Més d’un 20% d’atur juvenil a Europa. Més d’un 40% a Catalunya i a tota Espanya. Alguns parlen ja de “generació perduda”. No és veritat. Estem a temps de baixar la xifra i donar una oportunitat al 100% d’aquests joves. Cal emprendre accions i dictar mesures per aturar aquesta sagnia imparable. Hauria de ser uns dels objectius prioritaris a curt i mig termini de tot govern responsable.

L’OCDE ho té estudiat: les causes, les possibles solucions i les experiències pràctiques que s’estan portant a terme. El document de treball porta per títol, ‘L’augment de l’atur juvenil durant la crisi: com prevenir les seves negatives conseqüències en el llarg termini de una generació’.

Els joves estan exposats als contractes temporals i a sectors fortament ferits per la crisi econòmica. No obstant, aquets índex d’atur baixa en la mesura en què hi ha més formació. Formació abans d’entrar al mercat laboral, durant el treball laboral, i formació deixant el treball per formar-se i tornar a entrar en el mercat. Cal fer plans específics: assistència en la recerca de treball, programes de capacitació per grups específics, lluitar contra l’abandó escolar creant varietat de currículums escolars i formatius, reduir els costos laborals per contractació de joves, deduccions fiscal a empresaris, etcètera. Hi ha alguns països que ja porten un temps implementant aquestes mesures. El document en fa esment:

Al Regne Unit per exemple a menors de 25 amb més d’un any d’atur el govern es compromet a fer-los una oferta de treball o un pla de capacitació (objectiu, beneficiar més de 250.000 joves). També hi ha un pla de les entitats locals i empreses de serveis que es comprometen a fer ofertes de treball. Als Estats Units: avantatges fiscals per els empresaris que contractin joves; subvencions per plans de formació per a joves; programes federals de formació en professions específiques. Holanda: Des del 2009 tots els ajuntaments estan obligats a fer una oferta de treball o formació a joves que hagin sol·licitat l’assistència social. Hi ha conseqüències negatives si es rebutja l’oferta. A França: incentius fiscals per les empreses contractadores. Promoure la conversió de contractes temporals en fixos, mitjançant un subsidi de 3000€ per treballador;oferiment de llocs de treball públic a joves poc preparats i programes de formació addicional.

És, doncs, urgent emprendre mesures en aquest sentit a casa nostra. Sigui en l’àmbit de les competències de la Generalitat, sigui a nivell de l’Estat espanyol, donant-li les idees i pactant el que calgui perquè ho faci. I tot dins una llei o normativa específica que manifesti l’efectiva voluntat de donar prioritat a aquests sectors, garantia del nostre futur. Algunes idees:

-          Reducció (més que la que ja existeix per a tothom) de la quota de la seguretat social per contractacions fins els 25 anys. Que ens interessa, més cotitzants amb menys ingressos o cap cotitzant amb cero ingressos?

-          Reduccions fiscals per la contractació de joves, no només en l’impost de societats, també els autònoms. Per exemple que el cost laboral computi un 125% com a despesa fiscal.

-          Que aquestes reduccions siguin més grans si els joves, a més, tenen fills (així, de passada, recolzem la natalitat, element econòmicament imprescindible per una economia sostenible).

-          Plans específics de formació per determinades professions.

-          Plans específics d’aprenentatge d’idiomes.

-          Plans específics de contractació pública o formació per les administracions locals.

-          Ajuts específics a les entitats públiques i privades que desenvolupin plans de formació específics per a joves i en professions necessitades de personal format.

-          Convenis de col·laboració (treball/formació) amb entitats d’altres països membres de la UE. A nivell local, estatal o regional/autonòmic/federal.

-          Convenis i subvencions fiscals/seguretat social amb sectors que tradicionalment importen mà d’obra estrangera, com és el cas de l’agricultura. No es pot fer, parlar almenys, el conseller de treball amb el seu homòleg d’andalusià, en aquest sentit. S’ha fet alguna vegada? I amb el seu homòleg de la regió francesa que correspongui? S’ha intentat?

-          Convenis amb empreses (grans, pimes i autònoms) per treball en formació  o formació en pràctiques. Si cal, no retribuïda durant uns mesos (3) o amb moltes avantatges pel contractador: quota cero de la Seguretat Social. Amb les mesures que calguin per evitar pràctiques abusives.

Bé, segur que alguna no és viable en aquest moments i ben segur que es poden proposar moltes altres. L’important és que algú doni idees i que, qui tingui la responsabilitat. ho porti a bon port.