M. Kremer estableix una teoria en Population Growth and Technological Change: 1,000,000 B.C. to 1990, "Quarterly Journal of Economics, August, 1993, pp. 681-716. Reprinted in Gene Grossman (ed.), Economic Growth: Theory and Evidence, Elgar Reference Collection, International Library.

En el sentit que els canvis tecnològics que fan possible el creixement econòmic no són independents de la població a l’hora d’analitzar un període de temps extraordinàriament llarg que ens situa un milió a.C. fins el segle XX. En el sentit que ara ens interessa, estableix que si bé és possible que politiques natalistes puguin fer descendir la productivitat investigadora per càpita, a llarg termini tendeix a equiparar-se fins millorar, donat que aquesta productivitat investigadora està relacionada amb el creixement acumulatiu de la població. Citant a Jones (Charles Jones, 1992. R &D Based Models of economic growth, MIT) senyala que l’increment tecnològic és proporcional a l’augment de la població i independent de la productivitat investigadora per càpita.

La tecnologia, en mans del matrimoni

L’opció dels matrimonis per una menor natalitat implica l’adopció de tecnologia d’altres països. El model que aplica Kremer no considera l’impacte sobre els recursos naturals, i contempla la millora tecnològica com un progrés il·limitat. Aquestes limitacions li fan considerar que la seva teoria no es pot considerar per una aportació a favor del creixement de la població en termes globals, si bé considera que en igualtat de condicions els països amb major població assoleixen un gran canvi tecnològic, com ho constaten els ràtios històrics. Però en el context que estem parlant, Catalunya, Espanya, Europa -no així Estats Units- la qüestió no està relacionada amb l’augment de població sinó senzillament en mantenir la seva taxa de reposició; això és, en mantenir en termes vegetatius, la diferència entre naixements i defuncions, la població constant.

En el marc de referència que estableixen aquet tipus de models és raonable considerar -i prudent- que el creixement tecnològic, motor de l’econòmic a mig i llarg termini, és impossible en el marc d’una població autòctona decreixent i progressivament envellida.