l’home i la dona, contrasten amb una civilització que tolera l’avortament selectiu de nenes
28.03.2012 | MONTSERRAT RUTLLANT I LAURA DOMÈNECH
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Ara que ja fa dies de la celebració del Dia de la Dona, i gairebé ja se n’ha apagat el ressò, voldríem dir la nostra i donar unes quantes idees al voltant d’aquest tema.
Totes les celebracions del Dia de la Dona, i totes les teories i els autors que han parlat magníficament sobre la igualtat de drets entre l’home i la dona, contrasten amb una civilització que tolera l’avortament selectiu de nenes, la qual cosa provoca un dèficit de milions de dones, especialment, a l’Àsia. Per a aquestes nenes no existeix la paritat, que és una conquesta llargament reivindicada al món occidental.
Hi ha partits polítics que n’han fet bandera i que, quan hi ha una convocatòria electoral, exigeixen el mateix nombre de candidats i candidates. Encara ressona a les nostres oïdes la veu de la senyora Bibiana Aído, ministra d’Igualtat, dirigint-se en el Congrés, als “miembros” i a las “miembras”. Això, com diu Mercedes Eguíbar (La nueva identidad femenina): “ratlla en l’esnobisme calculat i produeix una amable riallada”.
És important que quan parlem d’igualtat no confonguem discriminar amb distingir.
Però hi ha raons serioses que aconsellen que fem referència a la dona i al seu statu quo. Afortunadament, la societat reconeix el significat i l’aportació del treball de la dona fora de casa, i la necessitat de remoure els obstacles per a què les dones puguin prosseguir el seu desenvolupament professional.Diversos estudis demostren que les dones treballen tan bé o, fins i tot, millor que els homes.
Viviane Reding, comissària de drets a Brussel·les, ha donat xifres concretes: “Les empreses amb un equilibri de gènere tenen un benefici d’explotació un 56% és elevat que les empreses exclusivament masculines”.
En aquest mateix sentit escrivia fa uns dies A. Puigverd: “El fet és que les empreses milloren notablement quan una dona aconsegueix, excepcionalment, arribar a la part de dalt sense haver de recórrer a la insomne competició que caracteritza el poder mascle”.
És necessària l’aportació de la dona al món professional però sempre des de la seva feminitat. Ho deia magníficament el beat Joan Pau II, un gran defensor de la condició femenina, en la seva Carta a les dones: “De cap manera, la dona no pot tendir a apropiar-se de les característiques masculines, en contra de la seva pròpia originalitat femenina. Els recursos personals de la feminitat no són, certament, menors que els masculins, són diferents. Per tant, la dona ha de realitzar-se com a persona sobre la base d’aquesta feminitat”.
Però avui dia també hi ha una forta pressió sobre les dones per a què triïn entre treballar a casa o fora de casa, sense opció intermèdia.
Una idea arrelada a la nostra societat és que el treball de la dona a casa és inferior al d’una professió fora de la llar. Potser en l’origen d’aquesta actitud hi ha un concepte equivocat del significat de la paraula servei. I, no obstant això, servir, preocupar-se per als altres, és una característica que les dones fan més explícita. La dona posseeix qualitats específiques per a donar estabilitat a la família mitjançant la cura de la llar. “Això no significa que una dona hagi d’estar confinada entre les quatre parets de la llar, sinó que cal buscar solucions per a què no descuidi la llar, per a què estigui present en els moments clau i per a què les coses que cal fer, es facin”. (Ana Maria Boza)
Sense una dona que assumeixi la centralitat, la família ho té difícil. I sense família no és possible la cohesió i la pau social. Per això, el benestar de la família hauria de ser sempre prioritari.
A més de tot el que s’ha dit fins ara, cal parlar d’una aportació fonamental i exclusiva de la dona, com és la maternitat. “Però el paper de la mare és contemplat amb displicència, quan no com una molèstia laboral”. (Miró i Ardèvol).
És el “sostre de vidre” al que feia referència A. Puigverd a l’article esmentat. A la nostra societat s’ha produït “la cristal·lització que la maternitat és un problema” .
Però aquesta aportació de la dona, la maternitat, és fonamental perquè “és la capacitat de donar continuïtat a la humanitat. ... La maternitat és una opció lliure de realització personal de la dona, que posseeix conseqüències socials determinants. Si renuncia parcialment a aquesta funció... l’Estat del benestar serà impossible”.(Miró i Ardèvol).
Malauradament, l’estat del benestar ha minvat, però, el paper de la dona continua sent imprescindible per a tirar endavant la societat en aquestes dures condicions actuals, perquè ningú com ella, té la capacitat de sacrifici i d’adaptació als canvis que ara es produeixen.
|
Dades del destinatari
