CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Fraternitat i concòrdia Fraternitat i concòrdia

Fraternitat i concòrdia

Opinió 13 novembre, 2017 Antoni Pedragosa 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Fraternitat i concòrdia

La vida de les persones té un important component de relació, perquè no vivim sols, sinó que convivim amb els altres.  L’existència implica, per tant, coexistència. Conviure amb els altres, quan amb aquets altres hi ha una sintonia de pensaments o de sentiments, no resulta, en general, difícil. Les dificultades comencen quan hi ha disparitat d’opinions. Quan el què jo penso, desitjo o sento, no coincideix amb el que pensa l’altre. Aquest és un moment que exigirà que surti el millor de nosaltres mateixos. Perquè si en lloc de sortir el millor, surt el pitjor de nosaltres, les nostres negativitats, els prejudicis i els recels, és molt fàcil que la situació de conflicte acabi en un enfrontament. I a partir d’aquí, donem via lliure a les diferents formes de violència. Violència verbal, violència física, violència militar, violència judicial…i això ens porta a la pitjor de les violències: l’odi. Quan es fa tot el possible per perjudicar l’altre, sense veure que en l’espiral de l’odi, el principal perjudicat és el que odia, perquè es degrada com a persona.

Però hi ha una altra manera més humana i cordial de gestionar les situacions de conflicte. Quan aquell altre que pensa diferent que nosaltres, no el veiem com un enemic, sinó com aquell que pensa o desitja altres coses, però sempre és aquell amb al que puc parlar i dialogar per mirar de trobar acords.  Però, l’opció d’aquest camí implica situar-nos sempre d’igual a igual, ningú per sobre de ningú. Segurament que el llistó de les apetències de cadascú s’haurà d’ajustar perquè ningú surti perjudicat.  Darrerament, hem vist tristos episodis de falta de diàleg i de ganes de destrossar l’adversari. No és aquest el camí per construir la pau. El camí de la pau passa per generar un diàleg sense límits. Quan poso límits i dic: parlarem del que sigui, menys d’aquesta qüestió,  estic falsejant el diàleg. El diàleg serà autèntic si es tenen en compte tres coses:  Una, posar-se en la pell de l’altre i escoltar a fons les seves raons. Dos, explicar amb claredat les nostres raons, sense voler imposar-les. Tres,  posar-se davant de l’altre de forma benèvola… fora cares malhumorades i una presència amable i somrient, perquè serà un marc que afavorirà la reciprocitat.  Comença a ser hora d’abandonar els camins de l’enfrontament i prendre un altre camí: el camí de la concòrdia, l’amistat, el diàleg i la fraternitat.

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Pedragosa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies