CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Fracassa un nou intent d’enfonsar la relació entre Trump i Putin Fracassa un nou intent d’enfonsar la relació entre Trump i Putin

Fracassa un nou intent d’enfonsar la relació entre Trump i Putin

Tot i els intents d’obtenir titulars incendiaris, la trobada entre el president nord-americà i el seu homòleg rus ha transcorregut amb calma i ha acabat amb bones paraules. Cal veure la reunió com un primera pedra per a refer unes relacions bilaterals que Europa necessita que millorin
FocusMónZPortada Derecha 16 Juliol, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Fracassa un nou intent d’enfonsar la relació entre Trump i Putin

Després d’una setmana de gira per Europa occidental, Trump posà rumb cap a Hèlsinki.

L’objectiu de la visita a del president nord-americà a la capital finesa era trobar el seu homòleg rus, Vladimir Putin, per tal de mantenir una jornada sencera de treball acompanyats pels seus respectius ministres i assessors el dilluns 16 de juliol.

Molts esperaven la trobada per totes les possibilitats mediàtiques i de teatre que ofereix (escàndols de la suposada ingerència russa a les eleccions nord-americanes, l’admiració de Trump per Putin, etcètera). Però rere aquesta façana que tan entreté els mitjans de comunicació, l’acadèmic nord-americà Michael Kimmage hi veu un gran potencial diplomàtic.

En termes generals, la trobada ha transcorregut amb calma. Com s’esperava, no hi han hagut avenços concrets (almenys públics), però Putin i Trump han assenyalat que la Guerra Freda fa dècades que ha acabat i que els seus respectius països han de treballar plegats.

Una primera pedra?

I aquesta constatació comuna és el que podria marcar l’inici d’una nova etapa en les relacions entre els dos països. Fou precisament a Hèlsinki, al 1975, que en una trobada envoltada de controvèrsia i de baixes expectatives s’arribà a acords que foren clau per a la fi pacífica de la Guerra Freda quinze anys més tard.

Cal doncs veure Hèlsinki com un inici. Considerar la trobada com un punt àlgid on el futur de la relació bilateral entre Estats Units i Rússia s’ha de decidir és simplement ignorància dels mecanismes de la política exterior.

La premsa occidental ja creà expectatives desmesurades de cara a la recent trobada entre Trump i Kim Jong-un, i no sabé veure que tan sols es tractava d’una primera pedra –que Trump mateix exagerà, sens dubte.

Sovint, en les cimeres bilaterals són més importants les trobades dels assessors i polítics de segona fila que no pas les dels mandataris de més alt rang. Perquè són els diplomàtics i negociadors d’ambdós països els que realment coneixen els detalls de la relació, els punts que requereixen més atenció i les oportunitats i riscos de cada decisió.

D’altra banda, els esdeveniment posteriors a la trobada de Trump i Kim a Singapur demostren que no hi ha solucions diplomàtiques màgiques. Kim Jong-un no està tan impressionat com podria haver semblat per les promeses nord-americanes.

La cimera entre el president Nixon i Mao Tse Tung a Xina del 1972 requerí un treball de varis anys per parts d’alguns dels millors diplomàtics del segle XX, com Henry Kissinger.

És per això que el fet que Trump i Putin hagin tingut una trobada positiva és un fet en sí esperançador. Cal sobretot esperar que la cimera tingui una continuïtat a través de les potentíssimes màquines diplomàtiques que són els ministeris d’exteriors rus i nord-americà –tot i que aquesta darrera s’ha vist afectada per la desastrosa gestió del secretari d’estat sortint, Rex Tillerson.

La feina que tenen és abundant i complicada. Ucraïna i Síria són, com Kimmage apunta, els dos conflictes principals que cal afrontar. La molt qüestionable política tèbia d’Obama, juntament amb l’empenta del Kremlin, han resultat en ambdós casos en situacions en que Occident té cada cop menys a dir.

L’Europa atrapada entre Washington i Moscou

Però per sobre de tot, la normalització de les relacions bilaterals és el més important. El pitjor escenari –particularment per a Europa – seria aquell on els Estats Units i Rússia la no es parlessin. Així ho demostra el fet que l’estratègia de l’aïllament i les sancions d’Obama i la UE hagin fracassat estrepitosament. Consideri’s per exemple l’èxit televisat del Mundial de futbol d’enguany, que Rússia ha acollit exemplarment.

A pesar de l’agressivitat de molts líders europeus contra Trump i Putin, el cert és que, degut a la incapacitat europea d’afrontar problemes comuns, l’absència de relacions entre Trump i Putin seria catastròfica i exacerbaria més els problemes que Europa, encaixonada entre tots dos països, ja pateix.

Com Kimmage conclou referint-se a l’espectacle mediàtic de la relació entre Trump i Putin, “quan més avorrida, millor”. La diplomàcia, inclús al segle XXI, no és apte per a titulars incendiaris.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies